Feliç 2009!
(Cita agafada del bloc Assessoria Primària CEP d'Eivissa de Cati Torres)
dimarts, 30 de desembre del 2008
Carpeta docent
Fa ja un parell d'anys que treball el Portfolio Europeu de les Llengües (Consell d'Europa) com a eina d'aprenentatge de llengües dels alumnes, i perquè el conec com a material de l'alumne, ara m'ha sorprès i m'ha agradat molt com a eina del docent, i m'apunt, des de ja mateix, a aquesta metodologia com a autoformació permanent. A partir d'avui aniré fent, d'aquest bloc, poc a poc, una espècie de carpeta docent o portafolio electrònic on posar i compartir allò que em paregui important per a la nostra tasca docent. Tendrà només una funció formativa, sense ànim de ser exhaustiu però amb ganes d'anar exposant allò que sustenta i millora la pràctica docent.
Per fer-ne una petita introducció, el Portafolio de llengua és podria resumir ,molt breument,com un recull de les competències del seu propietari en les llengües que estudia. Pot tenir un caràcter d'acreditació, autoavaluació i avaluació de l'aprenent i d'exposició de les pròpies creacions. Traduït a educació no és només un recull de materials sinó que també és una exposició de les pròpies reflexions en relació a aquests materials. Per tant, es veu així l'objectiu final de la carpeta docent com a instrument al servei de la pràctica reflexivad i de la formació permanent del professorat i, en definitiva, de la millora de la seva pràctica docent.
He trobat una bona quantitat de documents sobre la carpeta docent i els pos aquí. Recoman molt la seva lectura: els tres primers texts per la seva claredat i brevetat en exposar i donar una idea inicial sobre el tema, i el darrer, més llarg, per la seva profunditat en l'anàlisi del concepte i diversitat d'exemples, enfocaments i aplicacions.
Carpeta de aprendizaje (Portafolio)
El portafolio, instrumento a favor de una metodologia innovadora. Julia Boronat Mundina y Mª Elena Ruiz Ruiz.
La carpeta docente como instrumento de desarrollo profesional del profesorado universitario. Elena Cano i Francisco Imbernon.
El Portafolio reflexivo del profesor como herramienta para la práctica reflexiva: un estudio de caso. Memoria del Máster de Formación de Profesores de Español como Lengua Extranjera. Manuel Rastrero Ruiz.
Pràctica reflexiva
He estat fent una recerca a Internet de les paraules "pràctica reflexiva" i m'han sortit coses especialmen interessants. Com que hi vull tornar en els propers dies, ho pos aquí en el bloc i així també ho puc compartir.
Sota aquest concepte he trobat un article que m'ha agradat molt: Formación de Formandores críticos/as y reflexivos/as de Consuelo Gimeno i Luis Quezada, publicat en setembre de 2002 a la revista Maestros y Maestras: prácticas y cambios (Centro Cultural Poveda, República Dominicana). I aprofit per destacar-ne els punts que em són més útils per a la clarificació i explicació d'aquest concepte:
La pràctica reflexiva implica la reflexió crítica de les pràctiques, de les pròpies idees educatives i de la concepcio de l'educació que tenguem (...)
Suposa convertir l'escola en una comunitat crítica d'aprenentatge. Per tant, el perfil d'educador es configura com més crític, creatiu, col.letiu i constructiu.
Smyth (1992) proposa un cicle reflexiu en quatre fases: descripció (quines són les meves pràctiques?), informació (quines teories hi ha subjacents), confrontació (anàlisis del que impliquen) i reconstrucció (què he de fer per canviar-ho?).
Johnston (2000) diu que hi ha tres processos per aquest canvi: col·laboració, diàleg i investigació.
Santos Guerra recomana trobar temps per la reflexió així com ja en trobam per avaluar.
Els autors proposen equips de reflexió.
És important trobar un espai sistemàtic que permeti l'actitud cooperativa i el treball en equip, on puguem fer una reflexio sobre la pràctica de manera crítica, constructiva, creativa, col.laborativa, participativa, interdisciplinària, descentralitzada i flexible.
Sota aquest concepte he trobat un article que m'ha agradat molt: Formación de Formandores críticos/as y reflexivos/as de Consuelo Gimeno i Luis Quezada, publicat en setembre de 2002 a la revista Maestros y Maestras: prácticas y cambios (Centro Cultural Poveda, República Dominicana). I aprofit per destacar-ne els punts que em són més útils per a la clarificació i explicació d'aquest concepte:
La pràctica reflexiva implica la reflexió crítica de les pràctiques, de les pròpies idees educatives i de la concepcio de l'educació que tenguem (...)
Suposa convertir l'escola en una comunitat crítica d'aprenentatge. Per tant, el perfil d'educador es configura com més crític, creatiu, col.letiu i constructiu.
Smyth (1992) proposa un cicle reflexiu en quatre fases: descripció (quines són les meves pràctiques?), informació (quines teories hi ha subjacents), confrontació (anàlisis del que impliquen) i reconstrucció (què he de fer per canviar-ho?).
Johnston (2000) diu que hi ha tres processos per aquest canvi: col·laboració, diàleg i investigació.
Santos Guerra recomana trobar temps per la reflexió així com ja en trobam per avaluar.
Els autors proposen equips de reflexió.
És important trobar un espai sistemàtic que permeti l'actitud cooperativa i el treball en equip, on puguem fer una reflexio sobre la pràctica de manera crítica, constructiva, creativa, col.laborativa, participativa, interdisciplinària, descentralitzada i flexible.
dilluns, 29 de desembre del 2008
En defensa de la Pedagogia
Després de molts de dies sense escriure en aquest bloc, avui m'anim a fer una nova reflexió i ho faig en defensa de la Pedagogia.
He llegit el post publicat sobre aquest tema de Jordi Adell i us hi remet per si hi voleu aprofundir. I és que ja fa dies va començar una nova polèmica en relació a la creació d'un nou Master de Formació del Professorat amb la publicació de dos manifests, un en contra (La estafa del enseñar a enseñar) i un altre a favor (En defensa de la Pedagogía), al diari El País.
Intentant exposar la meva opinió, en brevetat i en prudència, crec que de nou s'ha encetat una nova polèmica amb l'ànim de desprestigiar les ciències de l'educació per en definitiva, conservar els àmbits d'influència d'altres ciències en la formació del professorat.
El que està clar i que ningú dubta és que el professorat ha de conèixer la matèria que ha d'ensenyar o més bé, que ha de treballar amb els seus alumens, i quan més profund sigui el coneixement, tant millor.
Però a partir d'aquí, el professorat ha de saber ensenyar i aquest saber no és fruit d'un millor coneixement de la matèria. Justament ara que l'ensenyament per competències està arribant a les aules dels nostres centres, i que els mestres començam a treballar col·laborativa i activament segons models vertaderament constructivistes, i quan pareix que l'acord és general en quant a la necessitat de millorar processos, encentar una polèmica així no té ja cap sentit, queda fora de lloc tant en el nostre àmbit com en l'àmbit internacional.
He llegit el post publicat sobre aquest tema de Jordi Adell i us hi remet per si hi voleu aprofundir. I és que ja fa dies va començar una nova polèmica en relació a la creació d'un nou Master de Formació del Professorat amb la publicació de dos manifests, un en contra (La estafa del enseñar a enseñar) i un altre a favor (En defensa de la Pedagogía), al diari El País.
Intentant exposar la meva opinió, en brevetat i en prudència, crec que de nou s'ha encetat una nova polèmica amb l'ànim de desprestigiar les ciències de l'educació per en definitiva, conservar els àmbits d'influència d'altres ciències en la formació del professorat.
El que està clar i que ningú dubta és que el professorat ha de conèixer la matèria que ha d'ensenyar o més bé, que ha de treballar amb els seus alumens, i quan més profund sigui el coneixement, tant millor.
Però a partir d'aquí, el professorat ha de saber ensenyar i aquest saber no és fruit d'un millor coneixement de la matèria. Justament ara que l'ensenyament per competències està arribant a les aules dels nostres centres, i que els mestres començam a treballar col·laborativa i activament segons models vertaderament constructivistes, i quan pareix que l'acord és general en quant a la necessitat de millorar processos, encentar una polèmica així no té ja cap sentit, queda fora de lloc tant en el nostre àmbit com en l'àmbit internacional.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Com ha de ser un Centre Tic Ideal?
DECÀLEG fet per Isabel Ferrer Arabí com a membre del projecte ASTROTIC
És tracta d'una interessant reflexió per a la integració de les TIC en un centre educatiu. Alguns punts són consells per al seu tractament curricular i altres són de tipus organitzatiu.
És tracta d'una interessant reflexió per a la integració de les TIC en un centre educatiu. Alguns punts són consells per al seu tractament curricular i altres són de tipus organitzatiu.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Mapes conceptuals
Si heu de fer un mapa conceptual, donau una miradeta al bloc d'Ernest Prats, Cosas de mapas conceptuales y CmapTools.
Primer, us podeu baixar el seu manual de CmapTools, i després seguir les seves indicacions per baixar, instal.lar i utilitzar el programa per fer mapes conceptuals.
Primer, us podeu baixar el seu manual de CmapTools, i després seguir les seves indicacions per baixar, instal.lar i utilitzar el programa per fer mapes conceptuals.
dissabte, 15 de novembre del 2008
NO A LA PORNOGRAFIA INFANTIL
El dia 20 de novembre es el Dia Universal de l'Infant i em sum a aquesta campanya contra la lacra de la pornografia infantil. L'objectiu és que sortin aquests cartells dels blocs en cas de les búsquedes que junten les paraules pornografia+infantil. Al menys, si tocam conciències, tal vegada, estem ajudant a algun infant.
Si voleu tenir més informació, entrau al bloc de la campanya.
diumenge, 2 de novembre del 2008
Miguel Ángel Santos Guerra
Som una lectora fidel de Miguel Ángel Santos Guerra que publica, setmanalment, un article al seu blog El Adarve.
Crec que l'article d'aquesta setmana, Lo siento Peter Pan, pot agradar molt als mestres d'Educació Especial,i a tots els mestres en general, ja que toca el tema desde la perspectiva més humana de la integració.
Però a més, vull recomenar un altre article anterior que em va agradar molt especialment, Una flor con el tallo verde.
El conte s'aplica a la creació artística, però segurament ho podriem aplicar a quasevol altre àrea del coneixement que es tracta a l'escola. A vegades, sense adonar-nos, podem caure en aquesta pràctica irreflexiva. Volem ensenyar, i en canvi, no ajudam a pensar ni crear. Per aprendre a fer, està clar que primer haurem de donar instruments i models, però després haurem de donar als nostres alumnes l'oportunitat d'aplicar-los i d'usar la seva imaginació.
Per cert, que tal vegada, el currículum per competències vagi per aquí, ensenyar als nostres alumnes a fer, a pensar, a crear, a construir...
Crec que l'article d'aquesta setmana, Lo siento Peter Pan, pot agradar molt als mestres d'Educació Especial,i a tots els mestres en general, ja que toca el tema desde la perspectiva més humana de la integració.
Però a més, vull recomenar un altre article anterior que em va agradar molt especialment, Una flor con el tallo verde.
El conte s'aplica a la creació artística, però segurament ho podriem aplicar a quasevol altre àrea del coneixement que es tracta a l'escola. A vegades, sense adonar-nos, podem caure en aquesta pràctica irreflexiva. Volem ensenyar, i en canvi, no ajudam a pensar ni crear. Per aprendre a fer, està clar que primer haurem de donar instruments i models, però després haurem de donar als nostres alumnes l'oportunitat d'aplicar-los i d'usar la seva imaginació.
Per cert, que tal vegada, el currículum per competències vagi per aquí, ensenyar als nostres alumnes a fer, a pensar, a crear, a construir...
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Teoria i pràctica
No era la meva intenció començar avui ja amb les reflexions, però encara ho faré. I la veritat és que sé que començ amb una idea poc compartida o al menys polèmica entre els companys/es de feina, però tanmateix, hi crec molt i així com vaig tenint més pràctica i van passant els anys, més m'hi reafirm.
Per exposar aquesta idea no faré ús de les meves paraules, sino que em remetré a un fragment inicial de la lliçó inaugural d'Antoni J. Colom Cañellas, Per a una Pedagogia del Laberint, a la Seu d'Eivissa de la UIB el passat 8 d'octubre.
I cit textualment, extret del text publicat per Edicions UIB (2008):
"... en pedagogia la teoria ha de ser teoria per a la millora de la pràctica educativa, de tal manera que, entre aquests dos pols, que en principi podrien semblar contraposats, s'ha de donar una relació coherent a fi que la teoria sigui aplicable -perquè pugi ser retraduïble- a la pràctica de l'aula, i al mateix temps que la pràctica que se'n derivi serveixi per millorar la teoria que es genera"
Per exposar aquesta idea no faré ús de les meves paraules, sino que em remetré a un fragment inicial de la lliçó inaugural d'Antoni J. Colom Cañellas, Per a una Pedagogia del Laberint, a la Seu d'Eivissa de la UIB el passat 8 d'octubre.
I cit textualment, extret del text publicat per Edicions UIB (2008):
"... en pedagogia la teoria ha de ser teoria per a la millora de la pràctica educativa, de tal manera que, entre aquests dos pols, que en principi podrien semblar contraposats, s'ha de donar una relació coherent a fi que la teoria sigui aplicable -perquè pugi ser retraduïble- a la pràctica de l'aula, i al mateix temps que la pràctica que se'n derivi serveixi per millorar la teoria que es genera"
BENVINGUDES I BENVINGUTS!
Començ avui un nou blog amb la finalitat de recollir aquelles reflexions que ens poden ajudar a millorar la nostra pràctica docent. Són reflexions recollides de totes aquells llocs webs i blogs d'Internet que estan plens de recursos i que no podem oblidar si volem que la nostra tasca no quedi al marge de la societat en què vivim.
Principalment, em dirigeix a estudiants de mestre que ara viuen la millor oportunitat per arribar a ser l'ideal d'ensenyant que tots hem volgut ser alguna vegada... i a qualsevol docent que estigui interessat en la millora de l'ensenyament, l'escola del s. XXI i per què no, de la societat.
Principalment, em dirigeix a estudiants de mestre que ara viuen la millor oportunitat per arribar a ser l'ideal d'ensenyant que tots hem volgut ser alguna vegada... i a qualsevol docent que estigui interessat en la millora de l'ensenyament, l'escola del s. XXI i per què no, de la societat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
