Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

dimarts, 30 de desembre del 2008

Molts anys i bons!

Feliç 2009!


(Cita agafada del bloc Assessoria Primària CEP d'Eivissa de Cati Torres)

Carpeta docent

Fa ja un parell d'anys que treball el Portfolio Europeu de les Llengües (Consell d'Europa) com a eina d'aprenentatge de llengües dels alumnes, i perquè el conec com a material de l'alumne, ara m'ha sorprès i m'ha agradat molt com a eina del docent, i m'apunt, des de ja mateix, a aquesta metodologia com a autoformació permanent. A partir d'avui aniré fent, d'aquest bloc, poc a poc, una espècie de carpeta docent o portafolio electrònic on posar i compartir allò que em paregui important per a la nostra tasca docent. Tendrà només una funció formativa, sense ànim de ser exhaustiu però amb ganes d'anar exposant allò que sustenta i millora la pràctica docent.

Per fer-ne una petita introducció, el Portafolio de llengua és podria resumir ,molt breument,com un recull de les competències del seu propietari en les llengües que estudia. Pot tenir un caràcter d'acreditació, autoavaluació i avaluació de l'aprenent i d'exposició de les pròpies creacions. Traduït a educació no és només un recull de materials sinó que també és una exposició de les pròpies reflexions en relació a aquests materials. Per tant, es veu així l'objectiu final de la carpeta docent com a instrument al servei de la pràctica reflexivad i de la formació permanent del professorat i, en definitiva, de la millora de la seva pràctica docent.


He trobat una bona quantitat de documents sobre la carpeta docent i els pos aquí. Recoman molt la seva lectura: els tres primers texts per la seva claredat i brevetat en exposar i donar una idea inicial sobre el tema, i el darrer, més llarg, per la seva profunditat en l'anàlisi del concepte i diversitat d'exemples, enfocaments i aplicacions.


Carpeta de aprendizaje (Portafolio)

El portafolio, instrumento a favor de una metodologia innovadora. Julia Boronat Mundina y Mª Elena Ruiz Ruiz.

La carpeta docente como instrumento de desarrollo profesional del profesorado universitario. Elena Cano i Francisco Imbernon.

El Portafolio reflexivo del profesor como herramienta para la práctica reflexiva: un estudio de caso. Memoria del Máster de Formación de Profesores de Español como Lengua Extranjera. Manuel Rastrero Ruiz.

Pràctica reflexiva

He estat fent una recerca a Internet de les paraules "pràctica reflexiva" i m'han sortit coses especialmen interessants. Com que hi vull tornar en els propers dies, ho pos aquí en el bloc i així també ho puc compartir.

Sota aquest concepte he trobat un article que m'ha agradat molt: Formación de Formandores críticos/as y reflexivos/as de Consuelo Gimeno i Luis Quezada, publicat en setembre de 2002 a la revista Maestros y Maestras: prácticas y cambios (Centro Cultural Poveda, República Dominicana). I aprofit per destacar-ne els punts que em són més útils per a la clarificació i explicació d'aquest concepte:

La pràctica reflexiva implica la reflexió crítica de les pràctiques, de les pròpies idees educatives i de la concepcio de l'educació que tenguem (...)
Suposa convertir l'escola en una comunitat crítica d'aprenentatge. Per tant, el perfil d'educador es configura com més crític, creatiu, col.letiu i constructiu.
Smyth (1992) proposa un cicle reflexiu en quatre fases: descripció (quines són les meves pràctiques?), informació (quines teories hi ha subjacents), confrontació (anàlisis del que impliquen) i reconstrucció (què he de fer per canviar-ho?).
Johnston (2000) diu que hi ha tres processos per aquest canvi: col·laboració, diàleg i investigació.
Santos Guerra recomana trobar temps per la reflexió així com ja en trobam per avaluar.
Els autors proposen equips de reflexió.
És important trobar un espai sistemàtic que permeti l'actitud cooperativa i el treball en equip, on puguem fer una reflexio sobre la pràctica de manera crítica, constructiva, creativa, col.laborativa, participativa, interdisciplinària, descentralitzada i flexible.

dilluns, 29 de desembre del 2008

En defensa de la Pedagogia

Després de molts de dies sense escriure en aquest bloc, avui m'anim a fer una nova reflexió i ho faig en defensa de la Pedagogia.
He llegit el post publicat sobre aquest tema de Jordi Adell i us hi remet per si hi voleu aprofundir. I és que ja fa dies va començar una nova polèmica en relació a la creació d'un nou Master de Formació del Professorat amb la publicació de dos manifests, un en contra (La estafa del enseñar a enseñar) i un altre a favor (En defensa de la Pedagogía), al diari El País.
Intentant exposar la meva opinió, en brevetat i en prudència, crec que de nou s'ha encetat una nova polèmica amb l'ànim de desprestigiar les ciències de l'educació per en definitiva, conservar els àmbits d'influència d'altres ciències en la formació del professorat.
El que està clar i que ningú dubta és que el professorat ha de conèixer la matèria que ha d'ensenyar o més bé, que ha de treballar amb els seus alumens, i quan més profund sigui el coneixement, tant millor.
Però a partir d'aquí, el professorat ha de saber ensenyar i aquest saber no és fruit d'un millor coneixement de la matèria. Justament ara que l'ensenyament per competències està arribant a les aules dels nostres centres, i que els mestres començam a treballar col·laborativa i activament segons models vertaderament constructivistes, i quan pareix que l'acord és general en quant a la necessitat de millorar processos, encentar una polèmica així no té ja cap sentit, queda fora de lloc tant en el nostre àmbit com en l'àmbit internacional.