Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

dijous, 17 de desembre de 2009

Per què va suspendre l'educació Bernard Shaw quan va anar a l'escola?

Just he acabat un curs sobre competències bàsiques de la Formació a Distància de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balereas, i una de les activitats era fer una reflexió sobre una sèrie de frases que se'ns oferien en el manual. Adjunt aquí el que deia per l'activitat perquè he pensat que em va molt bé com a part d'aquesta mena de portafoli electrònic que intent fer en aquest bloc, perquè formi part també, de les evidències de l'ideari que, autonòmament, m'estic construint com a docent.

George Bernard Shaw
, prolífic escriptor irlandès :“Vaig suspendre l’educació quan vaig anar l’escola”.

És molt indicatiu que sigui, precisament ,una persona creativa, i que destaca en competència lingüística, i per concretar més, en competència comunicativa escrita, la que digui que va suspendre l’educació a l’escola.

I si una persona creativa suspèn a l’escola és indicatiu de què alguna cosa falla en el sistema educatiu. D’entrada ens indica que aquesta persona no va desenvolupar la seva creativitat a l’escola, o sigui, que l’escola no va saber ajudar al Shaw alumne en la descoberta de si mateix i de les seves capacitats. Tal vegada, ens estam arriscant massa amb aquesta deducció, però és que intent fer la transferència a la nostra tasca docent i em planteig: estam vetaderament, ajudant a tots els nostres alumnes en el desenvolupament de la seva creativitat? Ajudam als alumnes a què coneguin les seves capacitats perquè les desenvolupin? Observam als alumnes prou com per conèixer les seves potencialitats?

A partir d’aquí, la reflexió ens conduiria al mètode d’ensenyança, per què l’escola no desenvolupa la creativitat i les diferents capacitats dels alumnes? Està clar que la finalitat del sistema escolar de finals dels segle XIX no era el desenvolupament integral de la persona, sinó senzillament la transmissió de coneixements. Per tant, la creativitat no era una capacitat a treballar per aconseguir la finalitat del sistema educatiu. Avui en dia, ho tenim molt clar, i les nostres finalitats sí són més de tipus globals i de formació integral de la persona, però, perquè la creativitat queda encara un poc apartada en la pràctica docent? I com que no vull ser negativa, dic que només un poc apartada, ja que estic convençuda que hem fet grans passes en relació a aquest tema. Tanmateix, no puc oblidar quan pens en la creativitat a Sir Ken Robinson, en la seva conferència, Do schools kill creativity? , en la qual exposa multitud d’arguments per acabar afirmant que si, que a les escoles matam la creativitat -si no heu vist mai aquest vídeo, us el recoman molt perquè no té desperdici, un autèntic showman en el món de l’educació, com un Zabala anglosaxó.

Pareix que Shaw no va ser un gran amant del sistema educatiu del seu temps, perquè se li atribueixen altres frases igual de significatives com per exemple: “la meva educació va ser molt bona fins que l’escola la va interrompre” o “ si li ensenyes alguna cosa a un home, mai l’aprendrà”. Frases que donarien lloc a més debat i reflexions, però que ja deixarem per un altre dia, i que esperem per cert, que els nostres alumnes ja no diguin mai.

Evidentment, el sistema educatiu de finals del segle XIX poc té a veure en el sistema actual, i les transferències de tot el que hem comentat d’una època a l’altra, s’han de fer amb totes les reserves possibles. Tanmateix, crec que els arguments exposats encara són de molta actualitat en el debat educatiu d’avui en dia, i encara més , tal vegada, no seria massa arriscat dir que, probablement, la idea que fonamenta la frase de Shaw està també, estretament relacionada amb una de les obres més venudes sobre educació dels darrers temps, Mal d’escola, de Daniel Pennac.

divendres, 13 de novembre de 2009

Es pot ser mestre si no es comparteix la visió constructivista de l'educació?

Què dirieu si en un debat entre estudiants de mestres algú preguntàs això? Tal vegada, que no? Idò, fa dos setmanes, m'ho varen preguntar i vaig dir que no, però amb molta cautela, amb moltes justificacions, per allò de què paregui que qui no està d'acord amb la meva opinió està equivocat. Avui, després de dos setmanes pensant-hi, crec que ho diria amb menys cautela, i m'atreviria a contestar un rotund i defintiu NO.

Copiant l'estructura sintàctica dels autors de Va de mestres, diria que no pot ser mestre qui no comparteix la visió constructivista de l'ensenyament. I per justificar-ho, basten un parell de preguntes retòriques:

Pot ser mestre qui no intenta conèixer els coneixements previs dels seus alumnes? Pot ser mestre qui no intenta establir relacions significatives entre el nou coneixement i l'antic? Pot ser mestre qui no intenta fomentar la participació de l'alumnes? Pot ser mestre qui no intenta partir de l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta despertar i augmentar l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta avaluar el procés d'aprenentatge i es queda només amb la nota d'un examen? Pot ser mestre qui no intenta facilitar experiències variades? Pot ser mestre qui no intenta atendre la part emocional de l'aprenentatge? La resposta és massa evident.

De tota manera afegiria que la visió constructivista pura, la que enteníem amb la LOGSE i durant els anys noranta, ja ha estat, actualment, superada i completada des d'una nova perspectiva, i per tant, encara hauríem de dir que per ser mestre s'ha d'anr més enllà del constructivisme. I és que ja no només parlam del desenvolupament integral de la persona com a finalitat de l'educació, sinó que a més, hi afegim alguna concepció més, de tipus reformista, tal com, el compromís amb la societat que ens envolta per a millorar-la. Per tant, encara hauríem d'anar més lluny, i ser capaç de dir que no pot ser mestre qui no intenta sentir el compromís amb l'educació i amb la societat.

I tal vegada, pareix massa arriscat dir-ho així, però la veritat, és que tots i totes hauríem de tenir, al menys, la voluntat d'intentar-ho... i, de tantes voluntats en torn a una mateixa manera d'entendre l'educació, no aconseguiríem alguna coseta més?

Per això, per començar, hem intentat treballar sobretot, el punt de vista més ideològic de la concepció de l'educació constructivista, el que és i hauria de ser, per anar, ja des del primer moment de la formació inicial, formant un ideari de mestre a partir del qual fonamentar una pràctica educativa compromesa. I vàrem fer aquesta breu activitat entre totes, associant rols a mestres i alumnes segons el marc educatiu, tradicional i constructivista -tot i que sigui un poc simplista- i crec, que per a començar, no està mal. Crec que a totes ens va quedar ben clar quin rol volem adoptar com a mestres... tota una exposició de principis que de ben segur, tendrà fruits algun dia en alguna escola.


dilluns, 5 d’octubre de 2009

Dia Mundial del Mestre 2009

Ho diu la UNESCO: els mestres tenim el paper destacat de donar als estudiants el coneixement, les actituds i els valors que els ajudin a entendre el món i a convertir-se en agents del canvi.

Idò, una altra vegada, surgeix la mateixa idea: el mestre com a element clau per al canvi i la transforamció de la societat. Llegeix aquí la nota informativa i visita la web aquí.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Utopia

I aquí va la darrera cita del dia. Em pareix que alguna vegada ja ho he dit, crec amb l'utopia com a guia de la pràctica docent, per anar assolint petites passes, que algun dia s'hauran convertit en un canvi un poc més gros. I ara que m'he trobat això, encara més:

"(...) Sin embargo, según una visión auténticamente utópica, la esperanza no quiere decir cruzarse de brazos y esperar. La espera sólo es posible cuando , llenos de esperanza, procuramos alcanzar el futuro anunciado que nace en el marco de la denuncia por medio de la acción reflexiva... la esperanza utópica es un compromiso lleno de riesgo." (Paulo Freire, 1997)

Citat per Francesc Imbernon a "Amplitud y profundidad de la mirada. La educación ayer, hoy y mañana". Capítol 4 de: Imbernon (coord): La educación en el siglo XXI. Los retos del futuro inmediato. Biblioteca de Aula, 136. Graó. Barcelona, 2002.

Cita sobre l'autoritat del mestre

M'he trobat un petit fragment sobre un tema que està ara de pura actualitat, i no puc més que fer-me'n ressò perquè no té desperdici.

"Els mestres fem de mediadors entre allò que ja s'ha dit i els nous, els que necessiten punts de referència perquè en el moment de nèixer són éssers profundament desvalguts. La nostra autoritat emana precisament d'aquest fer de lligam entre el vell i el nou. Fixa't, doncs, que la nostra autoritat no prové d'una situació jeràrquica, sinó de la condició que tenim de mediadors. Els mestres ens hem de fer responsables d'aquest món i traspassar-lo als que més endavant se n'hauran de fer càrrec."

Supos que sobren els comentaris, ha quedat ben clar.

Extret de:
Cela Ollé, J i Palou Sangrà, J.: Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona, 2004.

Una cita de Gimeno Sacristán

Fa uns dies que estic llegint i rellegint molt intensament, i m'he trobat algunes cites de les que et fan reflexionar molt. Aquí en va una:

"El enemigo de la lectura no reside, como en la actualidad algunos temen, en la cultura audiovisual que domina en los medios de comunicación y en la extensión de las nuevas tecnologías, sino en las desafortunadas prácticas dominantes de leer a las que sometemos alos alumnos durante la escolaridad" (Gimeno, 2001)
Citat a Gimeno Sacristán, J: La educación que aún es posible. Colección Pedagogía Manuales. Morata. Madrid, 2005

diumenge, 13 de setembre de 2009

L'alegria de tornar a l'escola

Bon dia i bon nou curs a tots i totes!

Com quan vaig fer el post de l'estiu, ho torn a fer amb bastant de retard. Aquest estiu ha estat de vacances absolutes dels blocs i ara m'ha costat tornar-hi, però el curs ja ha començat i toca tornar a estar operatiu... així que comencem de nou ja mateix!

El fet és que el primer dia d'escola ja ha passat i els alumnes han tornat a l'escola,com podeu veure en aquest extraordinari resum del primer dia de l'escola. Tanmateix, jo l'he viscut com mai ho havia fet, des de fora de l'escola, i amb sentiments contradictoris, amb la pena de no ser-hi i l'il.lusió de començar un nou projecte.

Però, el més important, és que els alumnes tornen amb un sentiment majoritari, l'alegria. Només observant l'entrada a l'escola d'un dia qualsevol del curs, es pot veure com els alumnes van contents a l'escola. I em pareix un fet clau, l'alegria d'anar a l'escola com a punt clau per a l'aprenentatge. Afortunadament, ara la part emocional també es cuida per a assegurar l'èxit de l'aprenentatge. Idò comencem tots amb alegria que el curs promet.... Molta sort per tothom i esper seguirem enguany també amb moltes reflexions!

dimecres, 12 d’agost de 2009

Com va l'estiu?

Massa calor per fer reflexions!

Esper que estigueu tots gaudint d'un bon descans!

Amb una mica de retard, bon estiu i aprofitau molt que ben aviat ens tornam a trobar!


diumenge, 21 de juny de 2009

Fer el bé concret (Vicente Ferrer)

"Fer el bé concret" és una frase que segurament resumeix la filosofia de vida d'aquest gran home, exemple de compromís amb la societat que vol transformar, i per això mateix, exemple per a mestres que senten aquest mateix compromís.

Vicente Ferrer. In Memoriam.

dijous, 4 de juny de 2009

L'educació com a servei social

Una altra vegada ha sortit l'educació com un servei social que educa i forma per treure del risc d'exclusió social. És una vessant que m'agrada especialment ressaltar en parlar d'educació, i avui l'ha tornat a treure el famós jutge Calatayud. Acab de sortir de la conferència que ha fet a Club Diario de Ibiza, i he de confessar que hi anava amb certa reticència i en canvi, he sortit bastant satisfeta de la seva argumentació, de la qual no puc evitar destacar ara alguns dels punts que més m'han agradat, d'entre tot el que ha dit en una llarga intervènció de quasi dues hores.
Així i tot, ha començat molt en la seva línia, àgil i divertida però que ridiculitza una societat que defen els drets dels menors i oblida els seus deures. Segur que només ho duu al extrem per portar a la reflexió a aquells pares que no entenen correctament el que implica una infància amb drets i segurament tampoc troba ridícul l'existència d'una data de commemoració dels drets dels infants com és la del 20 de Novembre, tristament encara molt necessària.
La conferència ha estat molt dirigida a pares com a principals responsables de l'educació dels fills, però les referències a l'educació han estat continues. Referències a l'educació com a element clau d'un sistema social que ha d'ajudar als ciutadans a sortir del cercle viciós de delinqüència en el que es poden veure immersos. I ha posat algun bon exemple, com el següent: una mare adolescent amb tres fills que ha comès petits delictes ha de ser castigada a anar a escola i estudiar, per ella i per què eduqui als fills.
Ha criticat la confusió de l'autoritarisme amb l'autoritat. I ha destacat molt l'autoritat de l'escola i el mestre: segons el jutge, els pares han de donar suport des de casa a la tasca docent del mestre. I el que és evident, és que el desenvolupament integral del nen i de la nena és molt més satisfactori si els agents responsables dialoguen, col.laboren i treballen en una mateixa direcció.
I ha fet tot aquest discurs, no exempt de polèmica, per acabar amb una frase que m'ha paregut digna de recordar, i amb la qual acabaré aquí la reflexió. Aproximadament, ha dit:
"Els jutges de menors, no són menors jutges. Els docents de menors, no són menors docents. Els polítics de menors, no són menors polítics".
Gràcies per reivindicar i dignificar la tasca de molts de professionals que treballen amb els menors, el nostre millor capital com a societat.

dissabte, 16 de maig de 2009

Les TAC per al canvi

Vols canvi, converteix-te tu en canvi. I tu què fas a classe?, del professor Potachov de Moldàvia (pseudònim de Néstor Alonso, mestre i dibuixant)

He descobert aquesta frase a partir d'un dels nombrosos posts de Jordi Adell a Twitter. I em qued amb la frase per no oblidar-la. Sempre he estat partidària de tenir l'utopia com a horitzó, però intentant no caure mai en què la utopia és impossible, i per tant que no cal l'esforç per aconseguir-la. Sempre he intentat buscar una petita aplicació pràctica real del que implica la utopia a l'educació i portar-la a terme, intentant ser conseqüent amb les idees i les pràctiques reals. La suma d'aquests petits canvis, no ens portaran a una millor educació, per molt lluny que estiguem sempre de l'utopia?

El fet és que a Twitter he seguit un debat molt interessant sobre el plan del govern per dotar a les escoles d'ordinadors. Per cert, que pareix que ja van a fer cas a les crítiques que s'han fet a l'edutwitter segons aquesta notícia. No havia escrit res en relació a aquest tema, perquè s'han dit coses tan bones, que no tenc res que afegir i només puc adherir-m'hi. Si us voleu posar al dia, teniu un resum al bloc InvesTICant d'Isabel Ferrer Arabí.

Avui me'n faig ressò perquè la frase amb què he començat m'agrada tant que la puc lligar amb aquest debat i incloure-la amb el meu ideari docent. Pareix que ens dotaran de més ordinadors per alumnes, i que tendrem millors connexions a Internet encara que com sempre, hi haurà qui faci molt de negoci, sense dubte les editorials. Però, i aquí va la meva reflexió, a pesar de tot crec que hem d'intentar avançar cap al canvi. Hem d'intentar aportar el nostre petit canvi, i ser capaços de superar el llibre de text per sempre. I les TAC són imprescindibles en aquest pas. Si tenim connexió a Internet a les aules, i ordinadors suficients per els alumnes, ens hem d'atrevir a independitzar-nos de l'editorial i del llibre de text tant de paper com digital, i construir el nostre propi currículum a partir de tot els continguts que es poden trobar a la xarxa.

Gràcies a un curs de feina amb el bloc integrat en el meu ensenyament crec que això és possible. Port un any buscant materials per la xarxa. I durant aquest curs escolar he trobat recursos, lliures i bons, que han estat adients per als continguts tractats a les meves classes. Per tant, aquesta vegada de veritat, si volem canvi, naltros hem de ser el canvi. I per començar, ho faré a les meves classes. I tu, t'apuntes?

dimecres, 6 de maig de 2009

Congrés Internet en el Aula 2008

Ara fa un any estàvem en plena preparació de la nostra col.laboració al Congrés Nacional Internet en el Aula. De Balears vàrem anar un grup ben heterogeni i divertit. Va ser una oportunitat única per a mi per entrar definitivament en el món de l'escola 2.0.
Avui escric per recollir la meva aportació. Aquí podeu llegir l'experiència presentada.
I aquesta és la presentació powerpoint:



El vídeo de la presentació es pot veure aquí també

I no us perdeu la presentació d'Ernest Prats sobre l'elaboració de mapes conceptuals amb Cmap Tools i la de Joan Gelabert Vich sobre diccionaris audiovisuals.

dijous, 9 d’abril de 2009

Dictamen 7/2009 del CES

El CES acaba de publicar el Dictamen 7/2009 del Consell Econòmic i Social sobre l'eficàcia del sistema educatiu a les Illes Balears. És un document molt extens i molt interessant i cal recomenar ,al menys, la lectura de les primeres trenta pàgines per la anàlisi exhaustiva i les propostes que s'hi fan. S'hi poden fer tantes reflexions de tants de tipus!

A més el Dictamen es basa en dos estudis, un dels quals vull aprofitar aquí per fer-hi una nova breu reflexió sobre l'ensenyament de les llengües, un dels temes que més m'agrada.

L'Annex 1, Eficàcia del sistema educatiu de les Illes Balears 2000-08: fortaleses, debilitats i propostes de millora (extracte), d'aquest Dictamen consisteix en una altre estudi realitzat pel GIFES, de la UIB, i ha estat dirigit per la Dra. Carmen Orte i el Dr. Lluis Ballester.

Aquest estudi destaca que els alumnes de la ESO prefereixen l'àrea d'anglès a les de llengua catalana i castellana. I la meva reflexió és aquí, sobre el tipus de metodologia en la que es basen aquestes àrees. No serà que la tradició comunicativa de l'anglès és més motivadora pels alumnes que no la metodologia més analítica de la llengua catalana i castellana? Segurament, un bon tractament integrat de les llengües i un estil comunicatiu en totes podria equilibrar aquestes diferències.

divendres, 3 d’abril de 2009

El mestre: un home bo.

Aquests dies una coneguda marca de telefonia mòbil ha tret un nou anunci. Supos que l'heu vist però tanmateix el pos aquí.
A mi m'ha agradat i he rigut... no trobau que ja era hora que alguna marca rescatàs la figura del mestre com a ser humà caracteritzat per la seva bondat? Ja era hora que el màrketing ens tiràs un cable... però, només una petita reflexió entorn a l'anunci:
Justament en una feina tan feminitzada, per treure al bon docent, han hagut de pensar en un home?

dissabte, 28 de març de 2009

Actitud per transformar la societat

Neus Lorenzo, inspectora d'educació de Catalunya, ha fet a Eivissa dues ponències sobre la competència lingüística, integrades dins el curs de competències del CEP . I avui no puc passar sense destacar dos arguments importants dels seus dicurs i que comparteix amb la ponent,i que ens poden portar a noves reflexions que ens ajudin a crèixer com a docents crítics i reflexius.

Pel tractament de la competència lingüítica, sobre la qual va tractar molt àmpliament, va posar en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'actitud, i n'estic completament conveçuda. Com serem comptents si no tenim una actitud positiva envers l'objecte d'aprenentatge? Encara més, com serem comptents si no tenim actitud positiva envers el mateix procés d'aprenentatge? En definitiva, l'actitud és un aspecte clau a tenir en compte quan programam i sobretot, quan intervenim a l'aula.

I una darrera qüestió que també em va agradar molt: el docent com agent que concientment busca el creixement integral del seu alumne/a com a persona que viu en societat, la qual hem de transformar per aconseguir-ne una de millor. O sigui, un docent compromès amb uns ideals de justícia social... quasi res! Idò, ja ens hi podem posar perquè ens queda molt per fer!

No podem oblidar mai aquests dos principis sigui quin sigui el nostre paper a l'educació.

dilluns, 23 de març de 2009

Una reflexió matemàtica

Acab de sortir de la conferència de Mª Luisa Girondo, professora de la Universitat Rovira i Virgili, sobre competència matemàtica en el marc del curs organitzat pel CEP d'Eivissa i Formentera sobre les competències bàsiques, i m'ha agradat tan - tot i que fos d'una àrea en la que hi tenc molt poca experiència professional- que no puc més que compartir-ho ara des d'aquí.

No és la meva intenció fer aquí una exposició sobre la competència matemàtica, i de fet, us recoman entreu en aquest bloc sobre competències bàsiques si voleu aprofundir-hi perquè ben aviat hi podreu trobar la informació més ampliada.Senzillament, vull aprofitar l'ocasió per compartir una reflexió que m'ha impactat.

La ponent ha donat tant de protagonisme a les eines com a la competència matemàtica durant l'etapa de Primària. Però, a quines eines es referia na Mª Luisa Girondo? Idò, crec que a unes eines potencialment molt competents.... S'ha referit a una matemàtica funcional on les eines promouen el raonament de l'alumne, i ho podeu comprovar amb aquests dos exemples que expos breument:

El càlcul mental ha de ser l'eina emprada mentre manejam els números fins als cent, i a partir d'aquí, ja es pot introduir l'algoritme tradicional, és a dir, les operacions clàssiques. Això implica que no s'introdueix el compte amb llapis i paper fins a ben entrada la Primària. No és això una reflexió que ens remou la conciència?
I pel que fa a la resta, ens ha llençat una idea igual de renovadora: cal introduir a la vegada, la resta sense portar i portant.

I com que la mostra crec que és suficient per veure la qualitat de la renovació dels ensenyaments d'aquesta professora, us anim a qu us mireu el pdf de la seva exposició aquí.

dissabte, 21 de febrer de 2009

diumenge, 15 de febrer de 2009

Bolònia als estudis de Mestre

Em costa molt escriure a aquest bloc. És difícil escriure opinions i llavors rellegir-les i pensar en el ridícul del comentari... però bé, avui ho torn a intentar. I ho he intentat publicant la notícia anterior que tenia guardada com a esborrany des de fa més d'una mes, i encara hi torn amb un altre tema.

El procés de Bolònia ha creat una polèmica desmesurada a tot l'Estat i diria que molt superior a la resta de països europeus. Si el problema és purament econòmic, pareix que tanta revolta ja ha aconseguit alguna part del seu objectiu cóm és augmentar la despesa en beques i ajudes als universitaris. Tanmateix, crec que li hauriem de donar una oportunitat als nous programes d'estudi perquè d'alguna manera té lògica una formació inicial més àmplia seguida d'una especialització molt més concreta en una àrea.

De tota manera, el meu interès per aquest tema ha estat en relació al estudis de Mestre, que sense cap dubte crec que milloraran perquè senzillament, tendrem l'oportunitat d'estudiar i preparar-nos durant un any més per a la nostra tasca docent. Veurem la forma que agafa aquest any més i si de veritat aconseguirem un mestre pluricompetent, reflexiu i crític.

I he tret ara tot això perquè vaig llegir l'article que us enllaç seguidament i que exposa una dels arguments que més m'han agradat fins ara d'aquest tema.

La cuestión universitaria per Gregrorio Peces-Barba publicat a El Pais el dissabte 14 de febrer.

dimarts, 6 de gener de 2009

FP

Un article d'avui del diari El Pais, La crisis devuelve a la FP su dignidad, recull la necessitat urgent d'actualitzar la Formació Professional a la realitat sociolaboral d' Espanya.
Esperem que gràcies al desenvolupament que es fa de la LOE a les Comunitat Autònomes prompte la millora d'aquesta etapa educativa sigui una realitat. És evident que el concepte de formació professional ha d'evolucionar cap a una formació que permeti el desenvolupament professional inicial en perspectiva d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida. I encara més, hem d'aconseguir que les persones triïn aquesta etapa amb la diginitat que es mereixen, com una opció de formació i professional tan valuosa com la universitària.

Mestre pluricompetent

Ja fa temps que vaig fer una presentació a les Jornades en xarxa sobre l'Espai Europeu d'Ensenament Superior de la UOC (octubre de 2006) sobre les esperances que tenia en el nou pla dels estudis de Mestre de l'EEES, Reflexió entorn a les competències del mestre . Proposta de decàleg.I avui el vull recuperar per argumentar no el que hauria de ser la formació inicial del mestre sino el que realment és i fa el docent del sistema educatiu del s. XXI.

Tenim un sistema educatiu complex, on hi influeixen moltes variables a l'hora que fan que cada una de les experiències educatives i incidiències que s'hi donen sigui única i requereixi una intervenció ràpida, eficaç, adequada i coherent. En una realitat educativa com aquesta el mestre ha de ser capaç de resoldre moltes i molt variades situacions en les que ha d'intervenir mostrant una gran capacitat de resposta i flexibilitat.

Amb aquesta descripció de la tasca docent em referia a un mestre pluricompetent amb competència en deu àrees importants per a la realització de la seva feina. Tal vegada amb algun retoc del contingut, crec que encara és una reflexió vigent i per això, la pos aquí com a part d'aquesta carpeta docent compartida.