Tancament del blog i presentació del nou lloc

Closing this blog and opening a another one on my new site... See you on UNlearng & UNteaching site

Tesi sobre eportafolis

Ara que acaba l'any, a casa ens miram amb satisfacció i ens preguntam: qui anava a dir que faríem una tesi sobre portafolis electrònics, eh, güela? ;)

Si en el nivell col·lectiu 2013 ha estat un any molt trist, en el nivell individual per  mi no ha pogut ser un any millor. El 21 de març de 2013 feia la defensa de la meva tesi doctoral, cosa que havia tengut un poc calladeta per aquí, però que he anat documentant en aquest altre blog.

Avui que s'acaba l'any, i per continuar la tradició dels balanços, he pensat que era hora de dir-ho. Senzillament, perquè així aprofit per recomanar-ho a tothom ;-) Fer una tesi, llegir i escriure, investigar, recollir dades, fer anàlisi, treure valoracions és un procés tan intens, de tantes emocions, de tantes alegries i angoixes a la vegada, de tant d'aprenentatge que crec que poden venir coses molt bones en la vida, però totes seran una més juntament amb aquesta.

Fa uns anys que vaig obrir aquesta porta de la Universitat, la docència a l'Educació Superior i la investigació educativa. Amb la defensa de la tesi acab una etapa molt intensa però esper que tengui continuïtat a partir d'ara també, i esper anar-ho compartint amb major freqüència.

Aquí teniu el text íntegre de la tesi: Projecte de portafoli electrònic amb eines de la Web 2.0 als estudis de grau d'Educació Infantil de la Universitat de les Illes Balears a la seu d'Eivissa. Estudi de cas.
 

DEFENSA TESIS from Gemma Tur

He après tant, i he d'agrair tantes coses a tants d'amics fets pel camí, que crec que copio aquí directament, els agraïments:
 
-->

A sa güela

Sense dubte, aquesta tesi representa la culminació d’una dedicació intensa a un tema apassionant i, és fruit d’una tasca personal d’estudi i devoció per l’educació. Però més enllà del nivell individual, aquesta tesi representa la culminació d’un projecte familiar i una feina d’equip a molts nivells. Per això, vull donar les gràcies a totes aquestes persones que, d’una manera o de l’altra, m’han donat el seu suport durant el camí.

En primer lloc aquesta tesi representa la culminació d’un projecte familiar iniciat, ja fa molts anys, per una güela capdavantera i emprenedora. Probablement, no hauria arribat mai a aquest punt sinó hagués estat per una família completament dedicada a l’educació dels fills, on cadascú suma el seu esforç per acompanyar el procés d’aprenentatge dels seus membres. Per això, vull donar les gràcies als meus pares: a la meva mare perquè és el graó fonamental en el dia a dia i, al meu pare perquè no ha tengut mai per mi, cap altre sostre que el cel. I per suposat, al meu home que s’ha adaptat sempre a les necessitats que aquesta formació em demanava, sacrificant, incondicionalment, el seu temps i els seus propis interessos per mi. També vull fer aquí, una dedicatòria molt especial als meus nebots, que durant tot aquest temps, han tengut una tieta menys, i que segur seran els propers objectius d’una família incansable, que té l’educació com el seu únic objectiu.

En segon lloc aquesta tesi és també el producte de l’equip de recerca que he format amb el meu director, que ha estat la peça clau perquè aquest projecte fos, a més d’una activitat d’aula, una autèntica tasca investigadora. Per això, vull donar les gràcies al Dr. Santos Urbina, que m’ha mostrat el camí del rigor que precisa la recerca educativa. A més, vull donar les gràcies a tot el professorat de la UIB que pel camí, en un moment o l’altre, des dels seus llocs de responsabilitat, m’ha ofert el seu suport: al vicerector Dr. David Pons, pel seu entusiasme; als degans: a la Dra. Dolors Forteza, pel seu suport personal i acadèmic; i al Dr. Josep Lluís Oliver, pel seu compromís. També, un agraïment especial a Felip Cirer qui m’ha corregit i aconsellat sobre l’ús de la llengua en la redacció final del text.

En tercer lloc, aquesta tesi implica el resultat d’una feina d’equip docent. Mai podré oblidar ni deixar d’agrair el suport i la col·laboració del professorat que ha participat en la implementació del projecte. Moltes gràcies a tots i totes: Alberto Sánchez, Helena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, José Ignacio Mongé, Antoni Pons i Carmen Escribano. També moltes gràcies a tot el professorat que s’ha anat sumant així com anàvem implantant els cursos de l’estudi. Moltes gràcies als companys i companyes de la seu i en especial a Marina Arrabal, pedagoga de Campus Extens, que ha viscut de més prop els moments d’angoixa que tot el procés m’anava plantejant, i m’ha donat la confiança per creure amb una tasca que he arribat a qüestionar en el mateix grau que he estimat. I per suposat, moltes gràcies a l’alumnat que ha participat en el projecte, que ha anat cobrint les tasques tot i les dificultats, que ha compartit entusiasme i esforç,i que m’ha anat donant les seves impressions que m’han permès corregir errades i reorientar i millorar propostes.

En quart lloc, aquesta tesi també és la culminació d’una visió de l’educació que he après, compartit i gaudit durant molt de temps amb amics com Isabel Ferrer, Ernest Prats i Manolo Rivera. A tots tres, moltes gràcies per tot el temps i il·lusions en comú.

Finalment, moltes gràcies a amics i amigues que, en els moments de silenci i absència, han entès els motius i han actuat amb comprensió i confiança.

I això sí, no em puc resistir de publicar una foto amb el meu tribunal (Dr. Miquel Oliver,  Dra. Mar Camacho, Dra. Linda Castañeda, Dr. Jordi Adell i Dr. Jesús Salinas) i director (Dr. Santos Urbina), cortesia d'Ernest Prats (el proper en fer la defensa de la seva tesi), que va fer un excel·lent reportatge de la sessió

 

Amb que me qued després de tota aquesta experiència? Amb dues coses: amb molts de nous amics i amb una nova manera d'aprendre. Tot plegat ha canviat també la meva docència i la visió de la meva pròpia missió professional. Quasi res... 

Finalitats de l'educació

Des del punt de vista del marc legal estatal...

 LGE (1970)

  

LOGSE (1990)

  

 LOCE (2002)

  

 LOE (2006)

  

 LOMCE (2013)

 

Intercanvi Intergeneracional 2013

Han passat tantes coses en un any que ho tendré difícil per publicar-ho tot al blog, així que començ pel més important ara, els meus alumnes de la UOM. Un any més, i ja en van quatre, hem fet una nova experiència intergenerancional. Un nou intercanvi, enguany, entre alumnes de la UOM de la UIB a la Seu d'Eivissa i alumnes de Formació Professional, de la rama socio-sanitària de l'IES Algarb. Hem anat tres anys consecutius al CEIP Sa Graduada, dels quals tenim boníssims records i no volem deixar d'agrair la seva col·laboració, així com de la seva mestra, Merche Boned. Tanmateix, vàrem consierar que era hora de fer un canvi d'etapa, i promoure també altres encontres amb alumnes d'altres nivells eductius.

 La trobada i l'intercanvi d'aquest curs 2012-13 és fruit de la col·laboració amb el professor Iñaki Mongé, a qui li hem d'agrair la seva bona predisposició a tirar endavant el projecte i sobretot, la seva bona tasca perquè tot anàs tan bé com va anar. L'intercanvi s'ha basat entorn del debat a dos grans temes, en petit i gran grup:
 - Primer, en petit grup l'alumnat de la UOM va tractar el seu temps d'oci ara i abans
- Tot seguit, en gran grup, un representant de cada equip, presentava l'esquema que resumia el tema que s'havia tractat
- En segon lloc, l'alumnat d'FP va exposar el seu ús de la teconlogia
- I de nou, en gran grup, es varen posar en comú els temes tractats.

Aquests són dos dels productes creats pels grups intergeneracionals:

La valoració que han fet els alumnes de la UOM no ha pogut ser millor. La conversa encetada en cada petit gru va anar molt més enllà de la dinàmica i temàtica proposada inicialment, i el diàleg va ser fluït i espontani passant de l'intercanvi d'experiències personals a l'intercanvi d'opinions i punts de vista. L'alumnat de la UOM va valorar molt la capacitat cognitiva de l'alumnat més jove per fer resums esquemàtics del temes tractas, així com per la seva actitud propera, alegre i sempre de col·laboració. Per l'alumnat d'FP l'experiència va ser valuosa a nivell personal i professional ja que el treball de l'oci i el temps lliure en les persones majors forma part de seu currículum.

En la següent presentació es poden veure algunes imatges de la trobada (al final de la presentació) així com algun dels temes teòrics que vàrem tractar en una sessió prèvia de la UOM:

Open University for Seniors- 2013 from Gemma Tur

I els següents vídeos mostren algun fragment de les converses en petit i de les presentacions en gran grup:
 
 
 Un nou any, Un nou èxit... veritat? Idò, ja crec que el proper curs hi hauríem de tornar ;-)

Intercanvi intergeneracional III

Ja anam pel tercer intercanvi intergeneracional, i el segon amb el tema de la tecnologia. I cada any va millor així que sembla que encara que sigui la tercera, ni serà la darrera ni la vençuda.

Enguany, en el curs de la UOM de la UIB a la Seu d'Eivissa hem tornat a incloure un mòdul per un intercanvi intergeneracional amb alumnes de Primària. I l'intercanvi l'hem tornat a fer amb el grup actual de sisè del CEIP Sa Graduada, que té de tutora a na Merche Boned, excel·lent tutora que sempre està diposada a col·laborar amb la UOM.

Com l'any passat, el tema principal ha estat la tecnologia i el factor diferencial que comporta a la infància i al procés d'aprenentatge al llarg de la vida. De nou, els alumnes de Primària han fet una entrevista als alumnes de la UOM, i els han preguntat sobre cinc temes diferents relacionats amb les diferències entre generacions: mitjans de comunicació i l'accés a la informació, educació, tradicions i cultura popular i, hàbits i rutines de la vida diària. Si l'any passat vàrem fer podcasats, enguany hem fet video podcast, com veureu més endavant. 

Gràcies a la intervenció de la tutora, els alumnes han arribat a la realització d'una bateria de preguntes sobre cada tema que han donat lloc a reflexions i debats ben interessants en el grup, i sobretot, han posat de manifest, les diferències intergeneracionals que el desenvolupament de la tecnologia ha comportat. 

En els cinc vídeos, també gravats pels alumnes, com mostren les fotos, es poden veure les entrevistes, que no tenen desperdici:

Per fer aquest intercanvi, a la UOM també hem fet sessions preparatòries: primer, una sessió sobre educació en la qual vàrem parlar del sistema educatiu actual, i una segona, ja després del propi intercanvi, on vàrem valorar aspectes concrets del que havien pogut observar. Però no només això, vàrem parlar de la importància que té la tecnologia per aprendre, i com pot potenciar el seu propi aprenentatge al llarg de la vida. "Com és el teu PLE?" va ser la pregunta estrella del mòdul  En la següent presentació es poden veure els temes que es varen tractar:

UOM 2012

View more presentations from gemturfer.

Com es veu, gràcies a la col·laboració i entusiasme dels alumnes de la UOM que varen participar en el projecte - Juan Antonio, Pepa, Paquita, Maria del Carmen, Nieves i Cati- hem pogut tirar endavant aquest mòdul del curs. I per suposat, també ha estat una tercera exitosa experiències gràcies als magnífics alumnes de sisè de Sa Graduada, i a la seva tutora, sense la qual la sessió mai hauria estat tan profitosa ni útil.

Why should you consider attending The PLE Conference 2012?

Have you ever been to a conference where keynote speakers included participants’ slides in their keynote? Graham Attwell and Alec Couros did it at The PLE Conference 2010

Have you ever been to a conference where keynote speakers asked the participants to answer their questions moving on an imaginary matrix on the floor? Jordi Adell and Ismael Peña did it at The PLEConference 2010

Have you ever been to a conference where keynote speakers asked participants to get into an imaginary fishbowl? Cristina Costa and Scott Wilson did it at The PLE Conference 2011

Have you ever been to a conference where you had to join one side of the debate? Graham Attwell and Hugh Davis did it at The PLE Conference 2011

Have you ever been to a conference where there was a video workshop? Joyce Seitzinger ran a video workshop at the The PLE Conference 2010 

Have you ever been to a conference where there was a radio station? Graham Attwell always runs it!  

Have you ever been to a conference where there was a Pechakucha session? Linda Castañeda has always been involved in Pechakucha sessions at The PLE Conference

Have you ever been to a conference where there has always been a mediacast contest? Ilona Buchem always runs one at The PLE Conference.

Have you ever been to a conference where there is a permanent livestream on Twitter? Ricardo Torres has kept it alive since 2010

Have you ever been to a conference where there has been a prior debate on the social networks? Cristina Costa always fosters online debate in Crowdvine

Have you even been to a conference where participants had to bring their own creative badges? We all bring our own badges! 

Have you ever been to a conference with two venues... so far away and so close? THE PLE CONFERENCE 2012 has got two venues, Aveiro and Melbourne ... and one powerful team!

Do you need more proof? Can you see that the PLE Conference makes a difference? If you have never attended The PLE Conference, it’s about time that you did it! Even in a year when all of us have suffered budget cuts, the PLE Conference is the one you cannot cut. The one and only one you cannot miss. And remember... The PLE Conference is not about technology, it’s about learning! Could there be a better slogan? So, are you coming to The PLE Conference 2012? You can choose a venue: Aveiro or Melbourne? You will be very welcome in both! Don’t hesitate and join us on July 11-13... We will be expecting for you! 

La fatal actualitat de Dewey

Una nova i feliç casualitat de Twitter m’ha portat a descobrir (via @carmebove) el bloc Práctica Reflexiva pràcticament al mateix temps que llegia el llibre de Dewey (1933) Cómo aprendemos * . I m’han agradat tant - el bloc i ell llibre- que vull imitar la iniciativa del bloc de publicar una cita del llibre en una entrada (Enseñar y aprender según Dewey).

La veritat que l’he llegit en dos dies perquè m’he quedat absorta per la facilitat en què es llegeix, l’estil directe i entenedor de Dewey i la dramàtica actualitat d’algunes observacions que fa sobre l’educació d’aquell temps.

Crec que no em fa falta ni explicar ni introduir res del contingut perquè els fragments següents parlen per si mateixos:

“El más sabio de los griegos dijo que el asombro era el padre de la ciencia y de la filosofía. (…) La monotonía externa y la rutina interna son los peores enemigos del asombro. La sorpresa, lo inesperado, la novedad, lo estimulan. Todo el mundo sabe que un objeto en movimiento atrapa y mantiene la atención mejor que un objeto en reposo, y que las partes más móviles del cuerpo tienen mayor capacidad para realizar deducciones táctiles que las más fijas. Pero en nombre de la disciplina y el buen orden, las condiciones escolares parecen a menudo acercarse lo más posible a la monotonía y la uniformidad. Los pupitres y las sillas están en posiciones fijas; se trata a los alumnos con precisión militar. Durante largo períodos se hojea una y otra vez el mismo libro de texto, en perjuicio de otras lecturas. Todos los temas son excluidos de la exposición, a excepción de los que vienen en el texto; tanto se enfatiza el “sistema” en la conducción de la exposición, que la espontaneidad queda excluida, y lo mismo ocurre con la novedad y la variedad. Estos ejemplos pueden parecer exagerados en el caso de la administración de las mejores escuelas. Pero en las escuelas cuyo objetivo principal consiste en establecer hábitos mecánicos y transmitir la uniformidad de conducta, las condiciones que estimulan el asombro y mantienen su energía y vitalidad quedan fatalmente excluidas.” (p. 60)

“La pura imitación, la imposición de los pasos que hay que dar, el ejercicio mecánico, pueden dar resultados con la mayor rapidez, pero también fortalecer rasgos que probablemente resulten fatales para la capacidad reflexiva. El alumno se ve empujado a hacer esto y aquello sin conocimiento de ninguna otra razón que la de que si lo hace así obtendrá más rápidamente el resultado previsto; se le señalan y corrigen por él sus errores; está obligado a la pura repetición de determinados actos que hasta que éstos se vuelvan automáticos. Más tarde, los maestros se asombran de que los alumnos lean con tan poca expresión y realice cálculos con tan escasa comprensión de los términos del problema” (p.69)

“Una vez más deben usarse los textos como medios y herramientas, con como fines. Son útiles para plantear cuestiones y para proporcionar información con la cual responder a aquéllas. Pero cuando se les permite conducir o aun dominar la exposición, el resultado es la muerte del pensamiento. Como regla general, el material del texto debería abordarse indirectamente, mediante un rodeo. Lo que limita la mente a los senderos ya trillados del libro es el enfoque literal. Todos estos prerrequisitos se resumen en el hecho de que la principal garantía deberá residir en un vívido intercambio de ideas, experiencias e información entre los miembros de la clase” (222).


Llegir aquestes citacions ens hauria de remoure consciències perquè, tot i que afortunadament, hem avançat molt, em sembla que en general, el sistema educatiu encara està bàsicament basat en metodologies molt properes a les que Dewey fa quasi cent anys, ja criticava. Però el que més em preocupa ara ja, no és que encara no hàgim aconseguit transformar el sistema educatiu, sinó que no ho aconseguim a partir d’ara i en un futur proper.

Tot el que hem avançat amb molt d’esforç i amb molt de temps, com diu Francesc Imbernón avui en un article a El País, està en perill de tornar endarrere fàcilment i molt breument. Les dificultats d’un sistema educatiu complex, amb pocs recursos materials i amb un professorat qüestionat, carregat de tasques alienes al procés d’ensenyament-aprenentatge, que el desborda i impedeix que es pugui centrar en la qualitat de la docència, poden tenir conseqüències desastroses. Molt em preocupa que el conseqüent i inevitable fracàs escolar serà atribuït gratuïtament a les innovacions del sistema, quan precisament, el sistema no haurà donat les condicions necessàries perquè les innovacions siguin aplicades en situacions propicies perquè puguin tenir l’èxit esperat. I més em preocupa encara, que la tecnologia sigui precisament, la que pagui tan mal diagnòstic.

Esperem però que tan mal presagi no es compleixi, i que la professionalitat de tots els que ens dediquem a l’educació sigui suficient per poder persistir en les nostres conviccions, i no fer una passa enrere en les conquestes assolides tot i les dificultats que un sistema educatiu amb pocs recursos i moltes necessitats ens pot plantejar.



Dewey per Pedro Villarubia, @pvil

*Dewey, J. (1933) Cómo aprendemos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento reflexivo y proceso educativo. Barcelona: Paidós, 1989.