Tesi sobre eportafolis

Ara que acaba l'any, a casa ens miram amb satisfacció i ens preguntam: qui anava a dir que faríem una tesi sobre portafolis electrònics, eh, güela? ;)

Si en el nivell col·lectiu 2013 ha estat un any molt trist, en el nivell individual per  mi no ha pogut ser un any millor. El 21 de març de 2013 feia la defensa de la meva tesi doctoral, cosa que havia tengut un poc calladeta per aquí, però que he anat documentant en aquest altre blog.

Avui que s'acaba l'any, i per continuar la tradició dels balanços, he pensat que era hora de dir-ho. Senzillament, perquè així aprofit per recomanar-ho a tothom ;-) Fer una tesi, llegir i escriure, investigar, recollir dades, fer anàlisi, treure valoracions és un procés tan intens, de tantes emocions, de tantes alegries i angoixes a la vegada, de tant d'aprenentatge que crec que poden venir coses molt bones en la vida, però totes seran una més juntament amb aquesta.

Fa uns anys que vaig obrir aquesta porta de la Universitat, la docència a l'Educació Superior i la investigació educativa. Amb la defensa de la tesi acab una etapa molt intensa però esper que tengui continuïtat a partir d'ara també, i esper anar-ho compartint amb major freqüència.

Aquí teniu el text íntegre de la tesi: Projecte de portafoli electrònic amb eines de la Web 2.0 als estudis de grau d'Educació Infantil de la Universitat de les Illes Balears a la seu d'Eivissa. Estudi de cas.
 

DEFENSA TESIS from Gemma Tur

He après tant, i he d'agrair tantes coses a tants d'amics fets pel camí, que crec que copio aquí directament, els agraïments:
 
-->

A sa güela

Sense dubte, aquesta tesi representa la culminació d’una dedicació intensa a un tema apassionant i, és fruit d’una tasca personal d’estudi i devoció per l’educació. Però més enllà del nivell individual, aquesta tesi representa la culminació d’un projecte familiar i una feina d’equip a molts nivells. Per això, vull donar les gràcies a totes aquestes persones que, d’una manera o de l’altra, m’han donat el seu suport durant el camí.

En primer lloc aquesta tesi representa la culminació d’un projecte familiar iniciat, ja fa molts anys, per una güela capdavantera i emprenedora. Probablement, no hauria arribat mai a aquest punt sinó hagués estat per una família completament dedicada a l’educació dels fills, on cadascú suma el seu esforç per acompanyar el procés d’aprenentatge dels seus membres. Per això, vull donar les gràcies als meus pares: a la meva mare perquè és el graó fonamental en el dia a dia i, al meu pare perquè no ha tengut mai per mi, cap altre sostre que el cel. I per suposat, al meu home que s’ha adaptat sempre a les necessitats que aquesta formació em demanava, sacrificant, incondicionalment, el seu temps i els seus propis interessos per mi. També vull fer aquí, una dedicatòria molt especial als meus nebots, que durant tot aquest temps, han tengut una tieta menys, i que segur seran els propers objectius d’una família incansable, que té l’educació com el seu únic objectiu.

En segon lloc aquesta tesi és també el producte de l’equip de recerca que he format amb el meu director, que ha estat la peça clau perquè aquest projecte fos, a més d’una activitat d’aula, una autèntica tasca investigadora. Per això, vull donar les gràcies al Dr. Santos Urbina, que m’ha mostrat el camí del rigor que precisa la recerca educativa. A més, vull donar les gràcies a tot el professorat de la UIB que pel camí, en un moment o l’altre, des dels seus llocs de responsabilitat, m’ha ofert el seu suport: al vicerector Dr. David Pons, pel seu entusiasme; als degans: a la Dra. Dolors Forteza, pel seu suport personal i acadèmic; i al Dr. Josep Lluís Oliver, pel seu compromís. També, un agraïment especial a Felip Cirer qui m’ha corregit i aconsellat sobre l’ús de la llengua en la redacció final del text.

En tercer lloc, aquesta tesi implica el resultat d’una feina d’equip docent. Mai podré oblidar ni deixar d’agrair el suport i la col·laboració del professorat que ha participat en la implementació del projecte. Moltes gràcies a tots i totes: Alberto Sánchez, Helena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, José Ignacio Mongé, Antoni Pons i Carmen Escribano. També moltes gràcies a tot el professorat que s’ha anat sumant així com anàvem implantant els cursos de l’estudi. Moltes gràcies als companys i companyes de la seu i en especial a Marina Arrabal, pedagoga de Campus Extens, que ha viscut de més prop els moments d’angoixa que tot el procés m’anava plantejant, i m’ha donat la confiança per creure amb una tasca que he arribat a qüestionar en el mateix grau que he estimat. I per suposat, moltes gràcies a l’alumnat que ha participat en el projecte, que ha anat cobrint les tasques tot i les dificultats, que ha compartit entusiasme i esforç,i que m’ha anat donant les seves impressions que m’han permès corregir errades i reorientar i millorar propostes.

En quart lloc, aquesta tesi també és la culminació d’una visió de l’educació que he après, compartit i gaudit durant molt de temps amb amics com Isabel Ferrer, Ernest Prats i Manolo Rivera. A tots tres, moltes gràcies per tot el temps i il·lusions en comú.

Finalment, moltes gràcies a amics i amigues que, en els moments de silenci i absència, han entès els motius i han actuat amb comprensió i confiança.

I això sí, no em puc resistir de publicar una foto amb el meu tribunal (Dr. Miquel Oliver,  Dra. Mar Camacho, Dra. Linda Castañeda, Dr. Jordi Adell i Dr. Jesús Salinas) i director (Dr. Santos Urbina), cortesia d'Ernest Prats (el proper en fer la defensa de la seva tesi), que va fer un excel·lent reportatge de la sessió

 

Amb que me qued després de tota aquesta experiència? Amb dues coses: amb molts de nous amics i amb una nova manera d'aprendre. Tot plegat ha canviat també la meva docència i la visió de la meva pròpia missió professional. Quasi res...