Sota aquest concepte he trobat un article que m'ha agradat molt: Formación de Formandores críticos/as y reflexivos/as de Consuelo Gimeno i Luis Quezada, publicat en setembre de 2002 a la revista Maestros y Maestras: prácticas y cambios (Centro Cultural Poveda, República Dominicana). I aprofit per destacar-ne els punts que em són més útils per a la clarificació i explicació d'aquest concepte:
La pràctica reflexiva implica la reflexió crítica de les pràctiques, de les pròpies idees educatives i de la concepcio de l'educació que tenguem (...)
Suposa convertir l'escola en una comunitat crítica d'aprenentatge. Per tant, el perfil d'educador es configura com més crític, creatiu, col.letiu i constructiu.
Smyth (1992) proposa un cicle reflexiu en quatre fases: descripció (quines són les meves pràctiques?), informació (quines teories hi ha subjacents), confrontació (anàlisis del que impliquen) i reconstrucció (què he de fer per canviar-ho?).
Johnston (2000) diu que hi ha tres processos per aquest canvi: col·laboració, diàleg i investigació.
Santos Guerra recomana trobar temps per la reflexió així com ja en trobam per avaluar.
Els autors proposen equips de reflexió.
És important trobar un espai sistemàtic que permeti l'actitud cooperativa i el treball en equip, on puguem fer una reflexio sobre la pràctica de manera crítica, constructiva, creativa, col.laborativa, participativa, interdisciplinària, descentralitzada i flexible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada