Hipòtesis per a la integració de les TIC

Fa temps que pens que el professorat de Primària i de Secundària tenim molt per aprendre del d'Educació Infantil perquè senzillament, és a l'Educació Infantil on fa temps que el canvi metodològic és una realitat i on l'adaptació al nivell de l'infant i l'aprenentatge a partir de l'experimentació i el descobriment va sempre per davant a qualsevol altre tipus d'aprenentatge més receptiu. Però és que cada vegada n'estic més convençuda i en tenc més evidències, sobretot ara que estic aprenent tant de la formació inicial dels mestres d'Educació Infantil.

I una de les coses que més m'han agradat, fins ara, és com a l'hora de programar, parteixen del plantejament d'hipòtesis inicials. És a dir, la capacitat de reflexió i d'anàlisi de la seva pràctica educativa es veu especialment desenvolupada donada la conciència que tenen, ja des de la seva formació inicial, de les variables que poden intervenir en l'èxit de la seva proposta. Però encara més, el fet de plantejar-se unes hipòtesi inicials farà que puguin arribar a una escala d'observació sistemàtica de l'aorenentatge dels seus alumnes i que no cauran en el perill de fer observacions generals i poc acurades.

És aquesta una pràctica habitual a l'Educació Primària o Secundària? Diria que no. I hom podria dir que sí que ho feim ja que el fet de programar porta inherent el plantejament de qüestions en relació a les possibles variables que intervenguin en el procés d'ensenyament-aprenantatge. I l'argument pot ser, en certa part raonable, però de ben segur, també és insuficient. No té res a veure amb el fet de reflexionar i de deixar per escrit unes hipòtesis inicials que en el moment de l'avaluació i de l'autoavaluació s'hauran de revisar i validar amb la mateixa sistematització que es varen plantejar. Hauria de ser una competència bàsica del professorat, sigui l'etapa o l'àrea que sigui en la que treballa el docent.

I de qui he après aquest mètode? Idò, de les meves alumnes de pràctiques dels estudis de Mestre. I us en pos un exemple, fet per na Diana Campos, que m'ha donat permis perquè ho publiqui aquí, en la seva memòria de Practicum . Només és una petita part de totes les qüestions que es planteja però ja és un bon exemple d'una futura mestra capaç de reflexionar sobre la seva pràctica docent:

- En relació a l’activitat en si

o Ni la meitat dels infants entendran què és un planeta amb una sola activitat

o Per ells serà molt efectiu que els parli d’un tema que ja han tractat per enllaçar-lo amb un altre. És a dir, parlar de’n Van Gogh per introduir l’espai

o No tindran problemes a l’hora de diferenciar què hi ha a cada quadre

o Imitar amb el cos el que veim al quadre els farà no perdre l’atenció

o Els motivarà molt veure un globus de la Terra i mirar on estem

o Quan se’ls pregunti què es fa durant el dia i què durant la nit no tindran dubtes

o Tots voldran sortir a fer de sol i Terra

o S’avorriran si l’activitat es comença a allargar

o Quant de temps durarà la seva atenció?

- Quant a la interacció entre ells

o Respectaran els torns de paraula?

o Enllaçaran les deduccions que fa un amb el que ells volen dir?

o Parlaran entre ells?

- Quant a la interacció amb mi

o M’escoltaran amb atenció?

o Em posaran a prova?

o Voldran cridar la meva atenció?

- Durant la primera sessió

o En relació a l’activitat

§ Els motivarà mirar cada planeta un per un i adonar-se de les seves característiques?

§ Se’n recordaran del nom i de les característiques d’alguns dels planetes

§ Entre tots arribaran a la conclusió de perquè s’escriuen d’una o altra manera.

§ La duració de l’activitat serà adequada?

§ Hi haurà dos infants que no participaran gens a l’hora de desxifrar les targetes

§ Hi haurà un infant que llegirà totes les targetes

§ Participaran i estaran animats?

o Interacció entre ells

§ Faran intervencions aleatòries?

§ S’escoltaran?

o Interacció amb la practicant

§ L’escoltaran amb atenció

§ Li faran cas si els crida l’atenció

[...]

Ara intentem fer la transferència i apliquem-ho a una àrea de màxima actualitat, la integració de les TIC a l'aula. Vivim un moment crític de l'educació en el qual la inclusió d'un nou element tant potent com són les TIC pot arribar a ser el desencadenant definitiu del canvi metodològic. Per això, haurem de tenir cura, i reflexionar molt bé sobre la nostra pràctica educativa: cal que ens esforcem per no fer el mateix de sempre amb tecnologia més moderna. La revolució de l'educació vendrà d'una pràctica reflexiva sistemàtica en torn a l'ús que en feim de les TIC en la nostra tasca docent. I què millor que començar amb unes hipòtesis que ens ajudin ,ja d'entrada, a no caure de nou amb el mateix de sempre? Agafem el model de na Diana i facem transferència, encara que sigui més breument, a veure què passa...

En relació a l'activitat en si:
- Suposa l'activitat un repte cognitiu?
- És una activitat significativa contextualitzada?
- Promou la curiositat per aprendre i per seguir investigant

En relació a la integració de les TIC que hem fet dins la programació i aplicació a l'aula:
- Fometa la resolució d'aquest repte?
- Motiva a seguir aprenent?
- És l'eina escollida adient per l'activitat proposada?
- Tenen els alumnes experiències prèvies en l'eina que els ajudin a encarar aquest nou repte?
- És l'eina massa complexa com perquè els alumnes es bloquejin en qüestions tècniques?
- Potencia l'eina l'autonomia i la creativitat de l'aprenent?

Quant a la interacció amb el docent
- Promou la integració de les TIC el rol del docent com orientador de l'aprenentatge?
- Es potencia l'autonomia de l'aprenent?
- Les pautes donades han estat ajustades a les necessitats de l'alumnat? Han estat insuficients com per motivar aprendre autonomament? Han estat tant pautades que han tallat la iniciativa i/o la creativitat de l'alumne?

Quant a la interacció entre ells:
- Promou el diàleg i la col.laboració entre l'alumnat?
- Promou l'aprenentatge entre iguals?

I això, només per començar, així a impuls... Hauríem de tornar-hi i buscar aquelles hipòtesis que ens ajudassin a analitzar sistemàticament una bona pràctica docent de la integració de les TIC. Idò, hi tornarem. Ara de moment, tenim per començar a pensar... veritat?

Tornem-hi, amb la creativitat

Sobre el problema de la creatividad en la escuela és el darrer article del bloc De estranjis de Fernando Trujillo, que he vist a través de Twitter gràcies a un post de @educacontic.

M'ha agradat molt i molt, tant que m'ha tornat a encendre la llumeta, una llumeta que he tengut molt apagada en aquests darrers temps, i que esper, que des d'on sigui, qui sempre m'ha ajudat a tenir-la encesa, em segueixi iluminant el camí. Aprofit, així, per fer el meu particular homanatge a la meva güela -encara que sigui massa breu pel que la seva persona mereix - que se n'ha anat i sense la qual he de tornar a trobar la llum.

El desenvolupament de les competències bàsiques passa pel desenvolupament de la creativitat, sense dubte. El punt quatre del decàleg es refereiex a la creativitat com la capacitat de resoldre problemes, de buscar solucions diverses problemes de la vida real, contextualitzats i significatius. Què és això més que el currículum per competències? De nou, tot va lligat, i la formació de persones competents, passa per la formació de persones creatives. Però, com diu el decàleg, en el seu punt 1, i com diu Ken Robinson, es tracta de formar dins la pròpia creativitat, aprendre dins de la creativitat que tenim, i no aprendre fora d'ella, fins que arriba un punt que la perdem.

I també, des de la meva ignorància, m'atreveix a comentar el darrer punt del decàleg. Afortunadament, tenim molts de mestres creatius, persones creatives que ofereiexen als seus alumnes varietats d'activitats creatives. La reflexió a completar aquest punt seria per mi: és l'activitat que han de desenvolupar els alumnes tant creativa com la que ha fet el mestre plantejant-la? La creativitat que ha desenvolupat el mestre plantejant l'activitat hauria de ser, des del meu punt de vista, proporcional a la creativitat que desenvolupa l'alumne resolvent l'activitat. És una petita reflexió per senzillament, animar-vos a llegir el magnífic post de Fernando Trujillo.

Per què va suspendre l'educació Bernard Shaw quan va anar a l'escola?

Just he acabat un curs sobre competències bàsiques de la Formació a Distància de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balereas, i una de les activitats era fer una reflexió sobre una sèrie de frases que se'ns oferien en el manual. Adjunt aquí el que deia per l'activitat perquè he pensat que em va molt bé com a part d'aquesta mena de portafoli electrònic que intent fer en aquest bloc, perquè formi part també, de les evidències de l'ideari que, autonòmament, m'estic construint com a docent.

George Bernard Shaw, prolífic escriptor irlandès :“Vaig suspendre l’educació quan vaig anar l’escola”.

És molt indicatiu que sigui, precisament ,una persona creativa, i que destaca en competència lingüística, i per concretar més, en competència comunicativa escrita, la que digui que va suspendre l’educació a l’escola.

I si una persona creativa suspèn a l’escola és indicatiu de què alguna cosa falla en el sistema educatiu. D’entrada ens indica que aquesta persona no va desenvolupar la seva creativitat a l’escola, o sigui, que l’escola no va saber ajudar al Shaw alumne en la descoberta de si mateix i de les seves capacitats. Tal vegada, ens estam arriscant massa amb aquesta deducció, però és que intent fer la transferència a la nostra tasca docent i em planteig: estam vetaderament, ajudant a tots els nostres alumnes en el desenvolupament de la seva creativitat? Ajudam als alumnes a què coneguin les seves capacitats perquè les desenvolupin? Observam als alumnes prou com per conèixer les seves potencialitats?

A partir d’aquí, la reflexió ens conduiria al mètode d’ensenyança, per què l’escola no desenvolupa la creativitat i les diferents capacitats dels alumnes? Està clar que la finalitat del sistema escolar de finals dels segle XIX no era el desenvolupament integral de la persona, sinó senzillament la transmissió de coneixements. Per tant, la creativitat no era una capacitat a treballar per aconseguir la finalitat del sistema educatiu. Avui en dia, ho tenim molt clar, i les nostres finalitats sí són més de tipus globals i de formació integral de la persona, però, perquè la creativitat queda encara un poc apartada en la pràctica docent? I com que no vull ser negativa, dic que només un poc apartada, ja que estic convençuda que hem fet grans passes en relació a aquest tema. Tanmateix, no puc oblidar quan pens en la creativitat a Sir Ken Robinson, en la seva conferència, Do schools kill creativity? , en la qual exposa multitud d’arguments per acabar afirmant que si, que a les escoles matam la creativitat -si no heu vist mai aquest vídeo, us el recoman molt perquè no té desperdici, un autèntic showman en el món de l’educació, com un Zabala anglosaxó.

Pareix que Shaw no va ser un gran amant del sistema educatiu del seu temps, perquè se li atribueixen altres frases igual de significatives com per exemple: “la meva educació va ser molt bona fins que l’escola la va interrompre” o “ si li ensenyes alguna cosa a un home, mai l’aprendrà”. Frases que donarien lloc a més debat i reflexions, però que ja deixarem per un altre dia, i que esperem per cert, que els nostres alumnes ja no diguin mai.

Evidentment, el sistema educatiu de finals del segle XIX poc té a veure en el sistema actual, i les transferències de tot el que hem comentat d’una època a l’altra, s’han de fer amb totes les reserves possibles. Tanmateix, crec que els arguments exposats encara són de molta actualitat en el debat educatiu d’avui en dia, i encara més , tal vegada, no seria massa arriscat dir que, probablement, la idea que fonamenta la frase de Shaw està també, estretament relacionada amb una de les obres més venudes sobre educació dels darrers temps, Mal d’escola, de Daniel Pennac.

Pràctica reflexiva

He estat fent una recerca a Internet de les paraules "pràctica reflexiva" i m'han sortit coses especialmen interessants. Com que hi vull tornar en els propers dies, ho pos aquí en el bloc i així també ho puc compartir.

Sota aquest concepte he trobat un article que m'ha agradat molt: Formación de Formandores críticos/as y reflexivos/as de Consuelo Gimeno i Luis Quezada, publicat en setembre de 2002 a la revista Maestros y Maestras: prácticas y cambios (Centro Cultural Poveda, República Dominicana). I aprofit per destacar-ne els punts que em són més útils per a la clarificació i explicació d'aquest concepte:

La pràctica reflexiva implica la reflexió crítica de les pràctiques, de les pròpies idees educatives i de la concepcio de l'educació que tenguem (...)
Suposa convertir l'escola en una comunitat crítica d'aprenentatge. Per tant, el perfil d'educador es configura com més crític, creatiu, col.letiu i constructiu.
Smyth (1992) proposa un cicle reflexiu en quatre fases: descripció (quines són les meves pràctiques?), informació (quines teories hi ha subjacents), confrontació (anàlisis del que impliquen) i reconstrucció (què he de fer per canviar-ho?).
Johnston (2000) diu que hi ha tres processos per aquest canvi: col·laboració, diàleg i investigació.
Santos Guerra recomana trobar temps per la reflexió així com ja en trobam per avaluar.
Els autors proposen equips de reflexió.
És important trobar un espai sistemàtic que permeti l'actitud cooperativa i el treball en equip, on puguem fer una reflexio sobre la pràctica de manera crítica, constructiva, creativa, col.laborativa, participativa, interdisciplinària, descentralitzada i flexible.