Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formació del professorat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formació del professorat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 d’agost del 2010

Replantejar la formació del docent: educació emocional

No puc evitar celebrar l'agost amb aquest post... :-)) Últimament, estic focalitzant tant amb la integració de les TIC a l'aula en la formació inicial dels mestres, que ara aquest vídeo sobre la gestió de la part emocional de l'aprenentatge m'ha agradat molt per anar actualitzant-me també en relació a aquest tema.

Impactants les afirmacions d'en Punset:

No tenemos más remedio que transformar la educación de nuestros maestros (...) No nos sirven maestros que sólo destilen contenidos académicos a la hora de incidir sobre las mentes de los treinta niños que forman su clase a veces gritando casi todo el rato. Es importantísimo que estos maestros aprendan a gestionar las emociones básicas y universales de sus alumnos.



Completament d'acord...

dimecres, 21 de juliol del 2010

Jornades FaD

No volia acabar el mes sense fer una referència aquí a les Jornades FaD del dia 1 i 2 de juliol a Palma. Cada dia estic més orgullosa de conèixer el Servei de FaD de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears i de ser membre del grup de tutors a distància per tot el que aprenc de la seva feina, capdavantera a tots els nivells -segons em va dir Ernest Prats, @eprats, el servei de Formació a Distància que millor funciona a tot l'estat.

Idò, n'he tengut una altra bona mostra a les jornades, que es varen organitzar amb motiu dels deus anys de la formació a distància del professorat a les Balears i aprofitant el moment clau, el punt d'inflexió que estam vivint. Després de deu anys creant materials, obrint camins en diferents entorns virtuals poc intuïtius en el seus començaments, i fent propostes sempre acertades de formació, l'equip FaD (gràcies Juan, Manolo i MariaBel) torna a començar un nou camí, que de nou, està en la línia dels corrents més innovadors.

En definitiva, la nova formació aspira a ampliar el PLE (Personal Learning Environment) del professorat. Un PLE que es veurà potenciat gràcies als nous suports del materials creats, a partir d'ara amb programari com eXeLearning, que permetrà un major aprofitament dels recursos que actualment, ja es troben a la xarxa i que el que preten és, entre altres coses, reorganitzar de nou, i aprofitar per noves propostes de formació.

Però a més, el que més es va dir és que la formació en les eines ha de servir perquè el professorat pugui reflexionar sobre la seva aplicació a l'aula, i sobre tot, que aquestes eines li permetin el desenvolupament de metodologies centrades en l'alumne. Per tant, la formació metodològica, la pràctica reflexiva del docent i l'aplicació a l'aula han de ser paral.les a aquesta ampliació tècnica en eines del professorat.

La FaD vol ver una formació que doni suport al procés d'implantació del projecte Xarxipèlag 2.0 per evitar, entre tots, ara que tendrem una important dotació, reproduir amb els ordinadors, amb Internet i amb la web 2.0 el que hem estat fent ara amb els llibrs de text, els quaderns i els exàmens escrits. L'ordinador portàtil no pot convertir-se amb el suport del llibre digital, i el llibre digital no ha de substituir el llibre de text en paper. El debat està superat, però el que hem d'intentar és que també ho estigui en la pràctica.

En resum, que a principis de mes a les Jornades de la FaD ja es pintava un escenari com el que respresenta aquest vídeo que aquests dies s'ha posat tant de moda a Twitter. Segons Anibal de la Torre, @anibaldelatorre, és utòpic i poc real, però segons Isabel Ferrer, @iferrer, ens mostra cap a on hem d'anar. I la FaD ja ha començat el camí...





Aquesta reflexió a més, la faig baix la influència de la PLE Conference a la que vaig assistir el 8 i 9 de juliol, Barcelona, i lligant tot el que vaig sentir realment, els dos events coincideixen exactament amb el fons de la qüestió, la metodologia al servei de la tecnologia.

El vídeo em recorda al que va dir Graham Attwell, @GrahamAttwell, a la PLE Conference el debat dels LMS versus els PLEs està mort, i jo ja n'estic contenta d'arribar quan ja està mort i així em trob les conclusions fetes ;-). Tanmateix, i com diu aquest vídeo, tal vegada, els LMS siguien encara necessaris, perquè l'educació formal té moments que convé tractar amb la delicadesa que un entorn privat pot donar, però jo diria que més que contraposar-los, de nou, hem de mirar de complementar-los perquè cada un tengui l'espai que el correspon. La nova formació del professorat també ha de saber donar un exemple de gestió perquè els LMS no suposin un repositori de fotocòpies escanejades a les escoles i siguin un suport més a la potenciació dels PLEs dels nostres alumnes.

Les jornades també varen destacar un altre aspecte que es cita en el vídeo, el treball col.laboratiu. La introducció de les TIC també ha de potenciar el treball en grup, la capacitat de treballar amb els altres, de discutir, argumentar i arribar a acords. Treballs on la feina de grup sigui tan genuïna que no faci falta copiar: un dels clàssics arguments contra les TIC, la facilitat per copiar de la xarxa. Per això, una vegada més, la reflexió pedagògica del docent ha de ser tant potent com rl coneixement tecnològic.

I per tot això, per tota aquest canvi fa falta un canvi clau, l'actitud: actitud digital, favorable entre el professorat perquè la pugui contagiar a l'alumnat, nadius digitals, acostumats a usar-les per l'oci, però tal vegada, no tant per aprendre.

Finalment, acab amb una altra de les idees eix de les jornades, que per cert, vaig exportar a la PLE Conference. La innovació de la mà de les TIC s'ha d'escampar poc a poc però profundament i irreversible, com l'oli en l'aigua.


http://www.flickr.com/photos/bitjungle/3373234107/

Bon estiu i fins sa propera!

dilluns, 12 d’abril del 2010

Hipòtesis per a la integració de les TIC

Fa temps que pens que el professorat de Primària i de Secundària tenim molt per aprendre del d'Educació Infantil perquè senzillament, és a l'Educació Infantil on fa temps que el canvi metodològic és una realitat i on l'adaptació al nivell de l'infant i l'aprenentatge a partir de l'experimentació i el descobriment va sempre per davant a qualsevol altre tipus d'aprenentatge més receptiu. Però és que cada vegada n'estic més convençuda i en tenc més evidències, sobretot ara que estic aprenent tant de la formació inicial dels mestres d'Educació Infantil.

I una de les coses que més m'han agradat, fins ara, és com a l'hora de programar, parteixen del plantejament d'hipòtesis inicials. És a dir, la capacitat de reflexió i d'anàlisi de la seva pràctica educativa es veu especialment desenvolupada donada la conciència que tenen, ja des de la seva formació inicial, de les variables que poden intervenir en l'èxit de la seva proposta. Però encara més, el fet de plantejar-se unes hipòtesi inicials farà que puguin arribar a una escala d'observació sistemàtica de l'aorenentatge dels seus alumnes i que no cauran en el perill de fer observacions generals i poc acurades.

És aquesta una pràctica habitual a l'Educació Primària o Secundària? Diria que no. I hom podria dir que sí que ho feim ja que el fet de programar porta inherent el plantejament de qüestions en relació a les possibles variables que intervenguin en el procés d'ensenyament-aprenantatge. I l'argument pot ser, en certa part raonable, però de ben segur, també és insuficient. No té res a veure amb el fet de reflexionar i de deixar per escrit unes hipòtesis inicials que en el moment de l'avaluació i de l'autoavaluació s'hauran de revisar i validar amb la mateixa sistematització que es varen plantejar. Hauria de ser una competència bàsica del professorat, sigui l'etapa o l'àrea que sigui en la que treballa el docent.

I de qui he après aquest mètode? Idò, de les meves alumnes de pràctiques dels estudis de Mestre. I us en pos un exemple, fet per na Diana Campos, que m'ha donat permis perquè ho publiqui aquí, en la seva memòria de Practicum . Només és una petita part de totes les qüestions que es planteja però ja és un bon exemple d'una futura mestra capaç de reflexionar sobre la seva pràctica docent:

- En relació a l’activitat en si

o Ni la meitat dels infants entendran què és un planeta amb una sola activitat

o Per ells serà molt efectiu que els parli d’un tema que ja han tractat per enllaçar-lo amb un altre. És a dir, parlar de’n Van Gogh per introduir l’espai

o No tindran problemes a l’hora de diferenciar què hi ha a cada quadre

o Imitar amb el cos el que veim al quadre els farà no perdre l’atenció

o Els motivarà molt veure un globus de la Terra i mirar on estem

o Quan se’ls pregunti què es fa durant el dia i què durant la nit no tindran dubtes

o Tots voldran sortir a fer de sol i Terra

o S’avorriran si l’activitat es comença a allargar

o Quant de temps durarà la seva atenció?

- Quant a la interacció entre ells

o Respectaran els torns de paraula?

o Enllaçaran les deduccions que fa un amb el que ells volen dir?

o Parlaran entre ells?

- Quant a la interacció amb mi

o M’escoltaran amb atenció?

o Em posaran a prova?

o Voldran cridar la meva atenció?

- Durant la primera sessió

o En relació a l’activitat

§ Els motivarà mirar cada planeta un per un i adonar-se de les seves característiques?

§ Se’n recordaran del nom i de les característiques d’alguns dels planetes

§ Entre tots arribaran a la conclusió de perquè s’escriuen d’una o altra manera.

§ La duració de l’activitat serà adequada?

§ Hi haurà dos infants que no participaran gens a l’hora de desxifrar les targetes

§ Hi haurà un infant que llegirà totes les targetes

§ Participaran i estaran animats?

o Interacció entre ells

§ Faran intervencions aleatòries?

§ S’escoltaran?

o Interacció amb la practicant

§ L’escoltaran amb atenció

§ Li faran cas si els crida l’atenció

[...]


Ara intentem fer la transferència i apliquem-ho a una àrea de màxima actualitat, la integració de les TIC a l'aula. Vivim un moment crític de l'educació en el qual la inclusió d'un nou element tant potent com són les TIC pot arribar a ser el desencadenant definitiu del canvi metodològic. Per això, haurem de tenir cura, i reflexionar molt bé sobre la nostra pràctica educativa: cal que ens esforcem per no fer el mateix de sempre amb tecnologia més moderna. La revolució de l'educació vendrà d'una pràctica reflexiva sistemàtica en torn a l'ús que en feim de les TIC en la nostra tasca docent. I què millor que començar amb unes hipòtesis que ens ajudin ,ja d'entrada, a no caure de nou amb el mateix de sempre? Agafem el model de na Diana i facem transferència, encara que sigui més breument, a veure què passa...

En relació a l'activitat en si:
- Suposa l'activitat un repte cognitiu?
- És una activitat significativa contextualitzada?
- Promou la curiositat per aprendre i per seguir investigant

En relació a la integració de les TIC que hem fet dins la programació i aplicació a l'aula:
- Fometa la resolució d'aquest repte?
- Motiva a seguir aprenent?
- És l'eina escollida adient per l'activitat proposada?
- Tenen els alumnes experiències prèvies en l'eina que els ajudin a encarar aquest nou repte?
- És l'eina massa complexa com perquè els alumnes es bloquejin en qüestions tècniques?
- Potencia l'eina l'autonomia i la creativitat de l'aprenent?

Quant a la interacció amb el docent
- Promou la integració de les TIC el rol del docent com orientador de l'aprenentatge?
- Es potencia l'autonomia de l'aprenent?
- Les pautes donades han estat ajustades a les necessitats de l'alumnat? Han estat insuficients com per motivar aprendre autonomament? Han estat tant pautades que han tallat la iniciativa i/o la creativitat de l'alumne?

Quant a la interacció entre ells:
- Promou el diàleg i la col.laboració entre l'alumnat?
- Promou l'aprenentatge entre iguals?

I això, només per començar, així a impuls... Hauríem de tornar-hi i buscar aquelles hipòtesis que ens ajudassin a analitzar sistemàticament una bona pràctica docent de la integració de les TIC. Idò, hi tornarem. Ara de moment, tenim per començar a pensar... veritat?

divendres, 13 de novembre del 2009

Es pot ser mestre si no es comparteix la visió constructivista de l'educació?

Què dirieu si en un debat entre estudiants de mestres algú preguntàs això? Tal vegada, que no? Idò, fa dos setmanes, m'ho varen preguntar i vaig dir que no, però amb molta cautela, amb moltes justificacions, per allò de què paregui que qui no està d'acord amb la meva opinió està equivocat. Avui, després de dos setmanes pensant-hi, crec que ho diria amb menys cautela, i m'atreviria a contestar un rotund i defintiu NO.

Copiant l'estructura sintàctica dels autors de Va de mestres, diria que no pot ser mestre qui no comparteix la visió constructivista de l'ensenyament. I per justificar-ho, basten un parell de preguntes retòriques:

Pot ser mestre qui no intenta conèixer els coneixements previs dels seus alumnes? Pot ser mestre qui no intenta establir relacions significatives entre el nou coneixement i l'antic? Pot ser mestre qui no intenta fomentar la participació de l'alumnes? Pot ser mestre qui no intenta partir de l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta despertar i augmentar l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta avaluar el procés d'aprenentatge i es queda només amb la nota d'un examen? Pot ser mestre qui no intenta facilitar experiències variades? Pot ser mestre qui no intenta atendre la part emocional de l'aprenentatge? La resposta és massa evident.

De tota manera afegiria que la visió constructivista pura, la que enteníem amb la LOGSE i durant els anys noranta, ja ha estat, actualment, superada i completada des d'una nova perspectiva, i per tant, encara hauríem de dir que per ser mestre s'ha d'anr més enllà del constructivisme. I és que ja no només parlam del desenvolupament integral de la persona com a finalitat de l'educació, sinó que a més, hi afegim alguna concepció més, de tipus reformista, tal com, el compromís amb la societat que ens envolta per a millorar-la. Per tant, encara hauríem d'anar més lluny, i ser capaç de dir que no pot ser mestre qui no intenta sentir el compromís amb l'educació i amb la societat.

I tal vegada, pareix massa arriscat dir-ho així, però la veritat, és que tots i totes hauríem de tenir, al menys, la voluntat d'intentar-ho... i, de tantes voluntats en torn a una mateixa manera d'entendre l'educació, no aconseguiríem alguna coseta més?

Per això, per començar, hem intentat treballar sobretot, el punt de vista més ideològic de la concepció de l'educació constructivista, el que és i hauria de ser, per anar, ja des del primer moment de la formació inicial, formant un ideari de mestre a partir del qual fonamentar una pràctica educativa compromesa. I vàrem fer aquesta breu activitat entre totes, associant rols a mestres i alumnes segons el marc educatiu, tradicional i constructivista -tot i que sigui un poc simplista- i crec, que per a començar, no està mal. Crec que a totes ens va quedar ben clar quin rol volem adoptar com a mestres... tota una exposició de principis que de ben segur, tendrà fruits algun dia en alguna escola.


dilluns, 23 de març del 2009

Una reflexió matemàtica

Acab de sortir de la conferència de Mª Luisa Girondo, professora de la Universitat Rovira i Virgili, sobre competència matemàtica en el marc del curs organitzat pel CEP d'Eivissa i Formentera sobre les competències bàsiques, i m'ha agradat tan - tot i que fos d'una àrea en la que hi tenc molt poca experiència professional- que no puc més que compartir-ho ara des d'aquí.

No és la meva intenció fer aquí una exposició sobre la competència matemàtica, i de fet, us recoman entreu en aquest bloc sobre competències bàsiques si voleu aprofundir-hi perquè ben aviat hi podreu trobar la informació més ampliada.Senzillament, vull aprofitar l'ocasió per compartir una reflexió que m'ha impactat.

La ponent ha donat tant de protagonisme a les eines com a la competència matemàtica durant l'etapa de Primària. Però, a quines eines es referia na Mª Luisa Girondo? Idò, crec que a unes eines potencialment molt competents.... S'ha referit a una matemàtica funcional on les eines promouen el raonament de l'alumne, i ho podeu comprovar amb aquests dos exemples que expos breument:

El càlcul mental ha de ser l'eina emprada mentre manejam els números fins als cent, i a partir d'aquí, ja es pot introduir l'algoritme tradicional, és a dir, les operacions clàssiques. Això implica que no s'introdueix el compte amb llapis i paper fins a ben entrada la Primària. No és això una reflexió que ens remou la conciència?
I pel que fa a la resta, ens ha llençat una idea igual de renovadora: cal introduir a la vegada, la resta sense portar i portant.

I com que la mostra crec que és suficient per veure la qualitat de la renovació dels ensenyaments d'aquesta professora, us anim a qu us mireu el pdf de la seva exposició aquí.

dimarts, 6 de gener del 2009

Mestre pluricompetent

Ja fa temps que vaig fer una presentació a les Jornades en xarxa sobre l'Espai Europeu d'Ensenament Superior de la UOC (octubre de 2006) sobre les esperances que tenia en el nou pla dels estudis de Mestre de l'EEES, Reflexió entorn a les competències del mestre . Proposta de decàleg.I avui el vull recuperar per argumentar no el que hauria de ser la formació inicial del mestre sino el que realment és i fa el docent del sistema educatiu del s. XXI.

Tenim un sistema educatiu complex, on hi influeixen moltes variables a l'hora que fan que cada una de les experiències educatives i incidiències que s'hi donen sigui única i requereixi una intervenció ràpida, eficaç, adequada i coherent. En una realitat educativa com aquesta el mestre ha de ser capaç de resoldre moltes i molt variades situacions en les que ha d'intervenir mostrant una gran capacitat de resposta i flexibilitat.

Amb aquesta descripció de la tasca docent em referia a un mestre pluricompetent amb competència en deu àrees importants per a la realització de la seva feina. Tal vegada amb algun retoc del contingut, crec que encara és una reflexió vigent i per això, la pos aquí com a part d'aquesta carpeta docent compartida.

dilluns, 29 de desembre del 2008

En defensa de la Pedagogia

Després de molts de dies sense escriure en aquest bloc, avui m'anim a fer una nova reflexió i ho faig en defensa de la Pedagogia.
He llegit el post publicat sobre aquest tema de Jordi Adell i us hi remet per si hi voleu aprofundir. I és que ja fa dies va començar una nova polèmica en relació a la creació d'un nou Master de Formació del Professorat amb la publicació de dos manifests, un en contra (La estafa del enseñar a enseñar) i un altre a favor (En defensa de la Pedagogía), al diari El País.
Intentant exposar la meva opinió, en brevetat i en prudència, crec que de nou s'ha encetat una nova polèmica amb l'ànim de desprestigiar les ciències de l'educació per en definitiva, conservar els àmbits d'influència d'altres ciències en la formació del professorat.
El que està clar i que ningú dubta és que el professorat ha de conèixer la matèria que ha d'ensenyar o més bé, que ha de treballar amb els seus alumens, i quan més profund sigui el coneixement, tant millor.
Però a partir d'aquí, el professorat ha de saber ensenyar i aquest saber no és fruit d'un millor coneixement de la matèria. Justament ara que l'ensenyament per competències està arribant a les aules dels nostres centres, i que els mestres començam a treballar col·laborativa i activament segons models vertaderament constructivistes, i quan pareix que l'acord és general en quant a la necessitat de millorar processos, encentar una polèmica així no té ja cap sentit, queda fora de lloc tant en el nostre àmbit com en l'àmbit internacional.