Es pot ser mestre si no es comparteix la visió constructivista de l'educació?

Què dirieu si en un debat entre estudiants de mestres algú preguntàs això? Tal vegada, que no? Idò, fa dos setmanes, m'ho varen preguntar i vaig dir que no, però amb molta cautela, amb moltes justificacions, per allò de què paregui que qui no està d'acord amb la meva opinió està equivocat. Avui, després de dos setmanes pensant-hi, crec que ho diria amb menys cautela, i m'atreviria a contestar un rotund i defintiu NO.

Copiant l'estructura sintàctica dels autors de Va de mestres, diria que no pot ser mestre qui no comparteix la visió constructivista de l'ensenyament. I per justificar-ho, basten un parell de preguntes retòriques:

Pot ser mestre qui no intenta conèixer els coneixements previs dels seus alumnes? Pot ser mestre qui no intenta establir relacions significatives entre el nou coneixement i l'antic? Pot ser mestre qui no intenta fomentar la participació de l'alumnes? Pot ser mestre qui no intenta partir de l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta despertar i augmentar l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta avaluar el procés d'aprenentatge i es queda només amb la nota d'un examen? Pot ser mestre qui no intenta facilitar experiències variades? Pot ser mestre qui no intenta atendre la part emocional de l'aprenentatge? La resposta és massa evident.

De tota manera afegiria que la visió constructivista pura, la que enteníem amb la LOGSE i durant els anys noranta, ja ha estat, actualment, superada i completada des d'una nova perspectiva, i per tant, encara hauríem de dir que per ser mestre s'ha d'anr més enllà del constructivisme. I és que ja no només parlam del desenvolupament integral de la persona com a finalitat de l'educació, sinó que a més, hi afegim alguna concepció més, de tipus reformista, tal com, el compromís amb la societat que ens envolta per a millorar-la. Per tant, encara hauríem d'anar més lluny, i ser capaç de dir que no pot ser mestre qui no intenta sentir el compromís amb l'educació i amb la societat.

I tal vegada, pareix massa arriscat dir-ho així, però la veritat, és que tots i totes hauríem de tenir, al menys, la voluntat d'intentar-ho... i, de tantes voluntats en torn a una mateixa manera d'entendre l'educació, no aconseguiríem alguna coseta més?

Per això, per començar, hem intentat treballar sobretot, el punt de vista més ideològic de la concepció de l'educació constructivista, el que és i hauria de ser, per anar, ja des del primer moment de la formació inicial, formant un ideari de mestre a partir del qual fonamentar una pràctica educativa compromesa. I vàrem fer aquesta breu activitat entre totes, associant rols a mestres i alumnes segons el marc educatiu, tradicional i constructivista -tot i que sigui un poc simplista- i crec, que per a començar, no està mal. Crec que a totes ens va quedar ben clar quin rol volem adoptar com a mestres... tota una exposició de principis que de ben segur, tendrà fruits algun dia en alguna escola.

Els Rols Del Mestre I L Alumne

View more presentations from gemturfer.