Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI

He tardado tres meses en reaccionar... pero prometo que estaba y estoy muy impresionada, orgullosísima de participar en un proyecto en el participan tantos profesionales de primera categoría, tanto que aún no me lo puedo creer.

En el libro Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI ( editado por Espiral, Educación y Tecnología) que se presentó el 4 de junio en Madrid en la jornada de Espiral, a la que no pude asistir, participo con una experiencia del aula univesitaria, concretamente en los estudios de Grado de Educación Infantil de la Universidad de las Islas Baleares en la Sede de Ibiza.

Sus coordinadores son José Hernández (@pephernandez), Massimo Pennesi (@mappo), Azucena Vázquez (@azuvazgut) y Diego Sobrino (@dsobrino) a quines estoy muy agradecida por su trabajo y a quienes debo mil disculpas por no haberles dado las gracias antes ni en un tweet. Siento muchísimo el despiste... no tengo excusas porque todos vamos a tope, pero espero acepten este post como mi agradecemiento más sincero por aceptar mi trabajo. A Azu le debo, además, unas gracias especiales por su paciencia conmigo, sus correos para pasarme la información y recordarme, reiteradamente y con buen humor, los plazos que se iban venciendo ... (siento haberte causado tanto trabajo, Azu)

También quisiera aprovechar este post para darle las gracias a Xavier Suñé (@xsune) que fue el

que nos presentó virtualmente.
Diego Sobrino hace en su blog un resumen excelente en el que deja más enlaces sobre el proyecto, vídeo de la presentación, y otros enlaces a blogs de otros participantes y que recomiendo mucho leer.

Y por cierto, también aprovecho para darle la enhorabuena a Azu por su boda!!!

Es pot ser mestre si no es comparteix la visió constructivista de l'educació?

Què dirieu si en un debat entre estudiants de mestres algú preguntàs això? Tal vegada, que no? Idò, fa dos setmanes, m'ho varen preguntar i vaig dir que no, però amb molta cautela, amb moltes justificacions, per allò de què paregui que qui no està d'acord amb la meva opinió està equivocat. Avui, després de dos setmanes pensant-hi, crec que ho diria amb menys cautela, i m'atreviria a contestar un rotund i defintiu NO.

Copiant l'estructura sintàctica dels autors de Va de mestres, diria que no pot ser mestre qui no comparteix la visió constructivista de l'ensenyament. I per justificar-ho, basten un parell de preguntes retòriques:

Pot ser mestre qui no intenta conèixer els coneixements previs dels seus alumnes? Pot ser mestre qui no intenta establir relacions significatives entre el nou coneixement i l'antic? Pot ser mestre qui no intenta fomentar la participació de l'alumnes? Pot ser mestre qui no intenta partir de l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta despertar i augmentar l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta avaluar el procés d'aprenentatge i es queda només amb la nota d'un examen? Pot ser mestre qui no intenta facilitar experiències variades? Pot ser mestre qui no intenta atendre la part emocional de l'aprenentatge? La resposta és massa evident.

De tota manera afegiria que la visió constructivista pura, la que enteníem amb la LOGSE i durant els anys noranta, ja ha estat, actualment, superada i completada des d'una nova perspectiva, i per tant, encara hauríem de dir que per ser mestre s'ha d'anr més enllà del constructivisme. I és que ja no només parlam del desenvolupament integral de la persona com a finalitat de l'educació, sinó que a més, hi afegim alguna concepció més, de tipus reformista, tal com, el compromís amb la societat que ens envolta per a millorar-la. Per tant, encara hauríem d'anar més lluny, i ser capaç de dir que no pot ser mestre qui no intenta sentir el compromís amb l'educació i amb la societat.

I tal vegada, pareix massa arriscat dir-ho així, però la veritat, és que tots i totes hauríem de tenir, al menys, la voluntat d'intentar-ho... i, de tantes voluntats en torn a una mateixa manera d'entendre l'educació, no aconseguiríem alguna coseta més?

Per això, per començar, hem intentat treballar sobretot, el punt de vista més ideològic de la concepció de l'educació constructivista, el que és i hauria de ser, per anar, ja des del primer moment de la formació inicial, formant un ideari de mestre a partir del qual fonamentar una pràctica educativa compromesa. I vàrem fer aquesta breu activitat entre totes, associant rols a mestres i alumnes segons el marc educatiu, tradicional i constructivista -tot i que sigui un poc simplista- i crec, que per a començar, no està mal. Crec que a totes ens va quedar ben clar quin rol volem adoptar com a mestres... tota una exposició de principis que de ben segur, tendrà fruits algun dia en alguna escola.

Els Rols Del Mestre I L Alumne

View more presentations from gemturfer.

Bolònia als estudis de Mestre

Em costa molt escriure a aquest bloc. És difícil escriure opinions i llavors rellegir-les i pensar en el ridícul del comentari... però bé, avui ho torn a intentar. I ho he intentat publicant la notícia anterior que tenia guardada com a esborrany des de fa més d'una mes, i encara hi torn amb un altre tema.

El procés de Bolònia ha creat una polèmica desmesurada a tot l'Estat i diria que molt superior a la resta de països europeus. Si el problema és purament econòmic, pareix que tanta revolta ja ha aconseguit alguna part del seu objectiu cóm és augmentar la despesa en beques i ajudes als universitaris. Tanmateix, crec que li hauriem de donar una oportunitat als nous programes d'estudi perquè d'alguna manera té lògica una formació inicial més àmplia seguida d'una especialització molt més concreta en una àrea.

De tota manera, el meu interès per aquest tema ha estat en relació al estudis de Mestre, que sense cap dubte crec que milloraran perquè senzillament, tendrem l'oportunitat d'estudiar i preparar-nos durant un any més per a la nostra tasca docent. Veurem la forma que agafa aquest any més i si de veritat aconseguirem un mestre pluricompetent, reflexiu i crític.

I he tret ara tot això perquè vaig llegir l'article que us enllaç seguidament i que exposa una dels arguments que més m'han agradat fins ara d'aquest tema.

La cuestión universitaria per Gregrorio Peces-Barba publicat a El Pais el dissabte 14 de febrer.