Tornem-hi, amb la creativitat

Sobre el problema de la creatividad en la escuela és el darrer article del bloc De estranjis de Fernando Trujillo, que he vist a través de Twitter gràcies a un post de @educacontic.

M'ha agradat molt i molt, tant que m'ha tornat a encendre la llumeta, una llumeta que he tengut molt apagada en aquests darrers temps, i que esper, que des d'on sigui, qui sempre m'ha ajudat a tenir-la encesa, em segueixi iluminant el camí. Aprofit, així, per fer el meu particular homanatge a la meva güela -encara que sigui massa breu pel que la seva persona mereix - que se n'ha anat i sense la qual he de tornar a trobar la llum.

El desenvolupament de les competències bàsiques passa pel desenvolupament de la creativitat, sense dubte. El punt quatre del decàleg es refereiex a la creativitat com la capacitat de resoldre problemes, de buscar solucions diverses problemes de la vida real, contextualitzats i significatius. Què és això més que el currículum per competències? De nou, tot va lligat, i la formació de persones competents, passa per la formació de persones creatives. Però, com diu el decàleg, en el seu punt 1, i com diu Ken Robinson, es tracta de formar dins la pròpia creativitat, aprendre dins de la creativitat que tenim, i no aprendre fora d'ella, fins que arriba un punt que la perdem.

I també, des de la meva ignorància, m'atreveix a comentar el darrer punt del decàleg. Afortunadament, tenim molts de mestres creatius, persones creatives que ofereiexen als seus alumnes varietats d'activitats creatives. La reflexió a completar aquest punt seria per mi: és l'activitat que han de desenvolupar els alumnes tant creativa com la que ha fet el mestre plantejant-la? La creativitat que ha desenvolupat el mestre plantejant l'activitat hauria de ser, des del meu punt de vista, proporcional a la creativitat que desenvolupa l'alumne resolvent l'activitat. És una petita reflexió per senzillament, animar-vos a llegir el magnífic post de Fernando Trujillo.