The Flipped Classroom

The flipped classroom , flipping the classroom... i cada vegada que veia el concepte jo també flipava.

Des de principis d'estiu que veia de tant en tant el concepte però com que no l'acabava d'entendre no sabia molt bé com agafar-lo. Ahir, en un matí molt multitasca amb @iferrer, ens vàrem trobar el concepte i record que vaig comentar el meu desconeixement. I justament aquest matí, un nou tweet, aquesta vegada de Mariano Fernández Enguita (@enguita) amb una infografia molt aclaridora m'ha animat a buscar més informació, que comparteix en aquesta nova entrada.

The Flipped Classroom és, més o menys, la classe a la qual se li ha donat la volta. To flip significa donar la volta, i s'usa sovint per referir-se a donar la volta al menjar - you flip a pancake . Així, doncs, es fàcil la metàfora amb el fet de donar la volta a la classe.

El concepte és de Salman Khan qui va fundar la Khan Academy, un lloc web on es poden trobar moltíssims vídeos amb lliçons sobre tota classe de temes del currículum. El propi Khan, en la següent xerrada TED, Let's use video to reinvent education, explica els fonaments de la seva iniciativa:

En definitiva, i a grans trets, es tracta de què l'alumne accedeix al contingut objecte d'aprenentatge des de casa o fora de l'escola, com si fossin els tradicionals deures, a través de lliçons per vídeo. I a la classe, per tant, el temps es pot dedicar a altres activitats de tipus col•laboratiu. En la infografia a la qual em referia abans, es veu clarament les implicacions del concepte:

Created by Knewton and Column Five Media

El concepte, sense dubte, té importants implicacions ja que de nou, aparentment, la tecnologia agafa el rol de transformadora de l'educació. La tecnologia s'usa per transmetre la informació més enllà del temps presencial de l'educació formal, i per tant, permet dedicar temps al que és vertaderament més important, el debat a classe, la reflexió, la col.laboració, la realització de tasques etc.

Les alabances no s'han fet esperar i es poden trobar moltes referències en positiu al terme, com en una entrada del bloc Singularity Hub que es diu, ni més ni menys que "The Khan Academy is the best thing that has happened to education since Socrates.” O en aquest article, també twittejat per @enguita, on es descriuen totes les avantatges del sistema. Donald Clark en el seu blog li dedica una entrada en la qual s'exposen algunes idees que sense dubte, són irrefutables com la concepció de l'avaluació.

Només Lisa Nielsen, @Innovativeedu, planteja en aquesta entrada del seu bloc, algunes qüestions per les quals ella afirma agafar-se el concepte amb precaució. I cita cinc motius: l'escletxa digital, els flipped deures són en definitiva deures, més temps per mala pedagogia, es segueix agrupant a l'alumnat per l'edat, que un ensenyi no significa que l'altre aprengui. I per aquests motius, i alguns més, em sembla que Nielsen fa bé agafar-se amb reserves el concepte. Sense dubte que mirant la proposta en profunditat podem trobar una bona argumentació pedagògica. I sense dubte, que en una metodologia docent variada i ben fonamentada, treballar en algun moment d'aquesta manera pot ser positiu.

Però hi ha una cosa que em desconcerta de tot això: sembla que en la flipped classroom la tecnologia només és transmisora de coneixement, i a més, controladora de l'activitat de l'alumnat, precisament, tot el contrari del que jo li deman a la tecnologia. Donar-li la volta a la classe, a l'educació sí, definitivament, però no estic segura que es consegueixi amb una tecnologia que només serveix per rebre informació i que la creació i la col.loaboració estigui en un espai sense tecnologia.

Seguiré pendent del tema perquè promet molt de debat ...

Global Education Forum 2011

Este jueves tuve el honor de disfrutar de del Global Education Forum 2011 como blogger junto a nuevos amigos como José Luis Serrano (@joseluisserrano), Ana M. R. Novoa (@AnaMRNovo) y Alejandro Gámiz (@candilenelpatio) Y también tuve la suerte de reencontrame con otras amigas que precisamente conocí el año pasado en este mismo evento, Yolanda (@yolajb) y Araceli Pérez (@chelucana). Por supuesto, me alegré mucho de ver a Laura Vázquez, amable y atenta social media manager del GEF. Aunque me quedé con las ganas de desvirtualizar y de saludar a muchos otros amigos twitteros, y espero que pronto encontremos alguna otra ocasión para reunirnos de nuevo y hablar de educación, que es lo que más nos gusta.



Lamento mucho que llegué tarde, por cuestiones de horarios de vuelos, y me perdí dos de los atractivos del encuentro: la presentación de Nieves Segovia, @SegoviaNieves, cuyo perfil pedagógico me parece muy interesante, y la de los alumnos. Por fin un encuentro por la educación que da la voz a los alumnos… y yo no estaba para dar testimonio ;-( . Aunque por suerte, pude comprobar la competencia digital del alumando porque,unos alumnos, sentados en la fila de atrás en la que estaba, me mostraron algunos truquitos de gestión del iPad. Desde aquí, ¡ mil gracias!

Recuerdo que en el Global Education Forum 2010 la palabra clave fue la pasión, y que todos los ponentes hablaron de la necesidad de transmitir la pasión por aprender, y de sentir la pasión por enseñar. En ambas ediciones, se parte de la necesidad de la transformación del sistema educativo, que anclado en el pasado, no puede responder a las necesidades que el alumnado del siglo XXI reclama. Sin embargo, este año, lo que más me ha gustado, es que se ha pasado del nivel de pasión por la educación – nivel que sin duda me parece fundamental, por supuesto –a otro nivel: el de cómo conseguir esta transformación del sistema educativo. La palabra clave este año ha sido: flexibilidad. Cada ponente, con sus matices, y con su hilo argumental, pero en definitiva, todos han estado de acuerdo en que el cambio del sistema educativo sólo se conseguirá dándole la flexibilidad que la realización de los nuevos aprendizajes para el siglo XXI necesitan.

A Milton Chen tampoco le pude escuchar pero me gusta su teoría sobre los seis frentes en los que se debe actuar. Y uno de los seis frentes, es la flexibilidad del currículum escolar. En esa nueva reformulación del currículum, el profesorado tiene un rol diferente que el que ha tenido hasta ahora, y que comenta en el siguiente video que dejo aquí, como muestra de su filosofía de la educación.



Me resultó muy interesante también, la pregunta que hizo a la audiencia para concluir su conferencia y justo en el momento que llegué al auditorio: ¿cuál es la definición de tu escuela excelente? Y para contestarlo debíamos seguir estos dos consejos: responder brevemente, y que lo que contestáramos fuera medible. Así seguro que podemos proponernos conseguir nuestra escuela excelente. Me pareció tan buena sugerencia, que espero poder practicar la pregunta en clase con mis alumnos de educación.

Tony Wagner en su conferencia explicó su teoría de las siete habilidades necesarias en nuestra sociedad y que no se pueden desarrollar en un sistema educativo que hace prevalecer los tests estandarizados como único método de evaluación. Y como alternativa a la evaluación estandarizada planteó una evaluación transparente, en la que el alumno pudiera mostrar el desarrollo de las habilidades importantes y necesarias para la sociedad en la que va a vivir. Así pues, la mejor herramienta, según Wagner, y para mi alegría mientras lo escuchaba, para la transformación de la evaluación es el portafolio.

En el vídeo que el GEF comparte en su web se puede ver parte de lo que desarrolló en su conferencia en Madrid, por eso prefiero compartir aquí el trailer de un documental que ha realizado sobre el sistema educativo finlandés y que está ya a la venta.





Sir William Atkinson, al más puro estilo gerveriano, con una oratoria apasionada que me recordó a Gerver en la edición del año pasado, aportó la visión más ideológica de la educación. Atkinson contó su historia como director de un instituto con la carga de ser el peor de Inglaterra y cómo lo convirtió en unos años, en uno de los diez mejores del país. Me sorprendió este tema en una jornada de la Fundación Sek porque no creo que este sea el perfil del alumnado de sus centros, y sin embargo, me parece que al menos, dice mucho de su compromiso con la educación en general, más allá de sus propios centros.

De Atkinson hay una vídeo en el que cuenta la misma historia que contó en el GEF11, y que se puede ver en la web del evento, pero yo quiero dejar este otro vídeo, más breve, pero quizá más representativo, porque nos muestra el escenario al que se refiere, y además, porque se refiere al tipo de profesorado que necesita un alumnado con riesgo de abandono escolar y exclusión social. Se trata de un profesorado que más allá de tener el conocimiento, sobretodo, tiene una clara ideología que le permite perseverar en una línea que rompe moldes para poder romper con la división entre la cultura escolar y la cultura sociofamilliar del alumnado. El siguiente video, que no tiene desperdicio, es una muestra de su apasionada expresión y de su concepción del profesorado.



Lisa Nielsen representó la línea de la flexibilización del sistema educativo mediante la tecnología. La escuela como prisión, que encierra al alumnado en un espacio en el que no puede llevar las herramientas que utiliza cuando sale de su encierro y que le permiten aprender con libertad. He buscado este video que es un resumen de lo que contó en el GEF11.




Y por supuesto, no puedo olvidar que Nielsen también dijo otras palabras mágicas como que no cree en los libros de texto. Y algunos, desde nuestro asiento, sonreímos complacidos, porque no era para menos.

Por la tarde, Pink nos dio las claves para la verdadera motivación: autonomía, dominio y propósito. Lo que verdaderamente desmotiva al aprendiz es perder el control sobre su actividad. Me pareció interesante la reflexión que hizo criticando el hecho de premiar actividades que de por si ya son motivadoras porque lo único que consiguen es desvirtuar la actividad. Y nos animó a dar al alumnado un veinte por ciento de tiempo para hacer un trabajo que le motive, siguiendo la tan conocida técnica de Google. Seguidamente, Sala i Martí dio alguna pincelada sobre algunos temas de actualidad que tienen que ver con el conocimiento de la tecnología por parte de nuestro alumnado, y el desconocimiento del adulto. Acabo su argumento llamando a otra flexibilización: la relación entre profesorado y alumnado, en la cual el alumnado ha de aprender a cuestionar e investigar. Todo lo expuesto hasta el momento ligaba perfectamente con el discurso de Heppel que argumentó que nuestro alumnado tiene ganas de aprender y moverse dentro de lo inesperado y lo incierto, más allá de la verdad expuesta tradicionalmente por el profesorado.

Una mesa redonda cerró la jornada, en la cual destacaría las intervenciones de Javier Regla, José de la Peña y Juan José Nieto. Aunque siento que no hubiera habido tiempo de debatir las dos únicas opiniones contrarias que se dieron en toda la jornada, las de Marina y Punset opinando sobre el origen del déficit de la falta de atención. Aunque de entrada, comparto más la visión de Punset que se basa en la teoría de Ken Robinson, que también habló en GEF10, sobre la falta de interés para el alumno del estímulo, me habría gustado poder escuchar los argumentos de Marina.

A pesar de tantas figuras importantes, sin duda, otra auténtico protagonista de la jornada fue mi gran amigo Orson:



Y hasta aquí mi crónica, con la que me despido del Global Education Fórum 2011 esperando poder volver a asistir como bloggera oficial en la próxima edición 2012.

#Novadors11 , #ECE11 & #PLE_SOU

Una vez más, llego muy tarde para comentar cada uno de los tres congresos a los que asistí durante el mes de julio, pero aún así, no quiero que se me pasen las vacaciones sin hacer referencia porque en los tres disfruté escuchando tanto debate educativo y encontrándome con tanta gente a la que admiro tanto.

Empecé el verano encadenando estos tres congresos (tengo que reconocer que me dí a mi misma un buen regalito de fin de curso) y ahora que ya acaba, y con la perspectiva que me da haber descansado (creo que este curso lo necesitaba) los recuerdo y pienso todo lo que tienen en común. Y no es poco lo que tienen en común #novadors11 , #ECE11 y #PLE_SOU porque sencillamente comparten lo esencial, el fondo y la forma.

Para empezar, y como impresión general, los tres congresos trataron la tecnología en la educación desde la pasión y el compromiso docente. Si quisiéramos resumir en un lema el mensaje que comparten sería algo así como "la clave es la metodología" o como dijeron el año pasado en la #ple_bcn "it's not about technology, it's about methodology".

En #ECE11 estuvo @courosa con una keynote sobre openness y en #Novadors11 tenemos al máximo representante de esta corriente en España, @jordi_a , como comentamos @lindacq y yo mientras escuchábamos a Alec fluyendo.

En #PLE_SOU estuvo @GrahamAttwell , edupunk por antonomasia. ¿ Y quién más edupunk en #novadors11 que nuestro querido torito @eraser con su ponencia en la plaza?

En la keynote de @cristinacost y @scottbw en #PLE_SOU los asistentes fuimos protagonistas contestando las preguntas mientras íbamos pasando por la pecera, pero es que en #novadors11 los asistentes también fuimos protagonistas bebiendo vino con @rbarlam y comiendo chuches con @larita20.

En #novadors11 y #PLE_SOU hubo tecnología puntera: en el primero, códigos QR de la mano de @FrancescLlorens y en el segundo un taller de creación de apps para móviles de la mano de @scottbw. En los tres congresos hubo pechakuchas, pequeños tesoros (concepto de @juanfratic) compartidos por multitud de excelentes profesionales.

En definitiva, que en los tres hubo mucho compromiso, mucha educación, muchos amigos... y muy buen rollito ;-))

Así que espero poder volver a sus próximas ediciones ...

(En esta entrada, en un blog que tengo escondidito y que hago para un importante proyecto para mi, recojo mis presentaciones y comunicaciones en #ECE11 y #PLE_SOU )

Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI

He tardado tres meses en reaccionar... pero prometo que estaba y estoy muy impresionada, orgullosísima de participar en un proyecto en el participan tantos profesionales de primera categoría, tanto que aún no me lo puedo creer.

En el libro Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI ( editado por Espiral, Educación y Tecnología) que se presentó el 4 de junio en Madrid en la jornada de Espiral, a la que no pude asistir, participo con una experiencia del aula univesitaria, concretamente en los estudios de Grado de Educación Infantil de la Universidad de las Islas Baleares en la Sede de Ibiza.

Sus coordinadores son José Hernández (@pephernandez), Massimo Pennesi (@mappo), Azucena Vázquez (@azuvazgut) y Diego Sobrino (@dsobrino) a quines estoy muy agradecida por su trabajo y a quienes debo mil disculpas por no haberles dado las gracias antes ni en un tweet. Siento muchísimo el despiste... no tengo excusas porque todos vamos a tope, pero espero acepten este post como mi agradecemiento más sincero por aceptar mi trabajo. A Azu le debo, además, unas gracias especiales por su paciencia conmigo, sus correos para pasarme la información y recordarme, reiteradamente y con buen humor, los plazos que se iban venciendo ... (siento haberte causado tanto trabajo, Azu)

También quisiera aprovechar este post para darle las gracias a Xavier Suñé (@xsune) que fue el

que nos presentó virtualmente.
Diego Sobrino hace en su blog un resumen excelente en el que deja más enlaces sobre el proyecto, vídeo de la presentación, y otros enlaces a blogs de otros participantes y que recomiendo mucho leer.

Y por cierto, también aprovecho para darle la enhorabuena a Azu por su boda!!!

Curs XII UEEF: Entorns virtuals a l'educació

Després de molt de temps sense escriure en aquest bloc, i encara tenint pendent moltes entrades sobre alguns congressos i edusaraos als que he assistit aquest juliol, no puc evitar publicar en aquest bloc un enllaç a una plana on estic recollint tot el material que estam creant per al curs Entorns virtuals a l'educació que coordinaré aquest setembre en el marc de la XII Universitat d'Estiu i Formentera.

Curs XII UEEF: Entorns virtuals a l'eduació - Mahara

Intercanvi intergeneracional

Com l'any passat, en aquest curs també hem organitzat una experiència d'intercanvi intergeneracional entre l'alumnat del programa de la Universitat Obertat per a Majors de la UIB a la Seu d'Eivissa, i l'alumnat d'Educació Primària del CEIP Sa Graduada també d'Eivissa. I l'experiència no ha pogut ser més positiva.

L'alumnat de la UOM ha fet una visita al centre de Primària on l'alumnat de sisè els ha rebut amb molta cordialitat i simpatia. L'activitat d'enguany es tractava d'una entrevista que els nens i nenes han preparat per grups amb l'ajuda de la seva tutora, Merche Boned.

Les entrevistes s'han fet per temes: mitjans de comunicació, jocs, menjar, escola i hàbits de la vida dària. Les preguntes dels grups d'alumnes eren molt bones i adients i les respostes dels alumnes més majors de la Universitat molt àmplies i exemplificadores dels costums de la seva infància.

Les entrevistes varen anar molt bé, com es pot valorar en els àudios que hem preparat i que compartim tot seguit:

Entrevista a Juan Antonio Pacheco:

Ir a descargar

Entrevista a Teresa Petit:

Ir a descargar

Entrevista a Paquita Tur:

Ir a descargar

Entrevista a Cati Ferrer:

Ir a descargar

Entrevista a Teresa Petit i Paquita Tur

Ir a descargar



Però també vàrem guadir moltíssim l'explicació que ens va fer l'alumnat de sisè sobre la seva manera d'aprendre, com també es podrà observar en les fotos, amb la nova dotació de TIC que gràcies al projecte Xarxipèlag 2.0 ha rebut la seva escola. L'alumnat va mostrar com utilitzar la PDI i els alumnes de la UOM varen fer també els seus primers assaigs amb les pissarres interactives. I finalment, també els varen mostrar els microportàtils amb els quals varen fer tota una demostració de les habilitats TIC que tenen...




En definitiva, que ho vàrem passar beníssim, i quan ja sortíem de l'aula, més d'una hora després, el grup d'alumnes de la Universitat no podia més que comentar i comparar tot el que havien vist amb el que havien viscut com alumnes en la seva infància. I la valoració va ser d'allò més positiva: l'educació ha progressat moltíssim des de la seva escolarització, tant per la metodologia, els recursos disponibles com per les noves finalitats de l'educació.

L'experiència va ser tant exitosa que estic segura que l'any que ve hi tornarem, i que segurament, convencerem a més companys i companyes de la UOM perquè participin en aquesta experiència.

I demà, dijous 9 de juny, acabarem el curs de la UOM 2010-11, amb la darrera sessió del mòdul dedicat a l'educació. Esper que amb aquesta presentació que ja vàrem iniciar fa ja uns mesets, poguem tornar a encetar un debat ben interessant.

L'educació de nétsi nétes: la ciutadania del segle XXI

View more presentations from gemturfer.

I sobretot, fins al proper curs, que comença d'aquí uns pocs mesos! ;-) ...

...Perquè a la vista de les declaracions de Juan Antonio Pacheco i Pepita Cardona en una entrevista a IB3 el 27 de maig, es pot deduir que l'any que ve ens tornam a trobar tots aquí de nou... veritat?

Ir a descargar

Mi voz en #purposedES

Aquí va otra voz para esta genial propuesta...

Dijo José Manuel Esteve que “enseñar hoy, es algo cualitativamente distinto de lo que era hace veinte años”. El símil con nuestro tema es evidente: el propósito de la educación es hoy “cualitativamente distinto de lo que era hace veinte años”.

Si nuestras finalidades han cambiado tanto, ¿cómo podemos seguir teniendo un sistema educativo eminentemente tradicional? Como nunca antes, el marco teórico es marco legislativo. Como nunca antes, tenemos medios y recursos para conseguir nuestros objetivos. Podemos optar por el victimismo, la frustración o la queja permanente y seguramente, tendremos muchas razones objetivas que argumentar: la sociedad no nos apoya, los medios no son suficientes para unas necesidades que se han multiplicado por mil y la Administración nos da una de cal y otra de arena. De acuerdo. Pero tengamos visión sistémica y mayor capacidad de análisis y si sabemos analizar las debilidades de las otras partes de la comunidad educativa, seamos también capaces de analizar las nuestras.

Tenemos muchas debilidades porque sencillamente, que el cambio aún sea un reto por conseguir es el reflejo de una debilidad. Ya nadie duda que necesitamos cambio, que debería ser profundo y amplio: el cambio metodológico para el cambio social. Pero veamos el lado positivo porque también estamos más concienciados que nunca con la necesidad del cambio. El sistema educativo está produciendo demasiado fracaso como para no sentir el compromiso.

La educación es en definitiva, compromiso: con nuestro aprendizaje, con el aprendizaje del compañero, del grupo, de la comunidad… de la sociedad. El compromiso puede ser a pequeña escala, pero si hay compromiso, éste puede crecer y tener dimensiones globales. Y eso también es algo cualitativamente diferente.

Somos probablemente, el colectivo profesional capaz de llegar más profundamente a toda la sociedad. Tendríamos la capacidad de la transformación social si tuviéramos conciencia de colectivo y compromiso social. ¿Dónde, cuándo y por qué hemos perdido estos sentimientos? ¿Por qué tiene que ser utópico y no realidad? ¿Por qué optar por la resignación y no por la revolución? Necesitamos una revolución, serena pero firme, del cuerpo docente consciente de su poder social y comprometido con el bien de la humanidad.







“La esperanza utópica es un compromiso lleno de riesgo” (Freire, 1997).








Esta cita se ha hecho indispensable para los que creen que la utopía es una tarea diaria, y no un sueño para soñar a la sombra de un árbol lamentando el sufrimiento ajeno. Cuanto más creamos en la utopía, más necesitamos ser coherentes y consecuentes y, más necesitamos compromiso real y trabajo para ir dando pequeños pasos que sean nuestro riesgo diario para conseguir la utopía.

Es hora de dejar de preguntarnos por lo que está haciendo el sistema por nosotros, y darle la vuelta a la pregunta para cuestionarnos qué estamos haciendo nosotros por el sistema. Debemos actuar ya porque es nuestra obligación profesional y moral responder a tanta injusticia social.

Para Heráclito la naturaleza de las cosas era el cambio. Sin embargo, la escuela no parece haber cambiado demasiado. Entonces, ¿empezamos ya?


Imagen:

http://www.flickr.com/photos/aeon/2776979282/sizes/z/in/photostream/

#PurposedES

Mi querida amiga y mentora @iferrer me ha metido en un (nuevo) lio (said with love)... quinientas palabaras para definir el propósito de la educación no son fáciles de combinar cuando ya se han dicho tantas cosas, tan buenas y tan interesantes.

Llevo días siguiendo, leyendo y retwitteando cada aportación, y cada una que leía, más bloqueada me quedaba... ¿cómo iba añadir algo más? Mi aportación es para este próximo miércoles pero diría que ya la tengo más o menos, compuesta... o me da un yu-yu y renuncio a tanto honor.

Y como ya vamos por la segunda semana, ya es hora que haga referencia a tan buena iniciativa en la que @olmillos y otr@s amig@s twitter@s están trabajando tanto y sacando con tanto éxito.

Aquí recojo las aportaciones de estas dos semanas para que os animéis a leer, comentar, debatir y participar si aún no lo habéis hecho...


Un vistazo a la primera semana de #500 palabras

La semana 2 de #500 palabras a vista de pájaro

Y todos los tweets publicados con el hashtag #PurposedES

Y seguimos hablando de nuestros propósitos que son muchos y muy ambiciosos para la educación de este siglo XXI

Debat: Internet i educació

Pràcticament tres mesos sense escriure en aquest bloc... em mor de vergonya! I això que he vist moltes coses interessants durant aquest temps que podria haver col.leccionat però em resulta ja més fàcil col.leccionar a través d'altres eines com Twitter i Delicious, per exemple, i en canvi, deix aquí aquelles coses que mereixen reflexió. I no és que no hagi trobat coses per a la reflexió però és evident, que no he sabut gestionar el temps d'altra manera...

En definitiva, que el divendres sí vaig trobar un recurs que no vull deixar de recollir perquè m'ha aportat un punt més, diferent sobre un tema que m'interessa molt, i que fins ara no havia sentit mai.

Es tracta d'aquest debat de la tele, per la segona cadena, titulat Internet i educació i que no puc embedir aquí perquè crec que no es pot (o al menys, jo no he sabut trobar el codi)

El debat és molt interessant, ja que es recalquen els punts importants de les implicacions d'Internet a l'educació. Però el que m'ha agradat, molt especialment, és una intervenció, cap al minut divuit, que relaciona la recuperació de l'autoriat docent amb la creació de recursos i continguts digitals. I això és la novetat, al menys per mi ja que encara no havia sentit mai aquesta relació de conceptes.

Quan parlam del treball amb TIC, Internet i les eines de la Web 2.0 parlam d'un recurs potentíssim per a la construcció del coneixement del propi alumnat, per a la consecució de metodologies vertaderament constructivistes on el focus del procés d'ensenyament-aprenentatge sigui a la fi, l'alumnat. També es parla de l'oportunitat que les possibilitats que la Web 2.0 té per a què el professorat, a la vegada, com a consumidor i creador d'informació i coneixement, realitzi les seves pròpies activitats i per tant, amb el temps, pugui arribar a desenvolupar un currículum contextualitzat en la realitat del seu alumnat independementment del llibre de text. Per tant, això va lligat directament a una major professionalitat docent, i el que m'ha suposat un punt de vista nou, és que es consideri un element més per a la recuperació de l'autoritat docent.

És evident, doncs, que a major professionalització, major possibilitat de recuperar el prestigi professional i per tant, l'autoritat docent. És a dir, que les TIC ens ajuden a recuperar aquesta autoritat docent que d'alguns àmbits s'ha volgut impulsar amb mesures autoritàries i repressives i que en canvi s'aconseguirà més i millor amb mesures a favor de la professionalització docent. I l'impuls a l'ús crític de les TIC, i la creació de contingut digital van en aquesta línia. Un motiu més per a seguir-hi treballant amb entusiasme.

Aprofit que m'he animat a fer la reflexió a destacar una altra opinió amb la qual discrep rotundament. L'amic Ricardo Torres, @torresk, fa una intervenció molt acertada, cap al minut vint-i-cinc, sobre les possibilitats que té Internet per a l'adaptació a les intel.ligències múltiples del nostre alumnat i els diferents estils d'aprenentatge. I un altre dels tertulians no té altra cosa que dir que alertar sobre una escola que només es basàs en Internet sense treballar altres aprenentatges bàsics com la lectoescriptura. Quina intervenció més absurda per part d'un pedagog: com es pot imaginar una escola que perquè usi Interent no ensenyi a llegir ni escriure? Si precisament, el que necessita Interent és una persona usuària capaç de llegir les fonts de rellevància per escriure i presentar nou coneixement! Sent molt la crítica, però la resposta no podia ser més poc adient i no m'he pogut resistir de comentar-lo.

Tecnodeseos2011

Educ@conTIC ha tengut una altre genial iniciativa amb la qual he pogut participar a través de Twitter: tecnodeseos2011.

Aquesta és la targeta que m'han fet amb els meus tecnodesitjos i amb la qual us vull felicitar l'any nou perquè vengui carregadet de coses bones!


I nous us perdeu tampoc l'àlbum 3D que han fet amb totes les felicitacions dels mestres twitters que han participat.

Adéu

Des de que tenc blocs, tot i que no els hi dedic tot el temps que voldria, una cosa curiosa em passa: quan una idea per publicar em roda pel cap, fins que no l'he publicat no em deixa de rodar, com un run-run continu en cap que va recordant que tenc un post pendent de publicar.

En un dia en el que els mestres blocaires es dediquen a publicar els seus posts de resum de l'any, dels seus aprenentatges, dels articles que més els han agradat, dels més bons que han escrit, jo només tenc un sol record: sa güela. I no vull evitar dir-ho més, a veure si així puc començar a tirar endavant, amb el record, sempre per suposat, però sense aquest sentiment de tristesa que encara m'invaeix inesperadament quan pens que l'estic començant a superar de nou.

Fa nou mesos i dues setmanes que tenc una cosa per dir, i que evit dedicar-li un post complet per no exposar tan clarament els sentiments, sobretot quan estan plens d'emoció.

I avui és el dia, just quan estam a punt de sortir cap a l'aeroport, per fer una entrada de cap d'any especial, és el moment idoni... així, amb presses per escriure, per evitar pensar-hi massa i publicar-ho definitivament.

I és que el 2010 ha estat un any ple de feina i de nous reptes, de treball en equip en projectes que m'han tengut molt motivada, de projectes professionals personals que m'han tengut tan preocupada que a la vegada també m'han tengut molt entretinguda. Però tot es veu empanyat per una despedida... una despedida que em fa pensar que ara tenc un àngel que em cuida a mi i a tots els que estim, que són molts, perquè tot i que la meva família no és àmplia, si ho és la meva família d'amics i amigues amb qui he compartit tant, temps lliure i feina de la bona.


Güela, ens hem hagut de separar enguany, i ens han deixat fins i tot, sense l'opció del mòbil, el teu aparell preferit, però jo et parl cada dia, quan m'aixec, ets el meu primer pensament i quan m'en vaig a dormir, el meu darrer... Et seguiré contant tot, de tots, encara que crec que deus estar enterada perquè la teva maneta es veu per tots els costats.

Et recordaré i t'estimaré sempre. Adéu, güela bona.

Gràcies, güela, per tot.

Novembre 2011

El novembre va ser un mes únic, d'anades i venides com mai... En un intent de publicar urgentment tot el que tenc pendent encara abans que acabi l'any, aquí van les presentacions que vaig fer per diversos congressos i jornades.

Edutec 2010

Docentes ante el reto de las tic y web 2.0

View more presentations from gemturfer.

Ticeduca 2010

E portfolios y pl es-ticeduca2010

View more presentations from gemturfer.

I la I Jornada d'Experiències Docents amb TIC a la UIB organitzat per Campus Extens.

Global Education Forum 2010

Una semana después de Global Education Forum me he decidido a escribir sobre mis impresiones y aprendizajes porque un congreso como este no me puede quedar en el tintero. Para mi fue una experiencia genial, dos días fantásticos tanto a nivel personal como a nivel intelectual, un auténtico lujo y honor para mi haber asistido y en tan buena compañía.

El primer día lo pasé con @lindacq, @pazprendes y @trinidadrc , todas de la Universidad de Murcia, a quienes tengo que agradecer que me aceptaran como una más del grupo y con quienes disfruté comiendo y comentando todo lo que iba sucediendo durante la jornada. Ellas sólo estuvieron el viernes así que el sábado preveía un día más en soledad, y finalmente no fue así porque compartí charlas y debates con @flosflorum –juntas disfrutamos de los momentos más emocionantes con las celebrities - @carlosjmedina, @bernabe, @jmonteo, @yolocin, @rakytran, @yolajb, @asarbach , @JuditMF … y aún me quedó mucha gente por desvirtualizar, así que espero que haya nuevas oportunidades para hacerlo. Y por supuesto, no puedo olvidar enviar desde aquí unas gracias muy grandes por su atención y amabilidad a Laura y Javier, social media managers o como diría más coloquialmente, twitteros oficiales del congreso.

Llevo toda la semana pensando en cómo escribir mi post, qué decir cuando tanta gente ya ha escrito artículos tan bien hechos –véase el recuento que hace @yalocin de las entradas existentes hasta hoy en su blog- y teniendo en cuenta que me siento una beginner en el tema, la verdad es que creo que sólo puedo comentar a grandes rasgos sin profundizar demasiado y recomiendo a quién esté interesado en saber exactamente quién dijo qué que lea el completo informe de @lindacq en su blog –o que escuche directamente las fuentes porque los videos están colgados aquí.

Lo primero que me queda es que en un congreso sobre la tecnología en educación todos los ponentes, y me refiero a los ponentes-pedagogos, coinciden en lo mismo, algo así como que la clave es la metodología, y así aprovecho para citar a @carmebarba y @scapella55 . Todos de alguna manera incidían en que la tecnología es la herramienta pero lo verdaderamente importante es la pedagogía, el maestro, su pasión por enseñar y su concepción del alumno.

Todos de alguna o manera u otra hablaron de la pasión en educación, sin pasión no hay aprendizaje, pasión del docente por su trabajo y pasión del alumno por aprender. En definitiva, emotionware al más puro estilo @fgpaez. Sin duda, es cierto que la pasión puede ser el gran motor del cambio y la pasión por aprender el gran motor del alumnoo como dijo Prensky, el fuel. A partir de aquí, se podría generar mucho debate, por ejemplo, si es necesario en algunos momentos aprender ciertas cosas que no nos apasionan, como se pregunta @asarbach ; si lo que más falta hace en el sistema es pasión o si la pasión es lo que nos sobra, depende del ponente y depende del punto de vista del que hablemos. Cada ponente sólo tenía un tiempo limitado para dar su visión y esta visión siempre es sesgada, siempre desde un punto de vista que difícilmente puede comprender la globalidad del asunto, con todas sus particularidades, pros y contras así que a mí el argumento me parece válido aunque sólo sea un parte de la totalidad de todos los argumentos.

La motivación del alumno será más fácil de hacer crecer gracias a la integración de las TIC en la educación. En un mundo lleno de tecnología en el cual los alumnos utilizan un sin fin de aparatos y plataformas en su vida diaria, que la escuela no contemple esta tecnología es verdaderamente un problema, y no sólo de motivación, sino de método y aún más, tal vez hasta de objetivos. El sistema educativo tiene que ser capaz de preparar a los alumnos para que sean capaces de manejarse en una sociedad muy compleja, cambiante e impredecible. La educación debe saber evolucionar con la sociedad, debe responder a los retos que ésta plantea y no puede mantenerse al margen de esta revolución que la tecnología conlleva.

Se dudó que si no estamos consiguiendo que los alumnos aprendan, es que tal vez, el método está fallando en cuanto no integra la tecnología. Si nuestros alumnos son nativos digitales, capaces de usar la tecnología en su vida diaria, es posible que sus intereses hayan variado y que presentarles una educación tradicional, anclada en una época muy distante para ellos, sencillamente no despierte su curiosidad ni motivación para aprender. El debate sobre si los nativos digitales tienen todas esas cualidades para aprender tan maravillosas con la tecnología es hoy muy encendido porque se está observando que esas cualidades no son tan excepcionales como se dijo. Pero lo que sí es cierto es que descontextualizarles y sacarles la tecnología a la cual están acostumbrados desde su nacimiento aunque sólo sea para ocio, es desaprovechar todo un potencial para aprender.

Se oyó citar varias veces la concepción del alumno como cliente, metáfora que tiene muchos opositores y que a mi particularmente, no me molesta en especial. El comerciante hace lo posible para atender la necesidad individual de su cliente y poder satisfacer sus demandas –parte de la metáfora que seguramente nos sirve en educación. Lógicamente, el comerciante lo hace para su propio beneficio, pero esa es la parte de la metáfora en la que ya no hace falta profundizar porque no nos interesa, porque las metáforas, de alguna manera, son limitadas, y llegan hasta donde llegan… si profundizamos en ellas, seguramente ya no nos sirven.

Pero en el congreso había ponentes que no son pedagogos de formación y que por un motivo u otro podían tener relación con el tema del congreso. Estos ponentes como Carlos Barrabés, Bernardo Hernández, Ícaro Moyano aunque tuvieron discursos muy potentes y atractivos resaltaron otros aspectos que aunque parcialmente ciertos, para nada son un referente educativo.

Barrabés hizo un auténtico discurso edupunk lleno de energía en el cual parecía que decía que la escuela está a punto de morirse y que Illich iba a resucitar… Como maestra no puedo estar más en contra de esto, porque como he aprendido de muchos de mis referentes, la escuela es la institución necesaria para dotar de las competencias básicas que permitirán aprender prescindiendo de ella. Sí, de acuerdo, hoy se puede aprender mucho fuera de la escuela, afortunadamente, pero cuanto más se ha aprendido dentro más potencial se tiene para seguir aprendiendo fuera lo que se necesita, distinguiendo lo innecesario, de forma crítica y generando de nuevo.

Hernández vaticinó que el futuro de Internet en la escuela es móvil con lo cual parece que el acuerdo es generalizado y por tanto, aceptamos que nos animen a una práctica docente que incluya los dispositivos móviles como una herramienta más. Creo que podemos aceptar el reto, apuntárnoslo para ir pensando en ello, pero por supuesto, no creo que esto haga que directamente nos saltemos el paso de conectar los colegios y dotarlos de maquinaria. Por ahí ya no… la realidad educativa de la escuela pública hace de este paso como imprescindible y ahora que lo hemos conseguido, no necesitamos visionarios que lo critiquen…

Desde Tuenti vistieron las redes sociales de herramienta para el aprendizaje colaborativo, para la nueva relación entre el profesorado y el alumnado, para la oportunidad de sacar el contenido de los sitios cerrados de las instituciones para que sea más accesible a todos… Genial, sin duda… pero ¿real? Probablemente, no, y probablemente, no sea Tuenti el modelo de red social para hablar de compartir y colaborar para aprender y generar nuevo conocimiento. Pero no soy yo la más adecuada para hablar de esto, así que de momento, sólo me lo tomo con todas las reservas, y prometo interesarme más por el tema, y si tengo que llegar a retirar estas cuestiones o si las dudas se desvanecen, lo reconoceré sin más.

En definitiva, un congreso en el que la pasión fue la nota predominante, a favor o en contra, pero sin duda, apasionante. Y el acuerdo genera aprendizaje porque te da argumentos, pero el desacuerdo seguramente, incluso genera más porque te ayuda a ver los propios argumentos… así que yo aprendí mucho en Globaleduforum y por eso, tengo tan buen recuerdo.

Y si tuviera que destacar una presentación, sin duda, para mi la mejor fue la de Richard Gerver, al más puro estilo TED - que por cierto hay foto del momento en que me firmó un autógrafo en el ejemplar que tengo de su libro Creating Tomorrow’s School Today. Para mí, el discípulo, Gerver, fue mejor que el maestro, Robinson, aunque se lo perdono porque supongo que ni los gurús pueden crear teoría nueva para cada conferencia que hacen.

Aquí dejo la primera parte de las nueve que se han colgado en Youtube:

Fue un congreso de exposición de principios, de justificación, de por qués pero sin concretar en el aula: eso nos toca ahora a los docentes. Tenemos que saber demostrar que somos profesionales de la educación y que somos capaces de convertir las razones filosóficas en realidad, en práctica docente real de aula. Ahora es nuestro turno.

Nou any, nous projectes... més que mai

Aquest nou curs que començam és més crític que mai. La immensa inversió econòmica farà possible una dotació tecnològica per a les escoles que a la fi, el canvi metodològic tant ansiat podrà ser possible. Aquesta inversió econòmica en maquinària va a més acompanyada d’una important dotació per a la formació del professorat per acompanyar-lo en aquest procés d’integració de les TIC en la seva docència.

A la fi, els postulats de Dewey, Decroly, Freinet i molts altres pedagogs de començaments i mitjans del segle passat poden ser una autèntica realitat generalitzada en cada una de les nostres aules. La tecnologia farà possible que la metodologia constructivista de la que tant hem parlat els mestres en els últims temps sigui possible.
La innovació ha de venir de dins perquè passi de ser una utopia a una realitat. Però la innovació també tendrà majors possibilitats si compte amb el suport de l’Administració. I per una vegada, hi ha coincidència. Tots estam d’acord en què l’escola no pot viure aliena a la revolució social que ha suposat el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. No podem deixar passar aquesta oportunitat, no hi ha excusa. I si encara ens queden excuses, convé que trobem estratègies per anar-les desmuntant aviat, que la història ens espera. Ens hem de pujar tots a aquest tren que ens portarà molt lluny. I prompte podrem veure els primers canvis.

Això és el que en definitiva, vaig intentar defensar en la meva presentació el passat divendres a un curs sobre tecnologia educativa.

XI UEEF

View more presentations from gemturfer.

Molta sort i bon curs!

Replantejar la formació del docent: educació emocional

No puc evitar celebrar l'agost amb aquest post... :-)) Últimament, estic focalitzant tant amb la integració de les TIC a l'aula en la formació inicial dels mestres, que ara aquest vídeo sobre la gestió de la part emocional de l'aprenentatge m'ha agradat molt per anar actualitzant-me també en relació a aquest tema.

Impactants les afirmacions d'en Punset:

No tenemos más remedio que transformar la educación de nuestros maestros (...) No nos sirven maestros que sólo destilen contenidos académicos a la hora de incidir sobre las mentes de los treinta niños que forman su clase a veces gritando casi todo el rato. Es importantísimo que estos maestros aprendan a gestionar las emociones básicas y universales de sus alumnos.



Completament d'acord...

Jornades FaD

No volia acabar el mes sense fer una referència aquí a les Jornades FaD del dia 1 i 2 de juliol a Palma. Cada dia estic més orgullosa de conèixer el Servei de FaD de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears i de ser membre del grup de tutors a distància per tot el que aprenc de la seva feina, capdavantera a tots els nivells -segons em va dir Ernest Prats, @eprats, el servei de Formació a Distància que millor funciona a tot l'estat.

Idò, n'he tengut una altra bona mostra a les jornades, que es varen organitzar amb motiu dels deus anys de la formació a distància del professorat a les Balears i aprofitant el moment clau, el punt d'inflexió que estam vivint. Després de deu anys creant materials, obrint camins en diferents entorns virtuals poc intuïtius en el seus començaments, i fent propostes sempre acertades de formació, l'equip FaD (gràcies Juan, Manolo i MariaBel) torna a començar un nou camí, que de nou, està en la línia dels corrents més innovadors.

En definitiva, la nova formació aspira a ampliar el PLE (Personal Learning Environment) del professorat. Un PLE que es veurà potenciat gràcies als nous suports del materials creats, a partir d'ara amb programari com eXeLearning, que permetrà un major aprofitament dels recursos que actualment, ja es troben a la xarxa i que el que preten és, entre altres coses, reorganitzar de nou, i aprofitar per noves propostes de formació.

Però a més, el que més es va dir és que la formació en les eines ha de servir perquè el professorat pugui reflexionar sobre la seva aplicació a l'aula, i sobre tot, que aquestes eines li permetin el desenvolupament de metodologies centrades en l'alumne. Per tant, la formació metodològica, la pràctica reflexiva del docent i l'aplicació a l'aula han de ser paral.les a aquesta ampliació tècnica en eines del professorat.

La FaD vol ver una formació que doni suport al procés d'implantació del projecte Xarxipèlag 2.0 per evitar, entre tots, ara que tendrem una important dotació, reproduir amb els ordinadors, amb Internet i amb la web 2.0 el que hem estat fent ara amb els llibrs de text, els quaderns i els exàmens escrits. L'ordinador portàtil no pot convertir-se amb el suport del llibre digital, i el llibre digital no ha de substituir el llibre de text en paper. El debat està superat, però el que hem d'intentar és que també ho estigui en la pràctica.

En resum, que a principis de mes a les Jornades de la FaD ja es pintava un escenari com el que respresenta aquest vídeo que aquests dies s'ha posat tant de moda a Twitter. Segons Anibal de la Torre, @anibaldelatorre, és utòpic i poc real, però segons Isabel Ferrer, @iferrer, ens mostra cap a on hem d'anar. I la FaD ja ha començat el camí...





Aquesta reflexió a més, la faig baix la influència de la PLE Conference a la que vaig assistir el 8 i 9 de juliol, Barcelona, i lligant tot el que vaig sentir realment, els dos events coincideixen exactament amb el fons de la qüestió, la metodologia al servei de la tecnologia.

El vídeo em recorda al que va dir Graham Attwell, @GrahamAttwell, a la PLE Conference el debat dels LMS versus els PLEs està mort, i jo ja n'estic contenta d'arribar quan ja està mort i així em trob les conclusions fetes ;-). Tanmateix, i com diu aquest vídeo, tal vegada, els LMS siguien encara necessaris, perquè l'educació formal té moments que convé tractar amb la delicadesa que un entorn privat pot donar, però jo diria que més que contraposar-los, de nou, hem de mirar de complementar-los perquè cada un tengui l'espai que el correspon. La nova formació del professorat també ha de saber donar un exemple de gestió perquè els LMS no suposin un repositori de fotocòpies escanejades a les escoles i siguin un suport més a la potenciació dels PLEs dels nostres alumnes.

Les jornades també varen destacar un altre aspecte que es cita en el vídeo, el treball col.laboratiu. La introducció de les TIC també ha de potenciar el treball en grup, la capacitat de treballar amb els altres, de discutir, argumentar i arribar a acords. Treballs on la feina de grup sigui tan genuïna que no faci falta copiar: un dels clàssics arguments contra les TIC, la facilitat per copiar de la xarxa. Per això, una vegada més, la reflexió pedagògica del docent ha de ser tant potent com rl coneixement tecnològic.

I per tot això, per tota aquest canvi fa falta un canvi clau, l'actitud: actitud digital, favorable entre el professorat perquè la pugui contagiar a l'alumnat, nadius digitals, acostumats a usar-les per l'oci, però tal vegada, no tant per aprendre.

Finalment, acab amb una altra de les idees eix de les jornades, que per cert, vaig exportar a la PLE Conference. La innovació de la mà de les TIC s'ha d'escampar poc a poc però profundament i irreversible, com l'oli en l'aigua.

http://www.flickr.com/photos/bitjungle/3373234107/

Bon estiu i fins sa propera!

Pinzellades per al debat...

L’educació és, segurament, un dels temes universals que ha preocupat l’humanitat des de sempre, juntament amb altres com l’amor, la riquesa, la vida i la mort. Probablement, des de temps molt antics, ha estat una preocupació dels adults la transmissió dels coneixements assolits a la generació més jove. Però, avui en dia, el fet educatiu ens és més proper encara a tots els ciutadans i ciutadanes perquè, senzillament, tots hem viscut ja, afortunadament, al menys, en el nostre hemisferi, una etapa més o menys llarga d’educació. Per tant tots en tenim opinió.

La qüestió bàsica, que ens podríem plantejar a partir d'aquí, seria com intentar fer d’aquesta preocupació una participació activa i constructiva envers la millora del fet educatiu. Si l’educació és cosa de tots, som tots responsables de la seva bona gestió. Però, fins quin punt estam implicats en l’educació de la ciutadania del segle XXI? Què feim els membres de la comunitat educativa i de la societat en general, perquè els alumnes d’avui siguin també els membres d’una futura societat justa, part activa de la ciutadania global i a la vegada, local?

Amb aquests arguments prentenc iniciar el debat d'una sessió amb adults sobre educació. La meva única pretensió és encetar el debat, fins i tot, tal vegada, promoure la polèmica, i fer unes pinzellades sobre alguns dels problemes transversals de l'educació d'avui, de la nostra, i probablement de bona part dels països anomenats desenvolupats.

Aquí deix la presentació powerpoint que he muntat per il·lustrar l'argument i el debat i per suposat, si algú em vol donar més idees o opinar, serà molt benvingut.

Els reptes de l'educació del segle XXI

View more presentations from gemturfer.

Hipòtesis per a la integració de les TIC

Fa temps que pens que el professorat de Primària i de Secundària tenim molt per aprendre del d'Educació Infantil perquè senzillament, és a l'Educació Infantil on fa temps que el canvi metodològic és una realitat i on l'adaptació al nivell de l'infant i l'aprenentatge a partir de l'experimentació i el descobriment va sempre per davant a qualsevol altre tipus d'aprenentatge més receptiu. Però és que cada vegada n'estic més convençuda i en tenc més evidències, sobretot ara que estic aprenent tant de la formació inicial dels mestres d'Educació Infantil.

I una de les coses que més m'han agradat, fins ara, és com a l'hora de programar, parteixen del plantejament d'hipòtesis inicials. És a dir, la capacitat de reflexió i d'anàlisi de la seva pràctica educativa es veu especialment desenvolupada donada la conciència que tenen, ja des de la seva formació inicial, de les variables que poden intervenir en l'èxit de la seva proposta. Però encara més, el fet de plantejar-se unes hipòtesi inicials farà que puguin arribar a una escala d'observació sistemàtica de l'aorenentatge dels seus alumnes i que no cauran en el perill de fer observacions generals i poc acurades.

És aquesta una pràctica habitual a l'Educació Primària o Secundària? Diria que no. I hom podria dir que sí que ho feim ja que el fet de programar porta inherent el plantejament de qüestions en relació a les possibles variables que intervenguin en el procés d'ensenyament-aprenantatge. I l'argument pot ser, en certa part raonable, però de ben segur, també és insuficient. No té res a veure amb el fet de reflexionar i de deixar per escrit unes hipòtesis inicials que en el moment de l'avaluació i de l'autoavaluació s'hauran de revisar i validar amb la mateixa sistematització que es varen plantejar. Hauria de ser una competència bàsica del professorat, sigui l'etapa o l'àrea que sigui en la que treballa el docent.

I de qui he après aquest mètode? Idò, de les meves alumnes de pràctiques dels estudis de Mestre. I us en pos un exemple, fet per na Diana Campos, que m'ha donat permis perquè ho publiqui aquí, en la seva memòria de Practicum . Només és una petita part de totes les qüestions que es planteja però ja és un bon exemple d'una futura mestra capaç de reflexionar sobre la seva pràctica docent:

- En relació a l’activitat en si

o Ni la meitat dels infants entendran què és un planeta amb una sola activitat

o Per ells serà molt efectiu que els parli d’un tema que ja han tractat per enllaçar-lo amb un altre. És a dir, parlar de’n Van Gogh per introduir l’espai

o No tindran problemes a l’hora de diferenciar què hi ha a cada quadre

o Imitar amb el cos el que veim al quadre els farà no perdre l’atenció

o Els motivarà molt veure un globus de la Terra i mirar on estem

o Quan se’ls pregunti què es fa durant el dia i què durant la nit no tindran dubtes

o Tots voldran sortir a fer de sol i Terra

o S’avorriran si l’activitat es comença a allargar

o Quant de temps durarà la seva atenció?

- Quant a la interacció entre ells

o Respectaran els torns de paraula?

o Enllaçaran les deduccions que fa un amb el que ells volen dir?

o Parlaran entre ells?

- Quant a la interacció amb mi

o M’escoltaran amb atenció?

o Em posaran a prova?

o Voldran cridar la meva atenció?

- Durant la primera sessió

o En relació a l’activitat

§ Els motivarà mirar cada planeta un per un i adonar-se de les seves característiques?

§ Se’n recordaran del nom i de les característiques d’alguns dels planetes

§ Entre tots arribaran a la conclusió de perquè s’escriuen d’una o altra manera.

§ La duració de l’activitat serà adequada?

§ Hi haurà dos infants que no participaran gens a l’hora de desxifrar les targetes

§ Hi haurà un infant que llegirà totes les targetes

§ Participaran i estaran animats?

o Interacció entre ells

§ Faran intervencions aleatòries?

§ S’escoltaran?

o Interacció amb la practicant

§ L’escoltaran amb atenció

§ Li faran cas si els crida l’atenció

[...]

Ara intentem fer la transferència i apliquem-ho a una àrea de màxima actualitat, la integració de les TIC a l'aula. Vivim un moment crític de l'educació en el qual la inclusió d'un nou element tant potent com són les TIC pot arribar a ser el desencadenant definitiu del canvi metodològic. Per això, haurem de tenir cura, i reflexionar molt bé sobre la nostra pràctica educativa: cal que ens esforcem per no fer el mateix de sempre amb tecnologia més moderna. La revolució de l'educació vendrà d'una pràctica reflexiva sistemàtica en torn a l'ús que en feim de les TIC en la nostra tasca docent. I què millor que començar amb unes hipòtesis que ens ajudin ,ja d'entrada, a no caure de nou amb el mateix de sempre? Agafem el model de na Diana i facem transferència, encara que sigui més breument, a veure què passa...

En relació a l'activitat en si:
- Suposa l'activitat un repte cognitiu?
- És una activitat significativa contextualitzada?
- Promou la curiositat per aprendre i per seguir investigant

En relació a la integració de les TIC que hem fet dins la programació i aplicació a l'aula:
- Fometa la resolució d'aquest repte?
- Motiva a seguir aprenent?
- És l'eina escollida adient per l'activitat proposada?
- Tenen els alumnes experiències prèvies en l'eina que els ajudin a encarar aquest nou repte?
- És l'eina massa complexa com perquè els alumnes es bloquejin en qüestions tècniques?
- Potencia l'eina l'autonomia i la creativitat de l'aprenent?

Quant a la interacció amb el docent
- Promou la integració de les TIC el rol del docent com orientador de l'aprenentatge?
- Es potencia l'autonomia de l'aprenent?
- Les pautes donades han estat ajustades a les necessitats de l'alumnat? Han estat insuficients com per motivar aprendre autonomament? Han estat tant pautades que han tallat la iniciativa i/o la creativitat de l'alumne?

Quant a la interacció entre ells:
- Promou el diàleg i la col.laboració entre l'alumnat?
- Promou l'aprenentatge entre iguals?

I això, només per començar, així a impuls... Hauríem de tornar-hi i buscar aquelles hipòtesis que ens ajudassin a analitzar sistemàticament una bona pràctica docent de la integració de les TIC. Idò, hi tornarem. Ara de moment, tenim per començar a pensar... veritat?