Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

diumenge, 21 de juny de 2009

Fer el bé concret (Vicente Ferrer)

"Fer el bé concret" és una frase que segurament resumeix la filosofia de vida d'aquest gran home, exemple de compromís amb la societat que vol transformar, i per això mateix, exemple per a mestres que senten aquest mateix compromís.

Vicente Ferrer. In Memoriam.

dijous, 4 de juny de 2009

L'educació com a servei social

Una altra vegada ha sortit l'educació com un servei social que educa i forma per treure del risc d'exclusió social. És una vessant que m'agrada especialment ressaltar en parlar d'educació, i avui l'ha tornat a treure el famós jutge Calatayud. Acab de sortir de la conferència que ha fet a Club Diario de Ibiza, i he de confessar que hi anava amb certa reticència i en canvi, he sortit bastant satisfeta de la seva argumentació, de la qual no puc evitar destacar ara alguns dels punts que més m'han agradat, d'entre tot el que ha dit en una llarga intervènció de quasi dues hores.
Així i tot, ha començat molt en la seva línia, àgil i divertida però que ridiculitza una societat que defen els drets dels menors i oblida els seus deures. Segur que només ho duu al extrem per portar a la reflexió a aquells pares que no entenen correctament el que implica una infància amb drets i segurament tampoc troba ridícul l'existència d'una data de commemoració dels drets dels infants com és la del 20 de Novembre, tristament encara molt necessària.
La conferència ha estat molt dirigida a pares com a principals responsables de l'educació dels fills, però les referències a l'educació han estat continues. Referències a l'educació com a element clau d'un sistema social que ha d'ajudar als ciutadans a sortir del cercle viciós de delinqüència en el que es poden veure immersos. I ha posat algun bon exemple, com el següent: una mare adolescent amb tres fills que ha comès petits delictes ha de ser castigada a anar a escola i estudiar, per ella i per què eduqui als fills.
Ha criticat la confusió de l'autoritarisme amb l'autoritat. I ha destacat molt l'autoritat de l'escola i el mestre: segons el jutge, els pares han de donar suport des de casa a la tasca docent del mestre. I el que és evident, és que el desenvolupament integral del nen i de la nena és molt més satisfactori si els agents responsables dialoguen, col.laboren i treballen en una mateixa direcció.
I ha fet tot aquest discurs, no exempt de polèmica, per acabar amb una frase que m'ha paregut digna de recordar, i amb la qual acabaré aquí la reflexió. Aproximadament, ha dit:
"Els jutges de menors, no són menors jutges. Els docents de menors, no són menors docents. Els polítics de menors, no són menors polítics".
Gràcies per reivindicar i dignificar la tasca de molts de professionals que treballen amb els menors, el nostre millor capital com a societat.