Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

divendres, 31 de desembre de 2010

Adéu

Des de que tenc blocs, tot i que no els hi dedic tot el temps que voldria, una cosa curiosa em passa: quan una idea per publicar em roda pel cap, fins que no l'he publicat no em deixa de rodar, com un run-run continu en cap que va recordant que tenc un post pendent de publicar.

En un dia en el que els mestres blocaires es dediquen a publicar els seus posts de resum de l'any, dels seus aprenentatges, dels articles que més els han agradat, dels més bons que han escrit, jo només tenc un sol record: sa güela. I no vull evitar dir-ho més, a veure si així puc començar a tirar endavant, amb el record, sempre per suposat, però sense aquest sentiment de tristesa que encara m'invaeix inesperadament quan pens que l'estic començant a superar de nou.

Fa nou mesos i dues setmanes que tenc una cosa per dir, i que evit dedicar-li un post complet per no exposar tan clarament els sentiments, sobretot quan estan plens d'emoció.

I avui és el dia, just quan estam a punt de sortir cap a l'aeroport, per fer una entrada de cap d'any especial, és el moment idoni... així, amb presses per escriure, per evitar pensar-hi massa i publicar-ho definitivament.

I és que el 2010 ha estat un any ple de feina i de nous reptes, de treball en equip en projectes que m'han tengut molt motivada, de projectes professionals personals que m'han tengut tan preocupada que a la vegada també m'han tengut molt entretinguda. Però tot es veu empanyat per una despedida... una despedida que em fa pensar que ara tenc un àngel que em cuida a mi i a tots els que estim, que són molts, perquè tot i que la meva família no és àmplia, si ho és la meva família d'amics i amigues amb qui he compartit tant, temps lliure i feina de la bona.


Güela, ens hem hagut de separar enguany, i ens han deixat fins i tot, sense l'opció del mòbil, el teu aparell preferit, però jo et parl cada dia, quan m'aixec, ets el meu primer pensament i quan m'en vaig a dormir, el meu darrer... Et seguiré contant tot, de tots, encara que crec que deus estar enterada perquè la teva maneta es veu per tots els costats.

Et recordaré i t'estimaré sempre. Adéu, güela bona.

Gràcies, güela, per tot.




Novembre 2011

El novembre va ser un mes únic, d'anades i venides com mai... En un intent de publicar urgentment tot el que tenc pendent encara abans que acabi l'any, aquí van les presentacions que vaig fer per diversos congressos i jornades.

Edutec 2010




Ticeduca 2010





I la I Jornada d'Experiències Docents amb TIC a la UIB organitzat per Campus Extens.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Global Education Forum 2010

Una semana después de Global Education Forum me he decidido a escribir sobre mis impresiones y aprendizajes porque un congreso como este no me puede quedar en el tintero. Para mi fue una experiencia genial, dos días fantásticos tanto a nivel personal como a nivel intelectual, un auténtico lujo y honor para mi haber asistido y en tan buena compañía.


El primer día lo pasé con @lindacq, @pazprendes y @trinidadrc , todas de la Universidad de Murcia, a quienes tengo que agradecer que me aceptaran como una más del grupo y con quienes disfruté comiendo y comentando todo lo que iba sucediendo durante la jornada. Ellas sólo estuvieron el viernes así que el sábado preveía un día más en soledad, y finalmente no fue así porque compartí charlas y debates con @flosflorum –juntas disfrutamos de los momentos más emocionantes con las celebrities - @carlosjmedina, @bernabe, @jmonteo, @yolocin, @rakytran, @yolajb, @asarbach , @JuditMF y aún me quedó mucha gente por desvirtualizar, así que espero que haya nuevas oportunidades para hacerlo. Y por supuesto, no puedo olvidar enviar desde aquí unas gracias muy grandes por su atención y amabilidad a Laura y Javier, social media managers o como diría más coloquialmente, twitteros oficiales del congreso.


Llevo toda la semana pensando en cómo escribir mi post, qué decir cuando tanta gente ya ha escrito artículos tan bien hechos –véase el recuento que hace @yalocin de las entradas existentes hasta hoy en su blog- y teniendo en cuenta que me siento una beginner en el tema, la verdad es que creo que sólo puedo comentar a grandes rasgos sin profundizar demasiado y recomiendo a quién esté interesado en saber exactamente quién dijo qué que lea el completo informe de @lindacq en su blog –o que escuche directamente las fuentes porque los videos están colgados aquí.


Lo primero que me queda es que en un congreso sobre la tecnología en educación todos los ponentes, y me refiero a los ponentes-pedagogos, coinciden en lo mismo, algo así como que la clave es la metodología, y así aprovecho para citar a @carmebarba y @scapella55 . Todos de alguna manera incidían en que la tecnología es la herramienta pero lo verdaderamente importante es la pedagogía, el maestro, su pasión por enseñar y su concepción del alumno.


Todos de alguna o manera u otra hablaron de la pasión en educación, sin pasión no hay aprendizaje, pasión del docente por su trabajo y pasión del alumno por aprender. En definitiva, emotionware al más puro estilo @fgpaez. Sin duda, es cierto que la pasión puede ser el gran motor del cambio y la pasión por aprender el gran motor del alumnoo como dijo Prensky, el fuel. A partir de aquí, se podría generar mucho debate, por ejemplo, si es necesario en algunos momentos aprender ciertas cosas que no nos apasionan, como se pregunta @asarbach ; si lo que más falta hace en el sistema es pasión o si la pasión es lo que nos sobra, depende del ponente y depende del punto de vista del que hablemos. Cada ponente sólo tenía un tiempo limitado para dar su visión y esta visión siempre es sesgada, siempre desde un punto de vista que difícilmente puede comprender la globalidad del asunto, con todas sus particularidades, pros y contras así que a mí el argumento me parece válido aunque sólo sea un parte de la totalidad de todos los argumentos.


La motivación del alumno será más fácil de hacer crecer gracias a la integración de las TIC en la educación. En un mundo lleno de tecnología en el cual los alumnos utilizan un sin fin de aparatos y plataformas en su vida diaria, que la escuela no contemple esta tecnología es verdaderamente un problema, y no sólo de motivación, sino de método y aún más, tal vez hasta de objetivos. El sistema educativo tiene que ser capaz de preparar a los alumnos para que sean capaces de manejarse en una sociedad muy compleja, cambiante e impredecible. La educación debe saber evolucionar con la sociedad, debe responder a los retos que ésta plantea y no puede mantenerse al margen de esta revolución que la tecnología conlleva.


Se dudó que si no estamos consiguiendo que los alumnos aprendan, es que tal vez, el método está fallando en cuanto no integra la tecnología. Si nuestros alumnos son nativos digitales, capaces de usar la tecnología en su vida diaria, es posible que sus intereses hayan variado y que presentarles una educación tradicional, anclada en una época muy distante para ellos, sencillamente no despierte su curiosidad ni motivación para aprender. El debate sobre si los nativos digitales tienen todas esas cualidades para aprender tan maravillosas con la tecnología es hoy muy encendido porque se está observando que esas cualidades no son tan excepcionales como se dijo. Pero lo que sí es cierto es que descontextualizarles y sacarles la tecnología a la cual están acostumbrados desde su nacimiento aunque sólo sea para ocio, es desaprovechar todo un potencial para aprender.


Se oyó citar varias veces la concepción del alumno como cliente, metáfora que tiene muchos opositores y que a mi particularmente, no me molesta en especial. El comerciante hace lo posible para atender la necesidad individual de su cliente y poder satisfacer sus demandas –parte de la metáfora que seguramente nos sirve en educación. Lógicamente, el comerciante lo hace para su propio beneficio, pero esa es la parte de la metáfora en la que ya no hace falta profundizar porque no nos interesa, porque las metáforas, de alguna manera, son limitadas, y llegan hasta donde llegan… si profundizamos en ellas, seguramente ya no nos sirven.


Pero en el congreso había ponentes que no son pedagogos de formación y que por un motivo u otro podían tener relación con el tema del congreso. Estos ponentes como Carlos Barrabés, Bernardo Hernández, Ícaro Moyano aunque tuvieron discursos muy potentes y atractivos resaltaron otros aspectos que aunque parcialmente ciertos, para nada son un referente educativo.


Barrabés hizo un auténtico discurso edupunk lleno de energía en el cual parecía que decía que la escuela está a punto de morirse y que Illich iba a resucitar… Como maestra no puedo estar más en contra de esto, porque como he aprendido de muchos de mis referentes, la escuela es la institución necesaria para dotar de las competencias básicas que permitirán aprender prescindiendo de ella. Sí, de acuerdo, hoy se puede aprender mucho fuera de la escuela, afortunadamente, pero cuanto más se ha aprendido dentro más potencial se tiene para seguir aprendiendo fuera lo que se necesita, distinguiendo lo innecesario, de forma crítica y generando de nuevo.


Hernández vaticinó que el futuro de Internet en la escuela es móvil con lo cual parece que el acuerdo es generalizado y por tanto, aceptamos que nos animen a una práctica docente que incluya los dispositivos móviles como una herramienta más. Creo que podemos aceptar el reto, apuntárnoslo para ir pensando en ello, pero por supuesto, no creo que esto haga que directamente nos saltemos el paso de conectar los colegios y dotarlos de maquinaria. Por ahí ya no… la realidad educativa de la escuela pública hace de este paso como imprescindible y ahora que lo hemos conseguido, no necesitamos visionarios que lo critiquen…


Desde Tuenti vistieron las redes sociales de herramienta para el aprendizaje colaborativo, para la nueva relación entre el profesorado y el alumnado, para la oportunidad de sacar el contenido de los sitios cerrados de las instituciones para que sea más accesible a todos… Genial, sin duda… pero ¿real? Probablemente, no, y probablemente, no sea Tuenti el modelo de red social para hablar de compartir y colaborar para aprender y generar nuevo conocimiento. Pero no soy yo la más adecuada para hablar de esto, así que de momento, sólo me lo tomo con todas las reservas, y prometo interesarme más por el tema, y si tengo que llegar a retirar estas cuestiones o si las dudas se desvanecen, lo reconoceré sin más.


En definitiva, un congreso en el que la pasión fue la nota predominante, a favor o en contra, pero sin duda, apasionante. Y el acuerdo genera aprendizaje porque te da argumentos, pero el desacuerdo seguramente, incluso genera más porque te ayuda a ver los propios argumentos… así que yo aprendí mucho en Globaleduforum y por eso, tengo tan buen recuerdo.


Y si tuviera que destacar una presentación, sin duda, para mi la mejor fue la de Richard Gerver, al más puro estilo TED - que por cierto hay foto del momento en que me firmó un autógrafo en el ejemplar que tengo de su libro Creating Tomorrow’s School Today. Para mí, el discípulo, Gerver, fue mejor que el maestro, Robinson, aunque se lo perdono porque supongo que ni los gurús pueden crear teoría nueva para cada conferencia que hacen.


Aquí dejo la primera parte de las nueve que se han colgado en Youtube:


Fue un congreso de exposición de principios, de justificación, de por qués pero sin concretar en el aula: eso nos toca ahora a los docentes. Tenemos que saber demostrar que somos profesionales de la educación y que somos capaces de convertir las razones filosóficas en realidad, en práctica docente real de aula. Ahora es nuestro turno.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Nou any, nous projectes... més que mai

Aquest nou curs que començam és més crític que mai. La immensa inversió econòmica farà possible una dotació tecnològica per a les escoles que a la fi, el canvi metodològic tant ansiat podrà ser possible. Aquesta inversió econòmica en maquinària va a més acompanyada d’una important dotació per a la formació del professorat per acompanyar-lo en aquest procés d’integració de les TIC en la seva docència.
A la fi, els postulats de Dewey, Decroly, Freinet i molts altres pedagogs de començaments i mitjans del segle passat poden ser una autèntica realitat generalitzada en cada una de les nostres aules. La tecnologia farà possible que la metodologia constructivista de la que tant hem parlat els mestres en els últims temps sigui possible.
La innovació ha de venir de dins perquè passi de ser una utopia a una realitat. Però la innovació també tendrà majors possibilitats si compte amb el suport de l’Administració. I per una vegada, hi ha coincidència. Tots estam d’acord en què l’escola no pot viure aliena a la revolució social que ha suposat el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. No podem deixar passar aquesta oportunitat, no hi ha excusa. I si encara ens queden excuses, convé que trobem estratègies per anar-les desmuntant aviat, que la història ens espera. Ens hem de pujar tots a aquest tren que ens portarà molt lluny. I prompte podrem veure els primers canvis.

Això és el que en definitiva, vaig intentar defensar en la meva presentació el passat divendres a un curs sobre tecnologia educativa.



Molta sort i bon curs!

diumenge, 1 d’agost de 2010

Replantejar la formació del docent: educació emocional

No puc evitar celebrar l'agost amb aquest post... :-)) Últimament, estic focalitzant tant amb la integració de les TIC a l'aula en la formació inicial dels mestres, que ara aquest vídeo sobre la gestió de la part emocional de l'aprenentatge m'ha agradat molt per anar actualitzant-me també en relació a aquest tema.

Impactants les afirmacions d'en Punset:

No tenemos más remedio que transformar la educación de nuestros maestros (...) No nos sirven maestros que sólo destilen contenidos académicos a la hora de incidir sobre las mentes de los treinta niños que forman su clase a veces gritando casi todo el rato. Es importantísimo que estos maestros aprendan a gestionar las emociones básicas y universales de sus alumnos.



Completament d'acord...

dimecres, 21 de juliol de 2010

Jornades FaD

No volia acabar el mes sense fer una referència aquí a les Jornades FaD del dia 1 i 2 de juliol a Palma. Cada dia estic més orgullosa de conèixer el Servei de FaD de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears i de ser membre del grup de tutors a distància per tot el que aprenc de la seva feina, capdavantera a tots els nivells -segons em va dir Ernest Prats, @eprats, el servei de Formació a Distància que millor funciona a tot l'estat.

Idò, n'he tengut una altra bona mostra a les jornades, que es varen organitzar amb motiu dels deus anys de la formació a distància del professorat a les Balears i aprofitant el moment clau, el punt d'inflexió que estam vivint. Després de deu anys creant materials, obrint camins en diferents entorns virtuals poc intuïtius en el seus començaments, i fent propostes sempre acertades de formació, l'equip FaD (gràcies Juan, Manolo i MariaBel) torna a començar un nou camí, que de nou, està en la línia dels corrents més innovadors.

En definitiva, la nova formació aspira a ampliar el PLE (Personal Learning Environment) del professorat. Un PLE que es veurà potenciat gràcies als nous suports del materials creats, a partir d'ara amb programari com eXeLearning, que permetrà un major aprofitament dels recursos que actualment, ja es troben a la xarxa i que el que preten és, entre altres coses, reorganitzar de nou, i aprofitar per noves propostes de formació.

Però a més, el que més es va dir és que la formació en les eines ha de servir perquè el professorat pugui reflexionar sobre la seva aplicació a l'aula, i sobre tot, que aquestes eines li permetin el desenvolupament de metodologies centrades en l'alumne. Per tant, la formació metodològica, la pràctica reflexiva del docent i l'aplicació a l'aula han de ser paral.les a aquesta ampliació tècnica en eines del professorat.

La FaD vol ver una formació que doni suport al procés d'implantació del projecte Xarxipèlag 2.0 per evitar, entre tots, ara que tendrem una important dotació, reproduir amb els ordinadors, amb Internet i amb la web 2.0 el que hem estat fent ara amb els llibrs de text, els quaderns i els exàmens escrits. L'ordinador portàtil no pot convertir-se amb el suport del llibre digital, i el llibre digital no ha de substituir el llibre de text en paper. El debat està superat, però el que hem d'intentar és que també ho estigui en la pràctica.

En resum, que a principis de mes a les Jornades de la FaD ja es pintava un escenari com el que respresenta aquest vídeo que aquests dies s'ha posat tant de moda a Twitter. Segons Anibal de la Torre, @anibaldelatorre, és utòpic i poc real, però segons Isabel Ferrer, @iferrer, ens mostra cap a on hem d'anar. I la FaD ja ha començat el camí...





Aquesta reflexió a més, la faig baix la influència de la PLE Conference a la que vaig assistir el 8 i 9 de juliol, Barcelona, i lligant tot el que vaig sentir realment, els dos events coincideixen exactament amb el fons de la qüestió, la metodologia al servei de la tecnologia.

El vídeo em recorda al que va dir Graham Attwell, @GrahamAttwell, a la PLE Conference el debat dels LMS versus els PLEs està mort, i jo ja n'estic contenta d'arribar quan ja està mort i així em trob les conclusions fetes ;-). Tanmateix, i com diu aquest vídeo, tal vegada, els LMS siguien encara necessaris, perquè l'educació formal té moments que convé tractar amb la delicadesa que un entorn privat pot donar, però jo diria que més que contraposar-los, de nou, hem de mirar de complementar-los perquè cada un tengui l'espai que el correspon. La nova formació del professorat també ha de saber donar un exemple de gestió perquè els LMS no suposin un repositori de fotocòpies escanejades a les escoles i siguin un suport més a la potenciació dels PLEs dels nostres alumnes.

Les jornades també varen destacar un altre aspecte que es cita en el vídeo, el treball col.laboratiu. La introducció de les TIC també ha de potenciar el treball en grup, la capacitat de treballar amb els altres, de discutir, argumentar i arribar a acords. Treballs on la feina de grup sigui tan genuïna que no faci falta copiar: un dels clàssics arguments contra les TIC, la facilitat per copiar de la xarxa. Per això, una vegada més, la reflexió pedagògica del docent ha de ser tant potent com rl coneixement tecnològic.

I per tot això, per tota aquest canvi fa falta un canvi clau, l'actitud: actitud digital, favorable entre el professorat perquè la pugui contagiar a l'alumnat, nadius digitals, acostumats a usar-les per l'oci, però tal vegada, no tant per aprendre.

Finalment, acab amb una altra de les idees eix de les jornades, que per cert, vaig exportar a la PLE Conference. La innovació de la mà de les TIC s'ha d'escampar poc a poc però profundament i irreversible, com l'oli en l'aigua.


http://www.flickr.com/photos/bitjungle/3373234107/

Bon estiu i fins sa propera!

dimarts, 18 de maig de 2010

Pinzellades per al debat...


L’educació és, segurament, un dels temes universals que ha preocupat l’humanitat des de sempre, juntament amb altres com l’amor, la riquesa, la vida i la mort. Probablement, des de temps molt antics, ha estat una preocupació dels adults la transmissió dels coneixements assolits a la generació més jove. Però, avui en dia, el fet educatiu ens és més proper encara a tots els ciutadans i ciutadanes perquè, senzillament, tots hem viscut ja, afortunadament, al menys, en el nostre hemisferi, una etapa més o menys llarga d’educació. Per tant tots en tenim opinió.


La qüestió bàsica, que ens podríem plantejar a partir d'aquí, seria com intentar fer d’aquesta preocupació una participació activa i constructiva envers la millora del fet educatiu. Si l’educació és cosa de tots, som tots responsables de la seva bona gestió. Però, fins quin punt estam implicats en l’educació de la ciutadania del segle XXI? Què feim els membres de la comunitat educativa i de la societat en general, perquè els alumnes d’avui siguin també els membres d’una futura societat justa, part activa de la ciutadania global i a la vegada, local?


Amb aquests arguments prentenc iniciar el debat d'una sessió amb adults sobre educació. La meva única pretensió és encetar el debat, fins i tot, tal vegada, promoure la polèmica, i fer unes pinzellades sobre alguns dels problemes transversals de l'educació d'avui, de la nostra, i probablement de bona part dels països anomenats desenvolupats.


Aquí deix la presentació powerpoint que he muntat per il·lustrar l'argument i el debat i per suposat, si algú em vol donar més idees o opinar, serà molt benvingut.




dilluns, 12 d’abril de 2010

Hipòtesis per a la integració de les TIC

Fa temps que pens que el professorat de Primària i de Secundària tenim molt per aprendre del d'Educació Infantil perquè senzillament, és a l'Educació Infantil on fa temps que el canvi metodològic és una realitat i on l'adaptació al nivell de l'infant i l'aprenentatge a partir de l'experimentació i el descobriment va sempre per davant a qualsevol altre tipus d'aprenentatge més receptiu. Però és que cada vegada n'estic més convençuda i en tenc més evidències, sobretot ara que estic aprenent tant de la formació inicial dels mestres d'Educació Infantil.

I una de les coses que més m'han agradat, fins ara, és com a l'hora de programar, parteixen del plantejament d'hipòtesis inicials. És a dir, la capacitat de reflexió i d'anàlisi de la seva pràctica educativa es veu especialment desenvolupada donada la conciència que tenen, ja des de la seva formació inicial, de les variables que poden intervenir en l'èxit de la seva proposta. Però encara més, el fet de plantejar-se unes hipòtesi inicials farà que puguin arribar a una escala d'observació sistemàtica de l'aorenentatge dels seus alumnes i que no cauran en el perill de fer observacions generals i poc acurades.

És aquesta una pràctica habitual a l'Educació Primària o Secundària? Diria que no. I hom podria dir que sí que ho feim ja que el fet de programar porta inherent el plantejament de qüestions en relació a les possibles variables que intervenguin en el procés d'ensenyament-aprenantatge. I l'argument pot ser, en certa part raonable, però de ben segur, també és insuficient. No té res a veure amb el fet de reflexionar i de deixar per escrit unes hipòtesis inicials que en el moment de l'avaluació i de l'autoavaluació s'hauran de revisar i validar amb la mateixa sistematització que es varen plantejar. Hauria de ser una competència bàsica del professorat, sigui l'etapa o l'àrea que sigui en la que treballa el docent.

I de qui he après aquest mètode? Idò, de les meves alumnes de pràctiques dels estudis de Mestre. I us en pos un exemple, fet per na Diana Campos, que m'ha donat permis perquè ho publiqui aquí, en la seva memòria de Practicum . Només és una petita part de totes les qüestions que es planteja però ja és un bon exemple d'una futura mestra capaç de reflexionar sobre la seva pràctica docent:

- En relació a l’activitat en si

o Ni la meitat dels infants entendran què és un planeta amb una sola activitat

o Per ells serà molt efectiu que els parli d’un tema que ja han tractat per enllaçar-lo amb un altre. És a dir, parlar de’n Van Gogh per introduir l’espai

o No tindran problemes a l’hora de diferenciar què hi ha a cada quadre

o Imitar amb el cos el que veim al quadre els farà no perdre l’atenció

o Els motivarà molt veure un globus de la Terra i mirar on estem

o Quan se’ls pregunti què es fa durant el dia i què durant la nit no tindran dubtes

o Tots voldran sortir a fer de sol i Terra

o S’avorriran si l’activitat es comença a allargar

o Quant de temps durarà la seva atenció?

- Quant a la interacció entre ells

o Respectaran els torns de paraula?

o Enllaçaran les deduccions que fa un amb el que ells volen dir?

o Parlaran entre ells?

- Quant a la interacció amb mi

o M’escoltaran amb atenció?

o Em posaran a prova?

o Voldran cridar la meva atenció?

- Durant la primera sessió

o En relació a l’activitat

§ Els motivarà mirar cada planeta un per un i adonar-se de les seves característiques?

§ Se’n recordaran del nom i de les característiques d’alguns dels planetes

§ Entre tots arribaran a la conclusió de perquè s’escriuen d’una o altra manera.

§ La duració de l’activitat serà adequada?

§ Hi haurà dos infants que no participaran gens a l’hora de desxifrar les targetes

§ Hi haurà un infant que llegirà totes les targetes

§ Participaran i estaran animats?

o Interacció entre ells

§ Faran intervencions aleatòries?

§ S’escoltaran?

o Interacció amb la practicant

§ L’escoltaran amb atenció

§ Li faran cas si els crida l’atenció

[...]


Ara intentem fer la transferència i apliquem-ho a una àrea de màxima actualitat, la integració de les TIC a l'aula. Vivim un moment crític de l'educació en el qual la inclusió d'un nou element tant potent com són les TIC pot arribar a ser el desencadenant definitiu del canvi metodològic. Per això, haurem de tenir cura, i reflexionar molt bé sobre la nostra pràctica educativa: cal que ens esforcem per no fer el mateix de sempre amb tecnologia més moderna. La revolució de l'educació vendrà d'una pràctica reflexiva sistemàtica en torn a l'ús que en feim de les TIC en la nostra tasca docent. I què millor que començar amb unes hipòtesis que ens ajudin ,ja d'entrada, a no caure de nou amb el mateix de sempre? Agafem el model de na Diana i facem transferència, encara que sigui més breument, a veure què passa...

En relació a l'activitat en si:
- Suposa l'activitat un repte cognitiu?
- És una activitat significativa contextualitzada?
- Promou la curiositat per aprendre i per seguir investigant

En relació a la integració de les TIC que hem fet dins la programació i aplicació a l'aula:
- Fometa la resolució d'aquest repte?
- Motiva a seguir aprenent?
- És l'eina escollida adient per l'activitat proposada?
- Tenen els alumnes experiències prèvies en l'eina que els ajudin a encarar aquest nou repte?
- És l'eina massa complexa com perquè els alumnes es bloquejin en qüestions tècniques?
- Potencia l'eina l'autonomia i la creativitat de l'aprenent?

Quant a la interacció amb el docent
- Promou la integració de les TIC el rol del docent com orientador de l'aprenentatge?
- Es potencia l'autonomia de l'aprenent?
- Les pautes donades han estat ajustades a les necessitats de l'alumnat? Han estat insuficients com per motivar aprendre autonomament? Han estat tant pautades que han tallat la iniciativa i/o la creativitat de l'alumne?

Quant a la interacció entre ells:
- Promou el diàleg i la col.laboració entre l'alumnat?
- Promou l'aprenentatge entre iguals?

I això, només per començar, així a impuls... Hauríem de tornar-hi i buscar aquelles hipòtesis que ens ajudassin a analitzar sistemàticament una bona pràctica docent de la integració de les TIC. Idò, hi tornarem. Ara de moment, tenim per començar a pensar... veritat?

diumenge, 4 d’abril de 2010

Tornem-hi, amb la creativitat


Sobre el problema de la creatividad en la escuela és el darrer article del bloc De estranjis de Fernando Trujillo, que he vist a través de Twitter gràcies a un post de @educacontic.

M'ha agradat molt i molt, tant que m'ha tornat a encendre la llumeta, una llumeta que he tengut molt apagada en aquests darrers temps, i que esper, que des d'on sigui, qui sempre m'ha ajudat a tenir-la encesa, em segueixi iluminant el camí. Aprofit, així, per fer el meu particular homanatge a la meva güela -encara que sigui massa breu pel que la seva persona mereix - que se n'ha anat i sense la qual he de tornar a trobar la llum.

El desenvolupament de les competències bàsiques passa pel desenvolupament de la creativitat, sense dubte. El punt quatre del decàleg es refereiex a la creativitat com la capacitat de resoldre problemes, de buscar solucions diverses problemes de la vida real, contextualitzats i significatius. Què és això més que el currículum per competències? De nou, tot va lligat, i la formació de persones competents, passa per la formació de persones creatives. Però, com diu el decàleg, en el seu punt 1, i com diu Ken Robinson, es tracta de formar dins la pròpia creativitat, aprendre dins de la creativitat que tenim, i no aprendre fora d'ella, fins que arriba un punt que la perdem.

I també, des de la meva ignorància, m'atreveix a comentar el darrer punt del decàleg. Afortunadament, tenim molts de mestres creatius, persones creatives que ofereiexen als seus alumnes varietats d'activitats creatives. La reflexió a completar aquest punt seria per mi: és l'activitat que han de desenvolupar els alumnes tant creativa com la que ha fet el mestre plantejant-la? La creativitat que ha desenvolupat el mestre plantejant l'activitat hauria de ser, des del meu punt de vista, proporcional a la creativitat que desenvolupa l'alumne resolvent l'activitat. És una petita reflexió per senzillament, animar-vos a llegir el magnífic post de Fernando Trujillo.