Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

divendres, 31 de desembre de 2010

Adéu

Des de que tenc blocs, tot i que no els hi dedic tot el temps que voldria, una cosa curiosa em passa: quan una idea per publicar em roda pel cap, fins que no l'he publicat no em deixa de rodar, com un run-run continu en cap que va recordant que tenc un post pendent de publicar.

En un dia en el que els mestres blocaires es dediquen a publicar els seus posts de resum de l'any, dels seus aprenentatges, dels articles que més els han agradat, dels més bons que han escrit, jo només tenc un sol record: sa güela. I no vull evitar dir-ho més, a veure si així puc començar a tirar endavant, amb el record, sempre per suposat, però sense aquest sentiment de tristesa que encara m'invaeix inesperadament quan pens que l'estic començant a superar de nou.

Fa nou mesos i dues setmanes que tenc una cosa per dir, i que evit dedicar-li un post complet per no exposar tan clarament els sentiments, sobretot quan estan plens d'emoció.

I avui és el dia, just quan estam a punt de sortir cap a l'aeroport, per fer una entrada de cap d'any especial, és el moment idoni... així, amb presses per escriure, per evitar pensar-hi massa i publicar-ho definitivament.

I és que el 2010 ha estat un any ple de feina i de nous reptes, de treball en equip en projectes que m'han tengut molt motivada, de projectes professionals personals que m'han tengut tan preocupada que a la vegada també m'han tengut molt entretinguda. Però tot es veu empanyat per una despedida... una despedida que em fa pensar que ara tenc un àngel que em cuida a mi i a tots els que estim, que són molts, perquè tot i que la meva família no és àmplia, si ho és la meva família d'amics i amigues amb qui he compartit tant, temps lliure i feina de la bona.


Güela, ens hem hagut de separar enguany, i ens han deixat fins i tot, sense l'opció del mòbil, el teu aparell preferit, però jo et parl cada dia, quan m'aixec, ets el meu primer pensament i quan m'en vaig a dormir, el meu darrer... Et seguiré contant tot, de tots, encara que crec que deus estar enterada perquè la teva maneta es veu per tots els costats.

Et recordaré i t'estimaré sempre. Adéu, güela bona.

Gràcies, güela, per tot.