Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Hipòtesis per a la integració de les TIC

Fa temps que pens que el professorat de Primària i de Secundària tenim molt per aprendre del d'Educació Infantil perquè senzillament, és a l'Educació Infantil on fa temps que el canvi metodològic és una realitat i on l'adaptació al nivell de l'infant i l'aprenentatge a partir de l'experimentació i el descobriment va sempre per davant a qualsevol altre tipus d'aprenentatge més receptiu. Però és que cada vegada n'estic més convençuda i en tenc més evidències, sobretot ara que estic aprenent tant de la formació inicial dels mestres d'Educació Infantil.

I una de les coses que més m'han agradat, fins ara, és com a l'hora de programar, parteixen del plantejament d'hipòtesis inicials. És a dir, la capacitat de reflexió i d'anàlisi de la seva pràctica educativa es veu especialment desenvolupada donada la conciència que tenen, ja des de la seva formació inicial, de les variables que poden intervenir en l'èxit de la seva proposta. Però encara més, el fet de plantejar-se unes hipòtesi inicials farà que puguin arribar a una escala d'observació sistemàtica de l'aorenentatge dels seus alumnes i que no cauran en el perill de fer observacions generals i poc acurades.

És aquesta una pràctica habitual a l'Educació Primària o Secundària? Diria que no. I hom podria dir que sí que ho feim ja que el fet de programar porta inherent el plantejament de qüestions en relació a les possibles variables que intervenguin en el procés d'ensenyament-aprenantatge. I l'argument pot ser, en certa part raonable, però de ben segur, també és insuficient. No té res a veure amb el fet de reflexionar i de deixar per escrit unes hipòtesis inicials que en el moment de l'avaluació i de l'autoavaluació s'hauran de revisar i validar amb la mateixa sistematització que es varen plantejar. Hauria de ser una competència bàsica del professorat, sigui l'etapa o l'àrea que sigui en la que treballa el docent.

I de qui he après aquest mètode? Idò, de les meves alumnes de pràctiques dels estudis de Mestre. I us en pos un exemple, fet per na Diana Campos, que m'ha donat permis perquè ho publiqui aquí, en la seva memòria de Practicum . Només és una petita part de totes les qüestions que es planteja però ja és un bon exemple d'una futura mestra capaç de reflexionar sobre la seva pràctica docent:

- En relació a l’activitat en si

o Ni la meitat dels infants entendran què és un planeta amb una sola activitat

o Per ells serà molt efectiu que els parli d’un tema que ja han tractat per enllaçar-lo amb un altre. És a dir, parlar de’n Van Gogh per introduir l’espai

o No tindran problemes a l’hora de diferenciar què hi ha a cada quadre

o Imitar amb el cos el que veim al quadre els farà no perdre l’atenció

o Els motivarà molt veure un globus de la Terra i mirar on estem

o Quan se’ls pregunti què es fa durant el dia i què durant la nit no tindran dubtes

o Tots voldran sortir a fer de sol i Terra

o S’avorriran si l’activitat es comença a allargar

o Quant de temps durarà la seva atenció?

- Quant a la interacció entre ells

o Respectaran els torns de paraula?

o Enllaçaran les deduccions que fa un amb el que ells volen dir?

o Parlaran entre ells?

- Quant a la interacció amb mi

o M’escoltaran amb atenció?

o Em posaran a prova?

o Voldran cridar la meva atenció?

- Durant la primera sessió

o En relació a l’activitat

§ Els motivarà mirar cada planeta un per un i adonar-se de les seves característiques?

§ Se’n recordaran del nom i de les característiques d’alguns dels planetes

§ Entre tots arribaran a la conclusió de perquè s’escriuen d’una o altra manera.

§ La duració de l’activitat serà adequada?

§ Hi haurà dos infants que no participaran gens a l’hora de desxifrar les targetes

§ Hi haurà un infant que llegirà totes les targetes

§ Participaran i estaran animats?

o Interacció entre ells

§ Faran intervencions aleatòries?

§ S’escoltaran?

o Interacció amb la practicant

§ L’escoltaran amb atenció

§ Li faran cas si els crida l’atenció

[...]


Ara intentem fer la transferència i apliquem-ho a una àrea de màxima actualitat, la integració de les TIC a l'aula. Vivim un moment crític de l'educació en el qual la inclusió d'un nou element tant potent com són les TIC pot arribar a ser el desencadenant definitiu del canvi metodològic. Per això, haurem de tenir cura, i reflexionar molt bé sobre la nostra pràctica educativa: cal que ens esforcem per no fer el mateix de sempre amb tecnologia més moderna. La revolució de l'educació vendrà d'una pràctica reflexiva sistemàtica en torn a l'ús que en feim de les TIC en la nostra tasca docent. I què millor que començar amb unes hipòtesis que ens ajudin ,ja d'entrada, a no caure de nou amb el mateix de sempre? Agafem el model de na Diana i facem transferència, encara que sigui més breument, a veure què passa...

En relació a l'activitat en si:
- Suposa l'activitat un repte cognitiu?
- És una activitat significativa contextualitzada?
- Promou la curiositat per aprendre i per seguir investigant

En relació a la integració de les TIC que hem fet dins la programació i aplicació a l'aula:
- Fometa la resolució d'aquest repte?
- Motiva a seguir aprenent?
- És l'eina escollida adient per l'activitat proposada?
- Tenen els alumnes experiències prèvies en l'eina que els ajudin a encarar aquest nou repte?
- És l'eina massa complexa com perquè els alumnes es bloquejin en qüestions tècniques?
- Potencia l'eina l'autonomia i la creativitat de l'aprenent?

Quant a la interacció amb el docent
- Promou la integració de les TIC el rol del docent com orientador de l'aprenentatge?
- Es potencia l'autonomia de l'aprenent?
- Les pautes donades han estat ajustades a les necessitats de l'alumnat? Han estat insuficients com per motivar aprendre autonomament? Han estat tant pautades que han tallat la iniciativa i/o la creativitat de l'alumne?

Quant a la interacció entre ells:
- Promou el diàleg i la col.laboració entre l'alumnat?
- Promou l'aprenentatge entre iguals?

I això, només per començar, així a impuls... Hauríem de tornar-hi i buscar aquelles hipòtesis que ens ajudassin a analitzar sistemàticament una bona pràctica docent de la integració de les TIC. Idò, hi tornarem. Ara de moment, tenim per començar a pensar... veritat?