Una reflexió matemàtica

Acab de sortir de la conferència de Mª Luisa Girondo, professora de la Universitat Rovira i Virgili, sobre competència matemàtica en el marc del curs organitzat pel CEP d'Eivissa i Formentera sobre les competències bàsiques, i m'ha agradat tan - tot i que fos d'una àrea en la que hi tenc molt poca experiència professional- que no puc més que compartir-ho ara des d'aquí.

No és la meva intenció fer aquí una exposició sobre la competència matemàtica, i de fet, us recoman entreu en aquest bloc sobre competències bàsiques si voleu aprofundir-hi perquè ben aviat hi podreu trobar la informació més ampliada.Senzillament, vull aprofitar l'ocasió per compartir una reflexió que m'ha impactat.

La ponent ha donat tant de protagonisme a les eines com a la competència matemàtica durant l'etapa de Primària. Però, a quines eines es referia na Mª Luisa Girondo? Idò, crec que a unes eines potencialment molt competents.... S'ha referit a una matemàtica funcional on les eines promouen el raonament de l'alumne, i ho podeu comprovar amb aquests dos exemples que expos breument:

El càlcul mental ha de ser l'eina emprada mentre manejam els números fins als cent, i a partir d'aquí, ja es pot introduir l'algoritme tradicional, és a dir, les operacions clàssiques. Això implica que no s'introdueix el compte amb llapis i paper fins a ben entrada la Primària. No és això una reflexió que ens remou la conciència?
I pel que fa a la resta, ens ha llençat una idea igual de renovadora: cal introduir a la vegada, la resta sense portar i portant.

I com que la mostra crec que és suficient per veure la qualitat de la renovació dels ensenyaments d'aquesta professora, us anim a qu us mireu el pdf de la seva exposició aquí.