Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

dimarts, 18 de maig del 2010

Pinzellades per al debat...


L’educació és, segurament, un dels temes universals que ha preocupat l’humanitat des de sempre, juntament amb altres com l’amor, la riquesa, la vida i la mort. Probablement, des de temps molt antics, ha estat una preocupació dels adults la transmissió dels coneixements assolits a la generació més jove. Però, avui en dia, el fet educatiu ens és més proper encara a tots els ciutadans i ciutadanes perquè, senzillament, tots hem viscut ja, afortunadament, al menys, en el nostre hemisferi, una etapa més o menys llarga d’educació. Per tant tots en tenim opinió.


La qüestió bàsica, que ens podríem plantejar a partir d'aquí, seria com intentar fer d’aquesta preocupació una participació activa i constructiva envers la millora del fet educatiu. Si l’educació és cosa de tots, som tots responsables de la seva bona gestió. Però, fins quin punt estam implicats en l’educació de la ciutadania del segle XXI? Què feim els membres de la comunitat educativa i de la societat en general, perquè els alumnes d’avui siguin també els membres d’una futura societat justa, part activa de la ciutadania global i a la vegada, local?


Amb aquests arguments prentenc iniciar el debat d'una sessió amb adults sobre educació. La meva única pretensió és encetar el debat, fins i tot, tal vegada, promoure la polèmica, i fer unes pinzellades sobre alguns dels problemes transversals de l'educació d'avui, de la nostra, i probablement de bona part dels països anomenats desenvolupats.


Aquí deix la presentació powerpoint que he muntat per il·lustrar l'argument i el debat i per suposat, si algú em vol donar més idees o opinar, serà molt benvingut.




dilluns, 12 d’abril del 2010

Hipòtesis per a la integració de les TIC

Fa temps que pens que el professorat de Primària i de Secundària tenim molt per aprendre del d'Educació Infantil perquè senzillament, és a l'Educació Infantil on fa temps que el canvi metodològic és una realitat i on l'adaptació al nivell de l'infant i l'aprenentatge a partir de l'experimentació i el descobriment va sempre per davant a qualsevol altre tipus d'aprenentatge més receptiu. Però és que cada vegada n'estic més convençuda i en tenc més evidències, sobretot ara que estic aprenent tant de la formació inicial dels mestres d'Educació Infantil.

I una de les coses que més m'han agradat, fins ara, és com a l'hora de programar, parteixen del plantejament d'hipòtesis inicials. És a dir, la capacitat de reflexió i d'anàlisi de la seva pràctica educativa es veu especialment desenvolupada donada la conciència que tenen, ja des de la seva formació inicial, de les variables que poden intervenir en l'èxit de la seva proposta. Però encara més, el fet de plantejar-se unes hipòtesi inicials farà que puguin arribar a una escala d'observació sistemàtica de l'aorenentatge dels seus alumnes i que no cauran en el perill de fer observacions generals i poc acurades.

És aquesta una pràctica habitual a l'Educació Primària o Secundària? Diria que no. I hom podria dir que sí que ho feim ja que el fet de programar porta inherent el plantejament de qüestions en relació a les possibles variables que intervenguin en el procés d'ensenyament-aprenantatge. I l'argument pot ser, en certa part raonable, però de ben segur, també és insuficient. No té res a veure amb el fet de reflexionar i de deixar per escrit unes hipòtesis inicials que en el moment de l'avaluació i de l'autoavaluació s'hauran de revisar i validar amb la mateixa sistematització que es varen plantejar. Hauria de ser una competència bàsica del professorat, sigui l'etapa o l'àrea que sigui en la que treballa el docent.

I de qui he après aquest mètode? Idò, de les meves alumnes de pràctiques dels estudis de Mestre. I us en pos un exemple, fet per na Diana Campos, que m'ha donat permis perquè ho publiqui aquí, en la seva memòria de Practicum . Només és una petita part de totes les qüestions que es planteja però ja és un bon exemple d'una futura mestra capaç de reflexionar sobre la seva pràctica docent:

- En relació a l’activitat en si

o Ni la meitat dels infants entendran què és un planeta amb una sola activitat

o Per ells serà molt efectiu que els parli d’un tema que ja han tractat per enllaçar-lo amb un altre. És a dir, parlar de’n Van Gogh per introduir l’espai

o No tindran problemes a l’hora de diferenciar què hi ha a cada quadre

o Imitar amb el cos el que veim al quadre els farà no perdre l’atenció

o Els motivarà molt veure un globus de la Terra i mirar on estem

o Quan se’ls pregunti què es fa durant el dia i què durant la nit no tindran dubtes

o Tots voldran sortir a fer de sol i Terra

o S’avorriran si l’activitat es comença a allargar

o Quant de temps durarà la seva atenció?

- Quant a la interacció entre ells

o Respectaran els torns de paraula?

o Enllaçaran les deduccions que fa un amb el que ells volen dir?

o Parlaran entre ells?

- Quant a la interacció amb mi

o M’escoltaran amb atenció?

o Em posaran a prova?

o Voldran cridar la meva atenció?

- Durant la primera sessió

o En relació a l’activitat

§ Els motivarà mirar cada planeta un per un i adonar-se de les seves característiques?

§ Se’n recordaran del nom i de les característiques d’alguns dels planetes

§ Entre tots arribaran a la conclusió de perquè s’escriuen d’una o altra manera.

§ La duració de l’activitat serà adequada?

§ Hi haurà dos infants que no participaran gens a l’hora de desxifrar les targetes

§ Hi haurà un infant que llegirà totes les targetes

§ Participaran i estaran animats?

o Interacció entre ells

§ Faran intervencions aleatòries?

§ S’escoltaran?

o Interacció amb la practicant

§ L’escoltaran amb atenció

§ Li faran cas si els crida l’atenció

[...]


Ara intentem fer la transferència i apliquem-ho a una àrea de màxima actualitat, la integració de les TIC a l'aula. Vivim un moment crític de l'educació en el qual la inclusió d'un nou element tant potent com són les TIC pot arribar a ser el desencadenant definitiu del canvi metodològic. Per això, haurem de tenir cura, i reflexionar molt bé sobre la nostra pràctica educativa: cal que ens esforcem per no fer el mateix de sempre amb tecnologia més moderna. La revolució de l'educació vendrà d'una pràctica reflexiva sistemàtica en torn a l'ús que en feim de les TIC en la nostra tasca docent. I què millor que començar amb unes hipòtesis que ens ajudin ,ja d'entrada, a no caure de nou amb el mateix de sempre? Agafem el model de na Diana i facem transferència, encara que sigui més breument, a veure què passa...

En relació a l'activitat en si:
- Suposa l'activitat un repte cognitiu?
- És una activitat significativa contextualitzada?
- Promou la curiositat per aprendre i per seguir investigant

En relació a la integració de les TIC que hem fet dins la programació i aplicació a l'aula:
- Fometa la resolució d'aquest repte?
- Motiva a seguir aprenent?
- És l'eina escollida adient per l'activitat proposada?
- Tenen els alumnes experiències prèvies en l'eina que els ajudin a encarar aquest nou repte?
- És l'eina massa complexa com perquè els alumnes es bloquejin en qüestions tècniques?
- Potencia l'eina l'autonomia i la creativitat de l'aprenent?

Quant a la interacció amb el docent
- Promou la integració de les TIC el rol del docent com orientador de l'aprenentatge?
- Es potencia l'autonomia de l'aprenent?
- Les pautes donades han estat ajustades a les necessitats de l'alumnat? Han estat insuficients com per motivar aprendre autonomament? Han estat tant pautades que han tallat la iniciativa i/o la creativitat de l'alumne?

Quant a la interacció entre ells:
- Promou el diàleg i la col.laboració entre l'alumnat?
- Promou l'aprenentatge entre iguals?

I això, només per començar, així a impuls... Hauríem de tornar-hi i buscar aquelles hipòtesis que ens ajudassin a analitzar sistemàticament una bona pràctica docent de la integració de les TIC. Idò, hi tornarem. Ara de moment, tenim per començar a pensar... veritat?

diumenge, 4 d’abril del 2010

Tornem-hi, amb la creativitat


Sobre el problema de la creatividad en la escuela és el darrer article del bloc De estranjis de Fernando Trujillo, que he vist a través de Twitter gràcies a un post de @educacontic.

M'ha agradat molt i molt, tant que m'ha tornat a encendre la llumeta, una llumeta que he tengut molt apagada en aquests darrers temps, i que esper, que des d'on sigui, qui sempre m'ha ajudat a tenir-la encesa, em segueixi iluminant el camí. Aprofit, així, per fer el meu particular homanatge a la meva güela -encara que sigui massa breu pel que la seva persona mereix - que se n'ha anat i sense la qual he de tornar a trobar la llum.

El desenvolupament de les competències bàsiques passa pel desenvolupament de la creativitat, sense dubte. El punt quatre del decàleg es refereiex a la creativitat com la capacitat de resoldre problemes, de buscar solucions diverses problemes de la vida real, contextualitzats i significatius. Què és això més que el currículum per competències? De nou, tot va lligat, i la formació de persones competents, passa per la formació de persones creatives. Però, com diu el decàleg, en el seu punt 1, i com diu Ken Robinson, es tracta de formar dins la pròpia creativitat, aprendre dins de la creativitat que tenim, i no aprendre fora d'ella, fins que arriba un punt que la perdem.

I també, des de la meva ignorància, m'atreveix a comentar el darrer punt del decàleg. Afortunadament, tenim molts de mestres creatius, persones creatives que ofereiexen als seus alumnes varietats d'activitats creatives. La reflexió a completar aquest punt seria per mi: és l'activitat que han de desenvolupar els alumnes tant creativa com la que ha fet el mestre plantejant-la? La creativitat que ha desenvolupat el mestre plantejant l'activitat hauria de ser, des del meu punt de vista, proporcional a la creativitat que desenvolupa l'alumne resolvent l'activitat. És una petita reflexió per senzillament, animar-vos a llegir el magnífic post de Fernando Trujillo.

dijous, 17 de desembre del 2009

Per què va suspendre l'educació Bernard Shaw quan va anar a l'escola?

Just he acabat un curs sobre competències bàsiques de la Formació a Distància de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balereas, i una de les activitats era fer una reflexió sobre una sèrie de frases que se'ns oferien en el manual. Adjunt aquí el que deia per l'activitat perquè he pensat que em va molt bé com a part d'aquesta mena de portafoli electrònic que intent fer en aquest bloc, perquè formi part també, de les evidències de l'ideari que, autonòmament, m'estic construint com a docent.

George Bernard Shaw
, prolífic escriptor irlandès :“Vaig suspendre l’educació quan vaig anar l’escola”.

És molt indicatiu que sigui, precisament ,una persona creativa, i que destaca en competència lingüística, i per concretar més, en competència comunicativa escrita, la que digui que va suspendre l’educació a l’escola.

I si una persona creativa suspèn a l’escola és indicatiu de què alguna cosa falla en el sistema educatiu. D’entrada ens indica que aquesta persona no va desenvolupar la seva creativitat a l’escola, o sigui, que l’escola no va saber ajudar al Shaw alumne en la descoberta de si mateix i de les seves capacitats. Tal vegada, ens estam arriscant massa amb aquesta deducció, però és que intent fer la transferència a la nostra tasca docent i em planteig: estam vetaderament, ajudant a tots els nostres alumnes en el desenvolupament de la seva creativitat? Ajudam als alumnes a què coneguin les seves capacitats perquè les desenvolupin? Observam als alumnes prou com per conèixer les seves potencialitats?

A partir d’aquí, la reflexió ens conduiria al mètode d’ensenyança, per què l’escola no desenvolupa la creativitat i les diferents capacitats dels alumnes? Està clar que la finalitat del sistema escolar de finals dels segle XIX no era el desenvolupament integral de la persona, sinó senzillament la transmissió de coneixements. Per tant, la creativitat no era una capacitat a treballar per aconseguir la finalitat del sistema educatiu. Avui en dia, ho tenim molt clar, i les nostres finalitats sí són més de tipus globals i de formació integral de la persona, però, perquè la creativitat queda encara un poc apartada en la pràctica docent? I com que no vull ser negativa, dic que només un poc apartada, ja que estic convençuda que hem fet grans passes en relació a aquest tema. Tanmateix, no puc oblidar quan pens en la creativitat a Sir Ken Robinson, en la seva conferència, Do schools kill creativity? , en la qual exposa multitud d’arguments per acabar afirmant que si, que a les escoles matam la creativitat -si no heu vist mai aquest vídeo, us el recoman molt perquè no té desperdici, un autèntic showman en el món de l’educació, com un Zabala anglosaxó.

Pareix que Shaw no va ser un gran amant del sistema educatiu del seu temps, perquè se li atribueixen altres frases igual de significatives com per exemple: “la meva educació va ser molt bona fins que l’escola la va interrompre” o “ si li ensenyes alguna cosa a un home, mai l’aprendrà”. Frases que donarien lloc a més debat i reflexions, però que ja deixarem per un altre dia, i que esperem per cert, que els nostres alumnes ja no diguin mai.

Evidentment, el sistema educatiu de finals del segle XIX poc té a veure en el sistema actual, i les transferències de tot el que hem comentat d’una època a l’altra, s’han de fer amb totes les reserves possibles. Tanmateix, crec que els arguments exposats encara són de molta actualitat en el debat educatiu d’avui en dia, i encara més , tal vegada, no seria massa arriscat dir que, probablement, la idea que fonamenta la frase de Shaw està també, estretament relacionada amb una de les obres més venudes sobre educació dels darrers temps, Mal d’escola, de Daniel Pennac.

divendres, 13 de novembre del 2009

Es pot ser mestre si no es comparteix la visió constructivista de l'educació?

Què dirieu si en un debat entre estudiants de mestres algú preguntàs això? Tal vegada, que no? Idò, fa dos setmanes, m'ho varen preguntar i vaig dir que no, però amb molta cautela, amb moltes justificacions, per allò de què paregui que qui no està d'acord amb la meva opinió està equivocat. Avui, després de dos setmanes pensant-hi, crec que ho diria amb menys cautela, i m'atreviria a contestar un rotund i defintiu NO.

Copiant l'estructura sintàctica dels autors de Va de mestres, diria que no pot ser mestre qui no comparteix la visió constructivista de l'ensenyament. I per justificar-ho, basten un parell de preguntes retòriques:

Pot ser mestre qui no intenta conèixer els coneixements previs dels seus alumnes? Pot ser mestre qui no intenta establir relacions significatives entre el nou coneixement i l'antic? Pot ser mestre qui no intenta fomentar la participació de l'alumnes? Pot ser mestre qui no intenta partir de l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta despertar i augmentar l'interès de l'alumne? Pot ser mestre qui no intenta avaluar el procés d'aprenentatge i es queda només amb la nota d'un examen? Pot ser mestre qui no intenta facilitar experiències variades? Pot ser mestre qui no intenta atendre la part emocional de l'aprenentatge? La resposta és massa evident.

De tota manera afegiria que la visió constructivista pura, la que enteníem amb la LOGSE i durant els anys noranta, ja ha estat, actualment, superada i completada des d'una nova perspectiva, i per tant, encara hauríem de dir que per ser mestre s'ha d'anr més enllà del constructivisme. I és que ja no només parlam del desenvolupament integral de la persona com a finalitat de l'educació, sinó que a més, hi afegim alguna concepció més, de tipus reformista, tal com, el compromís amb la societat que ens envolta per a millorar-la. Per tant, encara hauríem d'anar més lluny, i ser capaç de dir que no pot ser mestre qui no intenta sentir el compromís amb l'educació i amb la societat.

I tal vegada, pareix massa arriscat dir-ho així, però la veritat, és que tots i totes hauríem de tenir, al menys, la voluntat d'intentar-ho... i, de tantes voluntats en torn a una mateixa manera d'entendre l'educació, no aconseguiríem alguna coseta més?

Per això, per començar, hem intentat treballar sobretot, el punt de vista més ideològic de la concepció de l'educació constructivista, el que és i hauria de ser, per anar, ja des del primer moment de la formació inicial, formant un ideari de mestre a partir del qual fonamentar una pràctica educativa compromesa. I vàrem fer aquesta breu activitat entre totes, associant rols a mestres i alumnes segons el marc educatiu, tradicional i constructivista -tot i que sigui un poc simplista- i crec, que per a començar, no està mal. Crec que a totes ens va quedar ben clar quin rol volem adoptar com a mestres... tota una exposició de principis que de ben segur, tendrà fruits algun dia en alguna escola.


dilluns, 5 d’octubre del 2009

Dia Mundial del Mestre 2009

Ho diu la UNESCO: els mestres tenim el paper destacat de donar als estudiants el coneixement, les actituds i els valors que els ajudin a entendre el món i a convertir-se en agents del canvi.

Idò, una altra vegada, surgeix la mateixa idea: el mestre com a element clau per al canvi i la transforamció de la societat. Llegeix aquí la nota informativa i visita la web aquí.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Utopia

I aquí va la darrera cita del dia. Em pareix que alguna vegada ja ho he dit, crec amb l'utopia com a guia de la pràctica docent, per anar assolint petites passes, que algun dia s'hauran convertit en un canvi un poc més gros. I ara que m'he trobat això, encara més:

"(...) Sin embargo, según una visión auténticamente utópica, la esperanza no quiere decir cruzarse de brazos y esperar. La espera sólo es posible cuando , llenos de esperanza, procuramos alcanzar el futuro anunciado que nace en el marco de la denuncia por medio de la acción reflexiva... la esperanza utópica es un compromiso lleno de riesgo." (Paulo Freire, 1997)

Citat per Francesc Imbernon a "Amplitud y profundidad de la mirada. La educación ayer, hoy y mañana". Capítol 4 de: Imbernon (coord): La educación en el siglo XXI. Los retos del futuro inmediato. Biblioteca de Aula, 136. Graó. Barcelona, 2002.

Cita sobre l'autoritat del mestre

M'he trobat un petit fragment sobre un tema que està ara de pura actualitat, i no puc més que fer-me'n ressò perquè no té desperdici.

"Els mestres fem de mediadors entre allò que ja s'ha dit i els nous, els que necessiten punts de referència perquè en el moment de nèixer són éssers profundament desvalguts. La nostra autoritat emana precisament d'aquest fer de lligam entre el vell i el nou. Fixa't, doncs, que la nostra autoritat no prové d'una situació jeràrquica, sinó de la condició que tenim de mediadors. Els mestres ens hem de fer responsables d'aquest món i traspassar-lo als que més endavant se n'hauran de fer càrrec."

Supos que sobren els comentaris, ha quedat ben clar.

Extret de:
Cela Ollé, J i Palou Sangrà, J.: Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona, 2004.

Una cita de Gimeno Sacristán

Fa uns dies que estic llegint i rellegint molt intensament, i m'he trobat algunes cites de les que et fan reflexionar molt. Aquí en va una:

"El enemigo de la lectura no reside, como en la actualidad algunos temen, en la cultura audiovisual que domina en los medios de comunicación y en la extensión de las nuevas tecnologías, sino en las desafortunadas prácticas dominantes de leer a las que sometemos alos alumnos durante la escolaridad" (Gimeno, 2001)
Citat a Gimeno Sacristán, J: La educación que aún es posible. Colección Pedagogía Manuales. Morata. Madrid, 2005

diumenge, 13 de setembre del 2009

L'alegria de tornar a l'escola

Bon dia i bon nou curs a tots i totes!

Com quan vaig fer el post de l'estiu, ho torn a fer amb bastant de retard. Aquest estiu ha estat de vacances absolutes dels blocs i ara m'ha costat tornar-hi, però el curs ja ha començat i toca tornar a estar operatiu... així que comencem de nou ja mateix!

El fet és que el primer dia d'escola ja ha passat i els alumnes han tornat a l'escola,com podeu veure en aquest extraordinari resum del primer dia de l'escola. Tanmateix, jo l'he viscut com mai ho havia fet, des de fora de l'escola, i amb sentiments contradictoris, amb la pena de no ser-hi i l'il.lusió de començar un nou projecte.

Però, el més important, és que els alumnes tornen amb un sentiment majoritari, l'alegria. Només observant l'entrada a l'escola d'un dia qualsevol del curs, es pot veure com els alumnes van contents a l'escola. I em pareix un fet clau, l'alegria d'anar a l'escola com a punt clau per a l'aprenentatge. Afortunadament, ara la part emocional també es cuida per a assegurar l'èxit de l'aprenentatge. Idò comencem tots amb alegria que el curs promet.... Molta sort per tothom i esper seguirem enguany també amb moltes reflexions!

dimecres, 12 d’agost del 2009

Com va l'estiu?

Massa calor per fer reflexions!

Esper que estigueu tots gaudint d'un bon descans!

Amb una mica de retard, bon estiu i aprofitau molt que ben aviat ens tornam a trobar!


diumenge, 21 de juny del 2009

Fer el bé concret (Vicente Ferrer)

"Fer el bé concret" és una frase que segurament resumeix la filosofia de vida d'aquest gran home, exemple de compromís amb la societat que vol transformar, i per això mateix, exemple per a mestres que senten aquest mateix compromís.

Vicente Ferrer. In Memoriam.

dijous, 4 de juny del 2009

L'educació com a servei social

Una altra vegada ha sortit l'educació com un servei social que educa i forma per treure del risc d'exclusió social. És una vessant que m'agrada especialment ressaltar en parlar d'educació, i avui l'ha tornat a treure el famós jutge Calatayud. Acab de sortir de la conferència que ha fet a Club Diario de Ibiza, i he de confessar que hi anava amb certa reticència i en canvi, he sortit bastant satisfeta de la seva argumentació, de la qual no puc evitar destacar ara alguns dels punts que més m'han agradat, d'entre tot el que ha dit en una llarga intervènció de quasi dues hores.
Així i tot, ha començat molt en la seva línia, àgil i divertida però que ridiculitza una societat que defen els drets dels menors i oblida els seus deures. Segur que només ho duu al extrem per portar a la reflexió a aquells pares que no entenen correctament el que implica una infància amb drets i segurament tampoc troba ridícul l'existència d'una data de commemoració dels drets dels infants com és la del 20 de Novembre, tristament encara molt necessària.
La conferència ha estat molt dirigida a pares com a principals responsables de l'educació dels fills, però les referències a l'educació han estat continues. Referències a l'educació com a element clau d'un sistema social que ha d'ajudar als ciutadans a sortir del cercle viciós de delinqüència en el que es poden veure immersos. I ha posat algun bon exemple, com el següent: una mare adolescent amb tres fills que ha comès petits delictes ha de ser castigada a anar a escola i estudiar, per ella i per què eduqui als fills.
Ha criticat la confusió de l'autoritarisme amb l'autoritat. I ha destacat molt l'autoritat de l'escola i el mestre: segons el jutge, els pares han de donar suport des de casa a la tasca docent del mestre. I el que és evident, és que el desenvolupament integral del nen i de la nena és molt més satisfactori si els agents responsables dialoguen, col.laboren i treballen en una mateixa direcció.
I ha fet tot aquest discurs, no exempt de polèmica, per acabar amb una frase que m'ha paregut digna de recordar, i amb la qual acabaré aquí la reflexió. Aproximadament, ha dit:
"Els jutges de menors, no són menors jutges. Els docents de menors, no són menors docents. Els polítics de menors, no són menors polítics".
Gràcies per reivindicar i dignificar la tasca de molts de professionals que treballen amb els menors, el nostre millor capital com a societat.

dissabte, 16 de maig del 2009

Les TAC per al canvi

Vols canvi, converteix-te tu en canvi. I tu què fas a classe?, del professor Potachov de Moldàvia (pseudònim de Néstor Alonso, mestre i dibuixant)

He descobert aquesta frase a partir d'un dels nombrosos posts de Jordi Adell a Twitter. I em qued amb la frase per no oblidar-la. Sempre he estat partidària de tenir l'utopia com a horitzó, però intentant no caure mai en què la utopia és impossible, i per tant que no cal l'esforç per aconseguir-la. Sempre he intentat buscar una petita aplicació pràctica real del que implica la utopia a l'educació i portar-la a terme, intentant ser conseqüent amb les idees i les pràctiques reals. La suma d'aquests petits canvis, no ens portaran a una millor educació, per molt lluny que estiguem sempre de l'utopia?

El fet és que a Twitter he seguit un debat molt interessant sobre el plan del govern per dotar a les escoles d'ordinadors. Per cert, que pareix que ja van a fer cas a les crítiques que s'han fet a l'edutwitter segons aquesta notícia. No havia escrit res en relació a aquest tema, perquè s'han dit coses tan bones, que no tenc res que afegir i només puc adherir-m'hi. Si us voleu posar al dia, teniu un resum al bloc InvesTICant d'Isabel Ferrer Arabí.

Avui me'n faig ressò perquè la frase amb què he començat m'agrada tant que la puc lligar amb aquest debat i incloure-la amb el meu ideari docent. Pareix que ens dotaran de més ordinadors per alumnes, i que tendrem millors connexions a Internet encara que com sempre, hi haurà qui faci molt de negoci, sense dubte les editorials. Però, i aquí va la meva reflexió, a pesar de tot crec que hem d'intentar avançar cap al canvi. Hem d'intentar aportar el nostre petit canvi, i ser capaços de superar el llibre de text per sempre. I les TAC són imprescindibles en aquest pas. Si tenim connexió a Internet a les aules, i ordinadors suficients per els alumnes, ens hem d'atrevir a independitzar-nos de l'editorial i del llibre de text tant de paper com digital, i construir el nostre propi currículum a partir de tot els continguts que es poden trobar a la xarxa.

Gràcies a un curs de feina amb el bloc integrat en el meu ensenyament crec que això és possible. Port un any buscant materials per la xarxa. I durant aquest curs escolar he trobat recursos, lliures i bons, que han estat adients per als continguts tractats a les meves classes. Per tant, aquesta vegada de veritat, si volem canvi, naltros hem de ser el canvi. I per començar, ho faré a les meves classes. I tu, t'apuntes?

dimecres, 6 de maig del 2009

Congrés Internet en el Aula 2008

Ara fa un any estàvem en plena preparació de la nostra col.laboració al Congrés Nacional Internet en el Aula. De Balears vàrem anar un grup ben heterogeni i divertit. Va ser una oportunitat única per a mi per entrar definitivament en el món de l'escola 2.0.
Avui escric per recollir la meva aportació. Aquí podeu llegir l'experiència presentada.
I aquesta és la presentació powerpoint:



El vídeo de la presentació es pot veure aquí també

I no us perdeu la presentació d'Ernest Prats sobre l'elaboració de mapes conceptuals amb Cmap Tools i la de Joan Gelabert Vich sobre diccionaris audiovisuals.

dijous, 9 d’abril del 2009

Dictamen 7/2009 del CES

El CES acaba de publicar el Dictamen 7/2009 del Consell Econòmic i Social sobre l'eficàcia del sistema educatiu a les Illes Balears. És un document molt extens i molt interessant i cal recomenar ,al menys, la lectura de les primeres trenta pàgines per la anàlisi exhaustiva i les propostes que s'hi fan. S'hi poden fer tantes reflexions de tants de tipus!

A més el Dictamen es basa en dos estudis, un dels quals vull aprofitar aquí per fer-hi una nova breu reflexió sobre l'ensenyament de les llengües, un dels temes que més m'agrada.

L'Annex 1, Eficàcia del sistema educatiu de les Illes Balears 2000-08: fortaleses, debilitats i propostes de millora (extracte), d'aquest Dictamen consisteix en una altre estudi realitzat pel GIFES, de la UIB, i ha estat dirigit per la Dra. Carmen Orte i el Dr. Lluis Ballester.

Aquest estudi destaca que els alumnes de la ESO prefereixen l'àrea d'anglès a les de llengua catalana i castellana. I la meva reflexió és aquí, sobre el tipus de metodologia en la que es basen aquestes àrees. No serà que la tradició comunicativa de l'anglès és més motivadora pels alumnes que no la metodologia més analítica de la llengua catalana i castellana? Segurament, un bon tractament integrat de les llengües i un estil comunicatiu en totes podria equilibrar aquestes diferències.

divendres, 3 d’abril del 2009

El mestre: un home bo.

Aquests dies una coneguda marca de telefonia mòbil ha tret un nou anunci. Supos que l'heu vist però tanmateix el pos aquí.
A mi m'ha agradat i he rigut... no trobau que ja era hora que alguna marca rescatàs la figura del mestre com a ser humà caracteritzat per la seva bondat? Ja era hora que el màrketing ens tiràs un cable... però, només una petita reflexió entorn a l'anunci:
Justament en una feina tan feminitzada, per treure al bon docent, han hagut de pensar en un home?

dissabte, 28 de març del 2009

Actitud per transformar la societat

Neus Lorenzo, inspectora d'educació de Catalunya, ha fet a Eivissa dues ponències sobre la competència lingüística, integrades dins el curs de competències del CEP . I avui no puc passar sense destacar dos arguments importants dels seus dicurs i que comparteix amb la ponent,i que ens poden portar a noves reflexions que ens ajudin a crèixer com a docents crítics i reflexius.

Pel tractament de la competència lingüítica, sobre la qual va tractar molt àmpliament, va posar en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'actitud, i n'estic completament conveçuda. Com serem comptents si no tenim una actitud positiva envers l'objecte d'aprenentatge? Encara més, com serem comptents si no tenim actitud positiva envers el mateix procés d'aprenentatge? En definitiva, l'actitud és un aspecte clau a tenir en compte quan programam i sobretot, quan intervenim a l'aula.

I una darrera qüestió que també em va agradar molt: el docent com agent que concientment busca el creixement integral del seu alumne/a com a persona que viu en societat, la qual hem de transformar per aconseguir-ne una de millor. O sigui, un docent compromès amb uns ideals de justícia social... quasi res! Idò, ja ens hi podem posar perquè ens queda molt per fer!

No podem oblidar mai aquests dos principis sigui quin sigui el nostre paper a l'educació.

dilluns, 23 de març del 2009

Una reflexió matemàtica

Acab de sortir de la conferència de Mª Luisa Girondo, professora de la Universitat Rovira i Virgili, sobre competència matemàtica en el marc del curs organitzat pel CEP d'Eivissa i Formentera sobre les competències bàsiques, i m'ha agradat tan - tot i que fos d'una àrea en la que hi tenc molt poca experiència professional- que no puc més que compartir-ho ara des d'aquí.

No és la meva intenció fer aquí una exposició sobre la competència matemàtica, i de fet, us recoman entreu en aquest bloc sobre competències bàsiques si voleu aprofundir-hi perquè ben aviat hi podreu trobar la informació més ampliada.Senzillament, vull aprofitar l'ocasió per compartir una reflexió que m'ha impactat.

La ponent ha donat tant de protagonisme a les eines com a la competència matemàtica durant l'etapa de Primària. Però, a quines eines es referia na Mª Luisa Girondo? Idò, crec que a unes eines potencialment molt competents.... S'ha referit a una matemàtica funcional on les eines promouen el raonament de l'alumne, i ho podeu comprovar amb aquests dos exemples que expos breument:

El càlcul mental ha de ser l'eina emprada mentre manejam els números fins als cent, i a partir d'aquí, ja es pot introduir l'algoritme tradicional, és a dir, les operacions clàssiques. Això implica que no s'introdueix el compte amb llapis i paper fins a ben entrada la Primària. No és això una reflexió que ens remou la conciència?
I pel que fa a la resta, ens ha llençat una idea igual de renovadora: cal introduir a la vegada, la resta sense portar i portant.

I com que la mostra crec que és suficient per veure la qualitat de la renovació dels ensenyaments d'aquesta professora, us anim a qu us mireu el pdf de la seva exposició aquí.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Sigues lingüísticament sostenible!



Aprofitant que avui és el Día Internacional de la Llengua Materna, pos aquí el link a un document que m'ha agradat molt i que m'ha enviat n'Helena Alvarado.

Decàleg. Sigues lingüísticament sostenible.